Quin futur tenen els recursos contra els indults?
Una eventual admissió a tràmit del recurs de Vox contra el decret dels indults a la sala tercera, la contenciosa administrativa, del Tribunal Suprem, acabarà en desestimació del fons, segons la jurisprudència de la sala. Aquesta mateixa jurisprudència sobre legitimació activa per recórrer portaria, estrictament, a no admetre en la fase de tràmit el recurs de Vox.
Perquè l'argument que el partit polític ha representat l'acusació popular en el judici del Procés confirma, per contra, que el seu interès en el tema dels indults no és l'interès que s'exigeix, és a dir, el de la part ofesa o perjudicada. En l'ordenament jurídic espanyol, la part perjudicada exerceix l'acusació particular; l'acusació popular, en canvi, té l'interès de defensar, genèricament, la legalitat.
Hi ha diverses sentències i interlocutòries de la sala tercera, tant del ple com d'altres seccions, que han abordat la legitimació activa. Una és la del ple de la sala tercera del 3 de març del 2014, en la qual s'estableix per als partits polítics el requisit del vincle directe a l'hora de recórrer, més enllà de la simple defensa de la legalitat.
Una altra de recent és la de la secció quarta, que va inadmetre a tràmit, el juliol del 2020, els recursos de Vox i del Partit Popular contra el nomenament de l'aleshores vicepresident Pablo Iglesias a la comissió delegada del govern per a assumptes d'intel·ligència (CNI). No es van considerar com a "connexió específica" les que presentaven els partits per recórrer.
Hi ha una altra sentència de la secció cinquena del 8 de juny del 2015 que pot ser d'interès. La secció va resoldre anul·lar l'indult del president del club Unión Deportiva Las Palmas, Miguel Ángel Ramírez, a instàncies de l'associació Ecologistes en Acció, per les obres que va ordenar fer per construir casa seva i que eren contràries al medi ambient. Es va plantejar a l'abordar el recurs, per part de l'Advocacia de l'Estat i d'un magistrat discrepant, un qüestionament de la legitimació de l'esmentada organització no governamental per recórrer.
Participació de Margarita Robles
En aquesta secció hi participava la magistrada Margarita Robles i el ponent va ser José María del Riego. Va ser acceptada la legitimació per una situació especial. "En la nostra decisió sobre la concurrència de legitimació en l'associació recurrent és de singular importància el tractament dispensat pel legislador a les associacions que, com la recurrent, assumeixen com a fins estatutaris la defensa i protecció de l'entorn. És de citació obligada el conveni sobre accés a la informació, participació del públic en la presa de decisions i accés a la justícia en matèria de medi ambient fet a Aarhus (Dinamarca) el 25 de juny del 1998, conveni que reconeix un important paper en la protecció de l'entorn als ciutadans i organitzacions no governamentals".
Finalment, com demanava l'associació ecologista, l'indult va ser anul·lat per un defecte de forma. Fonts jurídiques assenyalen a l'ARA que tot i que el recurs de Vox fos admès a tràmit amb l'argument que va exercir l'acusació popular en el judici del Procés, la sala tercera, sigui per decisió d'una secció o sigui perquè es resol convocar el ple, ha de desestimar el recurs a l'entrar en el fons de la qüestió. En el cas d'aquests indults, no hi ha manca de fonamentació -com en el cas del conductor kamikaze, segons la sentència de novembre del 2013- ni hi ha cap defecte de forma, com en el cas del president de la UD Las Palmas.