Què fa Quim Torra un any després de la seva inhabilitació?

BarcelonaJust fa un any un secretari judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entrava al Palau de la Generalitat per lliurar al president, Quim Torra, el certificat de la seva inhabilitació per un any i mig. El Tribunal Suprem havia confirmat la pena per desobediència i per primer cop des de la restauració de la democràcia un president de la Generalitat quedava inhabilitat en exercici de les seves funcions. Un any després, què fa el 131è president de la Generalitat? Malgrat haver defensat el xoc amb l'Estat durant el seu mandat, Quim Torra va abandonar el càrrec en el moment que es va fer efectiva la inhabilitació sense intents de desobediència –el seu entorn assegura que des dels partits independentistes no li van donar suport per fer-ho– i des de llavors que s'ha dedicat a construir-se un personatge propi aliè a les formacions polítiques.

Un cop es va constatar que no hi havia opció que el Tribunal Constitucional fes enrere la seva inhabilitació –va rebutjar concedir-li mesures cautelars en el recurs d'empara–, Torra va iniciar els tràmits per obrir l'oficina d'expresident a Girona. El primer excap de l'executiu que ho fa fora de Barcelona per dos motius: el primer, perquè es troba més a prop de la casa on viu actualment i, segon, perquè és una manera de contribuir –aclareix el seu entorn– a la descentralització de les institucions; és a dir, contribuir que no tot sigui a la capital catalana.

Malgrat que està inhabilitat com a càrrec públic, la inhabilitació no afecta al seu sou d’expresident. Segons el portal de transparència de la Generalitat, a partir del 29 de setembre del 2020 ja es va activar la percepció de la pensió com a expresident. D’acord amb la normativa, cobrarà el 80% del sou de president per un màxim de quatre anys, que són uns 9.000 euros al mes aproximadament. El 2020, des de finals de setembre, van ser 29.867 euros.

A diferència del caràcter més polític de la resta d'expresidents, Torra no milita en cap partit polític i això fa que sovint hagi expressat opinions contràries a Esquerra i la CUP però també a Junts per Catalunya, el partit pel qual es va presentar a les eleccions el 2017 i que li va donar suport per ser president de la Generalitat. Un dels exemples més recents ha sigut l'ampliació de l'aeroport del Prat, a la qual s'ha mostrat obertament contrari a Twitter tot i que Junts l'ha defensat des del govern i pactant un projecte amb la Moncloa. Però també en l'estratègia independentista: s'ha posicionat obertament en contra de la taula de diàleg i ha expressat recels sobre l'acord firmat entre Esquerra i Junts i els republicans i els cupaires per investir Pere Aragonès.

També ha criticat obertament episodis que va viure durant el seu mandat. De fet, ho relata tot en el seu llibre sobre la gestió de la pandèmia Les hores greus (Símbols Editors, 2021), en què lamenta algunes actituds dels seus consellers, sobretot d'Esquerra, i denuncia "apunyalaments" de tots els colors polítics. Ara, en una pàgina web que ha obert, també manté la seva pròpia línia amb col·laboracions de diferents personalitats que entren en el debat públic. En el camp polític, destaquen dues opinions, una de l'exvicepresident del Parlament Josep Costa, que dubta que es pugui importar el model escocès a Catalunya, i una altra del sociòleg Salvador Cardús, que dubta de l'efectivitat de la taula de diàleg.

Però en la web de l'expresident no només hi ha debat polític, sinó que també s'ha erigit en "altaveu" de diferents iniciatives catalanes. Incorpora, per exemple, la difusió de productors catalans de proximitat i recentment ha iniciat una campanya a les xarxes per promoure'ls. Un impuls que des del seu entorn asseguren que ha servit perquè diversos agricultors es posin en contacte.

Acte de reconeixement a la cambra

Precisament aprofitant que feia un any de la seva inhabilitació, aquest dimarts la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha promogut un acte de reconeixement a Torra just abans de començar el debat de política general. A les tres del migdia l'han rebut els diputats independentistes al hall del Parlament, encapçalats per Borràs, i més tard al despatx d'audiències el president, Pere Aragonès, i el vicepresident, Jordi Puigneró, juntament amb representants de la mesa de la cambra.

"Tornaria a fer el mateix", ha dit Quim Torra des del faristol flanquejat per Aragonès i Borràs. L'excap de l'executiu ha denunciat que la "causa general" contra l'independentisme segueix en marxa –ha fet referència als CDR processats per terrorisme que han declarat aquest dimarts i a la detenció de Carles Puigdemont a Sardenya– i ha instat els partits independentistes a buscar la unitat estratègica. "Us demano que plantegeu a la ciutadania un programa, un pla i un horitzó concret per aconseguir la independència", ha pregat.

Les paraules de Torra són vigents ara –les diferències estratègiques existeixen–, però també ara fa un any, quan ell era president i tampoc va trobar un full de ruta comú amb els partits. La seva inhabilitació va coincidir amb el debat de política general, en què les discrepàncies sobre com respondre a la seva condemna també van marcar la relació entre les formacions sobiranistes.

En el seu discurs de reconeixement, Aragonès ha evitat entrar en polèmiques i s'ha centrat en denunciar la "repressió" i la "causa general contra l'independentisme". Una situació que, a parer del president de la Generalitat, només es pot resoldre a través d'una amnistia: "Cal una amnistia, els passos que hi ha hagut són insuficients, i l'autodeterminació perquè la ciutadania decideixi el seu futur". Qui sí que ha sobrevolat la polèmica ha sigut Borràs, ja que ha criticat el rol que va jugar el Parlament –en aquell moment presidit per Roger Torrent– en el cas de Torra de forma contundent: "Havies de ser el president de la restitució i, per vergonya nostra, vas ser el de la destitució".

¿Tornarà Quim Torra a la política institucional després de la seva inhabilitació? L'entorn de Torra assegura que es mantindrà al marge dels partits polítics: diu que no s'implicarà en cap d'existent ni en la formació de cap de nou.