Quim Torra: “Vaig al judici a acusar l’Estat de vulneració de drets humans”

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra (Blanes, 1962), afronta el judici de demà convençut de l’efectivitat de la seva defensa. Un optimisme que mostra també amb la resta d’aspectes -pressupostos, negociació amb l’Estat i unitat independentista- que abordem en aquestallarga entrevista.

Quin balanç fa vostè de les últimes eleccions generals?

Bé, si ho mirem per blocs veiem que el bloc independentista arriba al 42,6%. És a dir que puja i es castiga el PSC, que baixa més de 150.000 vots. I veiem que les dretes a Catalunya tenen un espai molt residual. En canvi, a Espanya puja la dreta, puja el feixisme i baixen les esquerres. Veiem amb gran preocupació aquest ascens del feixisme. Penso que, efectivament, hi ha un greu problema de convivència a l’Estat amb el feixisme i urgim el president Sánchez a convocar una taula de partits per abordar aquest tema.

Les eleccions es van fer després de fer-se pública la sentència. ¿Esperava un avanç encara més gran de l’independentisme?

Tot està sent molt difícil. Veiem com la repressió no s’atura. En aquestes condicions, que l’independentisme revalidi les victòries em sembla un èxit extraordinari.

Però votar, de moment, no té conseqüències jurídiques, per tant, la gent podria haver votat independentisme fins a arribar al 50%...

Sí, però també recordem que eren eleccions espanyoles i que on rau la sobirania dels catalans és al Parlament i serà en aquestes eleccions que veurem quin és el suport dels partits independentistes.

L’última enquesta del CEO diu que l’independentisme ha baixat des de l’estiu set punts. L’inquieta?

Penso que és el moment perfecte perquè l’estat espanyol, si es creu aquesta enquesta, plantegi un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Jo el que veig és que en les últimes quatre eleccions ha guanyat l’independentisme. Això és realitat, això són vots. I tenint en compte que l’enquesta és d’abans de la sentència, és molt probable que ara donés un resultat diferent.

Dins de l’equilibri de forces intern, pugen JxCat i la CUP i baixa una mica ERC, però continua sent el primer partit. Per què?

Penso que l’electorat vota en funció de cadascuna de les eleccions. També a les eleccions europees la llista del president Puigdemont va treure un milió de vots. No em semblen significatius tots aquests moviments que hi ha hagut des del 21-D al bloc independentista. A mi el que m’interessa és veure el total, que aquells dos milions de votants independentistes hi són, i que ara mateix estem més forts que mai al Congrés de Madrid amb 23 diputats. I entenc que van tots 23 a defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya.

¿Està tenint premi l’estratègia pragmàtica d’ERC?

No sé com contestar a la pregunta. El que sí que sé és que ERC, la CUP, el BNG i Bildu, entre altres, vam signar la Declaració de la Llotja de Barcelona on tots ens vam comprometre a anar al Congrés a defensar el dret a l’autodeterminació, la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. És possible que hi hagi matisos, no li qüestiono pas, però entenc que aquests compromisos els continuarem mantenint.

¿JxCat és més a prop de Bildu que del PNB ara mateix?

Som més a prop de qui vulgui defensar amb tota la fermesa el dret a l’autodeterminació de Catalunya.

Si Sánchez es compromet a tornar a Pedralbes, ¿vostè és partidari que JxCat afavoreixi la investidura?

A veure, què vol dir Pedralbes?

Entre altres coses vol dir una taula de diàleg.

Pedralbes vol dir moltes coses. Vol dir, primer, reconèixer la bilateralitat. I, per tant, el primer que hauria de fer el senyor Sánchez, si em permet, és trucar-me.

Han parlat després del 10-N?

No, jo vaig trucar-li dilluns per felicitar-lo i no em va agafar el telèfon. Han passat cinc dies, no m’ha trucat. És molt important aquest reconeixement mutu, perquè la negociació és de govern a govern. Primera cosa, doncs, bilateralitat. Segona, respecte i entendre que aquesta és una negociació entre iguals, entre dos subjectes polítics. Un és Catalunya i l’altre és Espanya. I la tercera idea de Pedralbes és que no hi ha condicions per part de ningú. És a dir, nosaltres anirem a defensar l’exercici del dret de l’autodeterminació de Catalunya. Per tant, entenem que el govern espanyol farà la seva proposta. Això és el sit and talk.

