Els anys feliços i les tortugues de l’Ateneu
Torra insisteix en la lluita no violenta i la desobediència, si cal
BarcelonaAl jardí de l’Ateneu Barcelonès hi havia dues tortugues a través de les quals, diu el president, s’hi podia visionar la història del país. Almenys la història de la Catalunya que a ell li interessa, allà on troba els referents: la Catalunya republicana. A Quim Torra li agradaria, per un moment, veure amb els ulls de les tortugues que abans de la Guerra Civil passejaven pel pati interior del Palau Savassona els grans intel·lectuals del catalanisme de l’època que conversaven entre ells. Una vida que admira Quim Torra i que li agradaria recuperar a través dels llibres en què, abans de ser al capdavant de la Generalitat, s’endinsava hores i hores en aquest indret de Barcelona. “Aquest és el millor moment del dia, d’un dia llarg i fatigant, el moment de tornar a l’Ateneu i pensar en els anys feliços, quan podia entrar aquí més sovint i passar-me hores llegint o passejant tranquil·lament al jardí”, va començar el president en la seva conferència Llibertat, cultura i talent: els pilars de la República.
El d’ahir a l’Ateneu va ser un d’aquells compromisos que al president li agrada complir. Un dels que fa temps que té fixats i que, malgrat l’agenda atapeïda, no vol ajornar. Als ulls de l’espectador que va contemplar la sessió de control del matí al Parlament i la conferència a l’Ateneu a les vuit del vespre se li fa evident allà on Quim Torra es mou amb més comoditat i lleugeresa; on gaudeix. Allà on pot parlar de la Renaixença i del naixement del catalanisme polític, de Valentí Almirall, Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Sense oblidar-se de Francesc Macià i Lluís Companys, de Carrasco i Formiguera i del seu partit, Acció Catalana. Sí, del seu partit. La formació política creada el 1922 d’una escissió de la Lliga i que, estirant la ironia del president, ha hagut d’esperar 97 anys per tenir un president de la Generalitat. Gairebé un segle després, Quim Torra es va fer seu el missatge d’un dels seus principals dirigents, Lluís Nicolau d’Olwer: “Només amb la llibertat política podria la nostra terra assegurar-se la persistència i l’expandiment de la seva cultura”.
Doncs això, república és el que recepta Quim Torra a la cultura, després que el sobiranisme hagi ocupat el lloc central del catalanisme polític. Els hereus de la Lliga, els moderats, segons ell, han quedat relegats a un espai més petit amb la irrupció del referèndum de l’1 d’Octubre. Un referèndum que va portar el president a tornar a parlar del momentum entre una conferència majoritàriament sobre cultura. I un momentum que el va conduir fins a Jordi Cuixart. Amb la idea entre cella i cella que podria haver estat ell -Torra va ser president d’Òmnium- qui estigués assegut al banc dels acusats dimarts, va situar en la “història” la seva declaració. No era el primer moment del dia que mencionava Cuixart. Ja al Parlament s’havia encarat amb Inés Arrimadas per haver fet mofa, amb els diputats de la seva bancada, del líder d’Òmnium. “Els hauria de caure la cara de vergonya [...]. Vostès també tenen una cadira al Suprem”, va dir a tota l’oposició.
Si a la cultura el president li va receptar república, a la política, lluita no-violenta i desobediència, si cal. Mentrestant, a l’Ateneu, les tortugues seguirien escoltant.