Torra manté la incògnita sobre els seus plans si és inhabilitat

BarcelonaDes de l’inici de la legislatura tots els debats de política general al Parlament han estat condicionats per dates clau: el primer, el 2018, just en l’aniversari de l’1-O; el del 2019, a les portes de la sentència del Procés, i, enguany, la vigília de la vista al Suprem que pot portar la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. El cap de l’executiu encetarà avui el debat amb la voluntat d’exposar la seva obra de Govern i sense concretar què farà si finalment el Tribunal Suprem l’aparta del càrrec. Fonts de Presidència expliquen que la meitat del discurs del president estarà dedicada al balanç de l’executiu dels darrers dos anys i, després, en la pandèmia -amb l’inici del curs escolar com a focus principal-. També farà referència a la seva situació personal amb una denúncia de la repressió i explicant per quins motius acudirà a la vista del tribunal que ha de decidir si l’inhabilita per no despenjar a temps la pancarta del llaç groc del Palau de la Generalitat.

Malgrat que Torra no en vulgui parlar, una part del debat d’avui girarà al voltant de si ha de convocar eleccions abans que el Suprem el desposseeixi definitivament del càrrec i, per tant, també li retiri la potestat exclusiva de convocar els catalans a les urnes. L’oposició considera que la legislatura ja fa temps que agonitza i li reclama de manera pràcticament unànime que anunciï ja la data d’uns nous comicis. Fins i tot el soci de Torra al Govern, Esquerra, és del mateix parer. “Sisplau acordem la data de les eleccions”, li va reclamar altre cop ahir a Torra la secretària general dels republicans, Marta Rovira. El president, però, té decidit no revelar els seus plans i viatjar demà a Madrid sense resoldre la incògnita.

Els ritmes del Suprem a l’hora de decidir sobre Torra seran clau a l’hora de definir el calendari dels pròxims mesos a Catalunya. A partir de la vista de demà, es poden obrir fins a tres escenaris: que el tribunal comuniqui de manera immediata la seva decisió -fins i tot el mateix dia-, que faci una resolució al cap d’una quinzena de dies de la vista o que el Suprem assumeixi la petició de la defensa d’elevar diverses qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i allargui el procediment fins a l’any que ve.

Anem a pams. Una de les possibilitats -apunten fonts jurídiques-és que si hi ha un consens molt ampli d’entrada entre els magistrats es reunissin el mateix dijous i es comuniqués la mateixa tarda o l’endemà que ratifiquen la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’inhabilitar un any i mig el president de la Generalitat. Això no generaria efectes jurídics immediats -la sentència no seria ferma fins que fos notificada personalment a Torra-, però sí que deixaria clar que el president seria apartat en els propers dies del càrrec. En aquest interval, doncs, el president conservaria totes les potestats, fins i tot la de convocar eleccions, cosa que, tanmateix, ara per ara no preveu.

Segons fonts de la defensa, aquest seria un escenari que sortiria dels paràmetres habituals perquè seria una condemna exprés. Remarquen que el recurs del president té uns “300 folis” i hi ha fins a “dotze motius” de cassació que requereixen ser analitzats amb temps. Quin és el termini normal? Depèn, però la defensa considera que a partir de quinze dies o tres setmanes -això porta el calendari al voltant de l’1 d’octubre- l’alt tribunal podria dictaminar. També recorden que en el cas d’Artur Mas, l’últim president inhabilitat arran del 9-N -Carles Puigdemont no ha sigut jutjat per l’1d’Octubre-, el tribunal va fer pública la seva decisió el 17 desembre del 2018 i no va ser fins al 26 de gener del 2019 que es va notificar la sentència amb tots els seus arguments i va esdevenir ferma. Si passés igual amb Torra, el president tindria també un interval de temps en què seguiria al capdavant del Govern entre que sabés que la sentència és condemnatòria i que se l’hi notifiqués i, per tant, fos ferma. Un període en què podria seguir prenent decisions i signant decrets.

La possibilitat que s’allargui

L’últim escenari que hi ha sobre la taula, però, és que tot s’allargui. Com? A través de les qüestions prejudicials. Durant el judici de Torra al TSJC , Boye va sorprendre a la sala sol·licitant que s’elevés fins a cinc preguntes al TJUE abans de dictar sentència. La defensa sosté que el cas afecta al dret a un jutge imparcial i a la llibertat d’expressió, recollits al dret europeu, i que, per tant, és admissible que el Suprem pregunti al tribunal de Luxemburg si procedeix la causa. El TJSC li va denegar i és aquest veto que Boye -a banda de les qüestions de fons de la causa- vol que s’elevi al TJUE. Si l’alt tribunal accedís a la participació del TJUE a partir del dia 17, l’escenari d’inhabilitació del president s’allargaria entre sis mesos i un any.

I és que, més enllà dels efectes jurídics de la decisió del Suprem, una condemna del president endinsa la política catalana en un nou terreny desconegut. Des de Presidència es neguen a valorar qualsevol escenari que impliqui la inhabilitació de Torra i mantenen que no es pot donar per fet encara que serà apartat del càrrec. Des de JxCat insisteixen en situar la càrrega al Suprem i que decideixi si, enmig d’una pandèmia, aparta el cap de l’executiu i, consegüentment -així ho estableix la llei de Presidència-, el Govern queda en funcions i amb la capacitat d’actuació molt limitada.

Resposta unitària

La visió de JxCat, però, no és compartida ni per Esquerra ni la CUP. Els dos partits independentistes han demanat a Torra pactar ja la data de les eleccions per no deixar en mans del Suprem el calendari. JxCat, ERC i la CUP han mantingut contactes en les últimes hores, però no han arribat a un consens sobre com respondre a una eventual inhabilitació. Ahir fonts coneixedores de les converses asseguraven que tot està “molt verd” i que una proposta de resolució conjunta difícilment anirà més enllà de ser una resolució de mínims.

El president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, va descartar ahir pactar la data de les eleccions, però va instar els grups a abordar una aliança que vagi més enllà dels comicis. “El president no convocarà eleccions en plena pandèmia”, sostenen des de JxCat, que preparen una resolució pròpia de denúncia de la repressió i de suport al president. Per a Rovira (ERC), en canvi, no pactar un horitzó electoral suposaria deixar el país sota “sis o vuit mesos de desgovern”. Les discrepàncies van abonar el terreny perquè ahir fos una altra jornada de retrets. La diputada Maria Sirvent (CUP) va acusar JxCat de no tenir cap proposta per afrontar la inhabilitació de Torra: “No la coneixem”.

Segons ha pogut saber l’ARA, una de les propostes que JxCat, ERC i la CUP han abordat és pactar que Torra no convoqui les eleccions, però que -per no haver d’esperar quatre mesos per les eleccions- s’escurci el termini de dos mesos que per llei té el Parlament per intentar una investidura. La idea, però, no genera consens.