Aquestes són les condicions?

Entenc que si hi ha una voluntat d’avançar en un diàleg honest, el primer que farà Sánchez serà retirar les acusacions que fa la Fiscalia contra el president del Parlament. No em semblaria lògic que estiguéssim parlant del dret de l’autodeterminació en una taula i, per un altre costat, la Fiscalia estigués investigant el Parlament per parlar del dret a l’autodeterminació.

Això és una línia vermella?

No, això l’hi he posat com un exemple lògic.

Aleshores, concreti’m: quina és la condició per seure en una taula?

Que no hi hagi condicions i que el govern de Catalunya s’assegui amb el govern d’Espanya, de tu a tu, parlen de tot. I això ho fem, aquesta vegada sí, amb unes condicions de formalitat, per la qual cosa hem de recuperar aquella figura del mediador, del relator, diguem-ne com vulguem, que ha d’ajudar a vestir un procés de negociació seriós i creïble.

¿Hi ha contactes entre el vicepresident i el govern espanyol?

El vicepresident va parlar amb la vicepresidenta Calvo, cosa que em va comunicar.

¿Vostè convocarà la taula de partits a Catalunya?

És important i la convocaré en breu. Però, insisteixo, perquè no vull caure en el frame del punt novè del preacord entre el PSOE i Unides Podem. Aquí no hi ha un problema de convivència, aquí hi ha un problema de democràcia i, per tant, aquesta taula és per parlar de democràcia.

De la mateixa manera que hem vist l’abraçada entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, ¿vostè creu que respecte a la qüestió catalana pot haver-hi també un gir polític?

Esperem-ho, jo tinc la confiança que amics com Jaume Asens o Gerardo Pisarello, que han anat sempre a les manifestacions en favor dels presos polítics i han estat sempre al costat del dret d’autodeterminació de Catalunya, no renunciaran als seus principis i, per tant, certament aquí pot haver-hi un canvi.

Per tant, ¿la palanca de pressió és Unides Podem? Són els comuns?

Jo ho veig com una possibilitat però en definitiva el que hem de saber és quina és la proposta del senyor Pedro Sánchez per a Catalunya. Jo no l’he aconseguit saber en any i mig. La nostra és un referèndum internacionalment vinculant.

Si la investidura de Sánchez depengués dels vots del seu partit, estaria disposat a votar ‘no’ i anar a unes terceres eleccions?

És evident que sí. Nosaltres ja vam votar no al senyor Sánchez i no votarem mai a canvi de res. En absolut. Ni donarem més xecs en blanc. Nosaltres ho hem fet una vegada, en la moció de censura, perquè ens semblava una finestra d’oportunitat. Però és que al debat de candidats jo, sincerament, ja no sabia si quan escoltava el senyor Sánchez escoltava el senyor Casado. I ara amb aquest article novè sobre la taula la nostra posició és un no rotund.

¿Li preocupa que pogués seguir avançant Vox en unes terceres eleccions?

Em preocupa molt per a la convivència a Espanya. Per això insisteixo en el problema gravíssim que en aquests moments hi ha a Espanya amb el feixisme. Ho hem vist amb tot el xou de l’exhumació de Franco. És el franquisme incrustat a les institucions espanyoles, on continua corrent-hi amb total impunitat.

¿Vostè prefereix un govern espanyol PSOE-Unides Podem o un PSOE-PP?

Prefereixo un govern espanyol que em permeti que en una taula de negociació jo hi vagi a defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya.

Quin dels dos governs que li he proposat creu que és capaç de fer això?

Doncs el govern espanyol que sigui... És que nosaltres, com a independentistes catalans, anem a defensar el mandat que tenim dels nostres electors. Que no seria un vot a canvi de res, sinó defensar el dret a l’autodeterminació i la llibertat dels presos.

La resposta que hi ha hagut a Catalunya a la sentència ¿és la que vostè esperava?

