Quim Torra torna a ser condemnat per desobediència
L'expresident haurà de pagar 24.000 euros i suma quinze mesos més d'inhabilitació arran del segon judici per la pancarta
BarcelonaQuim Torra va ser el primer president de la Generalitat en actiu a ser obligat a abandonar el càrrec per la justícia. La seva negativa a retirar a temps la pancarta en solidaritat amb els presos polítics i els exiliats li va costar la presidència la tardor del 2020, i la mateixa pancarta, però ara per un segon judici, el porta a sumar quinze mesos més d'inhabilitació i una multa de 24.000 euros. Torra, que tot just acabava de complir la primera condemna, té ara deu dies per recórrer a l'Audiència de Barcelona la decisió judicial, i els seus advocats ja han avançat que ho farà ara i successivament fins a arribar a la justícia europea. "És una sentència induïda per l'afany de venjança dels jutges, que actuen com a braç polític de l'estat espanyol a Catalunya", ha reaccionat l'expresident.
El jutjat penal número 6 de Barcelona ha fet pública aquest dimecres la condemna dictada per desobediència al considerar que el president no va donar compliment a la resolució judicial que l'obligava a retirar la pancarta de la façana del Palau de la Generalitat el setembre del 2019. "No s'ha d'entendre que els fets de l'acusat estan emparats per l'exercici legítim dels drets fonamentals o la inviolabilitat parlamentària", remarca la magistrada Diana Marcelo Martín, que rebutja la línia de defensa que havien seguit els advocats del president. Tot i que, com el primer judici, es va iniciar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha estat finalment un jutjat de primera instància el que ha emès la segona condemna contra Torra, que va perdre la seva condició d'aforat un cop va deixar de ser president de la Generalitat. Torra, per cert, no es va presentar a aquest segon judici el passat mes de març.
L'oficina de l'expresident ha reaccionat a la condemna amb un comunicat en què denuncia la "causa general contra l'independentisme" i reivindica "reprendre la iniciativa": "La independència és més urgent que mai". "De pancartes amb contingut polític n'hi ha hagut sempre, n'hi ha avui al mateix lloc on hi havia la que es va ordenar retirar [una que reivindica la llibertat d'expressió] i n'hi haurà sempre més. La sentència d'avui no és més que una baula de la cadena repressiva d'Espanya per evitar l'exercici democràtic i la llibertat d'expressió a Catalunya", subratlla Torra.
"Fins que no tornem a prendre el rumb cap a la independència estem condemnats a la repressió, les sentències humiliants sobre el català a l'escola, la persecució d'activistes contra el seu dret de manifestació i, encara pitjor, a una pugna de partits per les molles del poder autonòmic que no està a l'altura d'una ciutadania que va fer possible el Primer d'Octubre i que va posar els seus cossos contra la barbàrie violenta d’Espanya", conclou.
La nova condemna contra l'expresident s'ha conegut en plena celebració del ple del Parlament. El president Aragonès ha expressat tot el seu suport per Torra, i el líder Junts, Albert Batet, la "condemna més enèrgica" a la decisió del TSJC.
Retirada dos dies més tard
Les dues condemnes contra ell es diferencien bàsicament pel moment en què es van presentar les querelles contra l'expresident. La primera va néixer fruit d'una denúncia de Ciutadans a la Junta Electoral Central (JEC) la primavera del 2019, que va obligar Torra a retirar la pancarta i també els llaços grocs dels edificis públics durant el període electoral. Com que no ho va fer, la Fiscalia es va querellar contra el president. El segon, en canvi, no es va circumscriure al període electoral: l'entitat Impulso Ciudadano va reclamar a la justícia que obligués la Generalitat a retirar dels seus edificis de forma permanent la simbologia que considerava partidista. Torra es va negar a complir les cautelars exigides pel TSJC -aleshores no va ser la JEC- i es va gestar la segona querella per desobediència contra l'aleshores president.
El 23 de setembre del 2019, Torra va ser requerit personalment per retirar la pancarta del balcó del Palau de la Generalitat. No ho va fer. Almenys amb la celeritat que li requeria el tribunal, que li va donar un termini de 48 hores per fer-ho. El 27 de setembre, és a dir, dos dies després que s'exhaurís el termini, dos treballadors de manteniment de Palau la van acabar retirant, un cop el TSJC ja havia requerit als Mossos d'Esquadra que ho fessin. La pancarta va desaparèixer de la façana i només hi va tornar uns dies al gener quan, després d'un acte en solidaritat amb Torra -que acabava de perdre l'escó de diputat-, es va tornar a col·locar al balcó.
Dos mossos d'esquadra es van presentar a Palau el 27 de setembre per requerir que es despengés la pancarta i van marxar quan van comprovar que s'havia acceptat finalment el seu requeriment. El Govern va preferir evitar la imatge que dos policies uniformats de la policia catalana fossin els que acabessin retirant la pancarta.
L'abril de l'any passat, a més, el TSJC va sentenciar que no es podria tornar a penjar perquè vulnerava la "neutralitat" institucional. Era la resposta al contenciós administratiu que havia iniciat Impulso Ciudadano precisament el setembre del 2019.