Jo esperava que la ciutadania, en el cas que una sentència fos una barbaritat com aquesta, reaccionés. I per tant jo celebro que la ciutadania s’hagi empoderat i hagi sortit al carrer massivament i pacíficament.

Els partits han estat a l’altura?

He de dir que tinc un punt no sé si de decepció. Però a mi sí que em sap greu que un mes després encara ens costi tant trobar l’horitzó comú que em sembla imprescindible en aquests moments. Perquè la fórmula ja la coneixem. La fórmula són institucions compromeses al costat del poble, entitats al seu costat i una ciutadania que vol avançar. Jo ho he dit sempre, jo arribaré tan lluny com el poble de Catalunya vulgui arribar. I per això vaig fer la proposta que vaig fer.

Vostè va fer la proposta d’exercir l’autodeterminació dins d’aquesta legislatura. Per què no ho va parlar amb els seus socis abans?

No, tothom coneixia la meva posició i per tant jo creia que havia d’atendre el meu compromís com a president de la Generalitat, que era explicar a la ciutadania què és el que pensava el president en aquell moment.

I com ho concretaria?

Busco un gran acord nacional que ens permeti posar-nos realment altra vegada en marxa. Trobem-nos, no hi ha una manera possible d’avançar en aquest país per culminar el procés de la independència si no ho fem tots junts. És impossible.

¿La seva posició concreta seria repetir un 1-O?

Parlem-ne entre tots. Ara l’important no és l’instrument.

Però a mi m’agradaria saber quina és la seva posició personal...

És que no l’hi vull dir perquè precisament crec que hem de trobar aquest acord entre tots. I ara no ens hem d’entrebancar en si és un referèndum, unes eleccions plebiscitàries, etc... Anem a trobar primer el gran marc, i un cop el tinguem ja entrarem en els detalls. El tornem-ho a fer és tornem a exercir el dret a l’autodeterminació, no és altra cosa.

Però com diuen els anglosaxons, el diable està en els detalls. Si és un referèndum o són unes eleccions no són temes menors.

Però ara el diable encara està una mica més amunt. Ja arribarem als detalls. Ara no sé exactament on som... Potser som als llimbs.

Com s’aplicarien els resultats d’un referèndum? Perquè de referèndum n’hi va haver un.

Els resultats s’haurien d’aplicar aplicant-los. Tot depèn d’aquesta eina i aquest instrument. És un tema de viure en la veritat i d’explicar a la ciutadania què volem fer amb tota transparència.

¿I viure en la veritat no vol dir també dir-li a la gent “Farem exactament això, i això és aplicable o això no és aplicable”? O “Per aplicar això, les conseqüències són X”?

Absolutament. És que és això el que hem de fer. Però, insisteixo, per arribar a aquest punt, encara hem de trobar aquest gran acord, i després hem de donar totes aquestes respostes. Estem davant d’una ciutadania que ha crescut, que ha madurat, que s’ha adonat de la importància del moment històric, i per això jo insisteixo als partits en el compromís que tenim per trobar aquest acord.

President, ¿vostè compta amb la unilateralitat en aquest procés?

Jo penso que la unilateralitat no l’ha descartat cap independentista.

Si no s’arriba a aquest acord, què farà vostè?

Estic convençut que hi arribarem perquè estic convençut que els partits no decebran la ciutadania. Si puc esgarrapar cinc minuts més d’una agenda força complicada, em dedicaré a això: a empènyer amb totes les forces per trobar aquest gran acord de país que va molt més enllà dels tres partits independentistes. Hem de ser capaços d’obrir-lo a entitats i a altres personalitats.

I altres partits?

I altres partits també, si volen venir. Hem fet un trajecte junts sovint amb els comuns. Jo els dic que la llibertat no es un regal que et ve en una capsa embolicada amb un llacet. L’hem de lluitar centímetre a centímetre.

Parlem de pressupostos i els comuns. Vostè diu que s’aprovaran. Han arribat ja a un pacte?

No, però no dubto que hi arribarem i el vicepresident té tota la meva confiança. I ara que ja hem acabat totes les eleccions del món -esperem-ho-, nosaltres aspirem a tirar endavant uns pressupostos per poder culminar el procés d’independència.

De tota manera, vostè es pot veure en complicacions perquè demà serà jutjat per desobediència.

Sí, jo vaig complir amb el meu deure i em nego a anar a aquest judici pensant que seré inhabilitat.

I si el condemnen i l’inhabiliten, què farà?

Ja estem en el si, si i tal...

Però és una opció que es deu plantejar a menys que tingui una fe enorme en la justícia espanyola.

No la tinc en absolut, però sí que tinc una fe enorme en la meva defensa. No seré inhabilitat i, per tant, no entro en aquestes consideracions.

També hi ha qui li podria dir que potser no val la pena que el president de la Generalitat pugui ser inhabilitat per una pancarta...

Sí, però jo torno a l’argument que no hi ha batalla petita. Jo creia que aquesta pancarta representava per a molts catalans una idea de justícia, de drets humans, i per respecte a la ciutadania, vaig fer el que vaig fer. I jo vaig dilluns al judici a acusar l’Estat de vulneració de drets humans.

Quina és la seva valoració del tall de l’AP-7 a la Jonquera.

La meva valoració és que en aquest país hi ha col·lectius diferents -hagin estat transportistes, hagin estat pagesos o hagi estat en aquest cas el moviment independentista- que han volgut exercir el seu legítim dret de protesta optant per una acció com aquesta. En aquest país es garanteix la seguretat de tothom, la lliure circulació de béns i de persones, i el dret de protesta.

Econòmicament li preocupen les conseqüències que pot comportar que els aldarulls continuïn?

A l’economia catalana el que li ha de preocupar és el dèficit fiscal, la manca d’infraestructures o que no tinguem Corredor Mediterrani. Els empresaris no han d’equivocar-se d’interlocutor. Hem de veure la lluna i no el dit. I la lluna és el conflicte polític.

¿El va sorprendre la virulència dels aldarulls?

Li he de dir que sí, i penso que aquell nivell d’aldarulls no representa al moviment independentista.

A banda de no representar-lo, ¿resulta útil per al moviment independentista?

Sempre he pensat que si no puc sortir a l’exterior quan faig les visites internacionals amb la bandera del diàleg i de la no-violència, jo no em sabré explicar.

¿El conseller Miquel Buch té la seva confiança?

Com la tenen tots els consellers del meu govern.

¿Creu que s’ha equivocat potser trigant a donar suport a la feina que estaven fent els Mossos?

No. He estat sempre al seu costat. Unes de les primeres visites que jo faig és al cos dels Mossos quan feia un any dels atemptats.

President, vostè ha negat qualsevol vinculació amb els CDR però alguns investigats han declarat que vostè estava al corrent de plans per ocupar el Parlament.

Ho he negat. No dono cap credibilitat a aquestes declaracions. I exigeixo saber en quines condicions es van fer.

Vostè ha reconegut que part de la seva família és als CDR. ¿Això a vostè fins a quin punt el condiciona?

Crec que som prou adults tots plegats. Quan ets president de la Generalitat tens la responsabilitat del president de la Generalitat i, per tant, qualsevol altre lligam o familiar o d’amistat o del que vulguis queda enrere. Jo mai he pres cap decisió condicionat per res.Només, això sí, condicionat pel que jo crec que ha de ser l’objectiu pel qual jo treballo, que és la independència de Catalunya. És l’únic que em condiciona.

Una pregunta per acabar, ¿vostè és lector de poesia?

Molt!

Ha felicitat Joan Margarit?

Doncs miri, aquest matí [divendres] he tingut una conversa amb ell. Jo soc un gran lector de Margarit, un poeta que m’ha emocionat. Recordo especialment el llibre dedicat a les seves filles, un llibre amb el qual ell parla molt de trobar consol, jo vaig trobar-hi aquell consol també. I ha sigut un plaer poder-lo felicitar per aquest guardó extraordinari del premi Cervantes.

I a la Rosalía?

A la Rosalía ja l’havia felicitat quan va guanyar l’altre Emmy. Estaré encantat de felicitar-la i tant de bo vingués un dia a Palau i ens cantés aquí al Pati dels Tarongers.