Joaquim Forn: “El sobiranisme ha de definir un model de ciutat, no podem només enarborar l'estelada"

Sant Joan de Vilatorrada“Aquest matí ha nevat, i no tenia ni botes ni res”. El funcionari que m’acompanya al locutori de Lledoners havia treballat a Quatre Camins, i recorda que allà els interns només veien murs. Aquí m’explica que poden veure les muntanyes, és a dir, tenir un horitzó. Fa només tres hores que Joaquim Forn (Barcelona, 1964) ha anunciat que serà candidat a les municipals.

¿Com se sent després d’acceptar ser el candidat de JxCat a l’alcaldia de Barcelona? Alleujat?

Alleujat no, amb molta responsabilitat i ganes de treballar en el projecte de ciutat i en la llista, que està ja molt avançada.

Ara en parlarem però abans dei xi’m preguntar-li com es troba des prés de la vaga de fam.

Estem plenament recuperats. No en patim cap seqüela. He recuperat pes i faig una dieta normal. Els quatre dies que vam estar ingressats a l’Hospital Penitenciari de Terrassa ens van anar molt bé. Inicialment ens resistíem a anar-hi, però ens va permetre fer el procés d’ingesta d’aliments correctament.

¿Han recuperat ja totes les rutines del dia a dia a la presó?

Sí. Torno a fer-hi vida normal. La vaga em va coincidir amb forts dolors ciàtics que he anat arrossegant fins fa pocs dies. M’han fet infiltracions i ara espero poder recuperar ben aviat la pràctica esportiva.

¿Considera que es van acomplir els objectius de la vaga?

Els objectius eren sacsejar consciències, denunciar la inacció del TC i internacionalitzar la nostra situació. El TC ja ha començat a resoldre alguns dels recursos que teníem presentats des de feia mesos. El mateix dia que anunciàvem el final de la vaga, resolia un recurs presentat per l’advocat de Jordi Sànchez. Durant els dies que va durar la vaga vam rebre mitjans de comunicació d’arreu d’Europa. Pensem que la vaga ha sigut útil i que els objectius s’han acomplert.

¿Està sorprès de l’èxit del seu dietari Escrits de presó?

Una mica sorprès sí que ho estic. Inicialment no m’havia plantejat publicar un llibre. La meva intenció era prendre notes, escriure un dietari per no oblidar tot el que estava vivint. Quan decideixo publicar el llibre, imagino que pot tenir interès però no imaginava que acabaria entre els llibres més venuts en català.

Ara està immers en la preparació de les municipals però també del judici que començarà aviat.

Personalment, tinc ganes de començar el judici. Serà una oportunitat per desmuntar un relat que s’ha fet basant-se en uns atestats policials esbiaixats que manipulen la realitat. Anirem a desmuntar els tres principals delictes de què se’ns acusa: la rebel·lió, la sedició i la malversació. Vull respondre a l’acusació que el cos de Mossos d’Esquadra va estar inactiu, i alhora defensar una actuació basada en els principis de proporcionalitat i de congruència. En l’àmbit polític faré una defensa del dret a l’autodeterminació i de les llibertats ciutadanes.

¿Està preparat per a una condemna dura?

Si alguna cosa he après a la presó és a no fer cap tipus d’especulació. No perdo ni la il·lusió ni l’esperança, però evito fer pronòstics. Visc el present i em preparo per a qualsevol situació, fins i tot aquelles més desfavorables. Tinc un gran suport social i familiar. Amb el Codi Penal a la mà, l’única sentència que considero és l’absolució. No hi vull renunciar, no podem acceptar el relat de la Fiscalia.

Vostè va ser dels primers presos a renunciar a la política i ara hi torna. Què ha canviat?

Vaig renunciar al meu escó de diputat ara fa just un any. Més tard, vaig renunciar a presentar-me a les primàries de les municipals. He evolucionat dins la presó, i les meves conviccions, lluny de veure’s afeblides, són més fortes que mai. Per què hauria de renunciar a la política? Per què hauria de renunciar a defensar les meves idees? Fer-ho seria acceptar les pressions i amenaces dels qui ens volen silenciats. Estic convençut de la meva innocència i presentar-me a les eleccions municipals és també una manera de defensar-la.

¿Com serà la candidatura que encapçalarà?

La meva voluntat és presentar-me sota les sigles de JxCat. Volem que sigui una llista unitària, transversal i plural. Un espai de trobada, una suma de compromisos i sensibilitats que situï Barcelona al centre de tot.

Ha posat condicions per acceptar?

No acostumo a posar condicions. Em poso al servei d’un projecte que comparteixo, és hora de sumar i no de posar condicions. L’única demanda que faré a tothom que s’incorpori a la candidatura és que siguin generosos, que tinguin capacitat de dialogar i de crear complicitats. Barcelona té grans reptes i només amb la suma de diferents sensibilitats serem capaços de crear les majories necessàries.

¿Encara veu possible una candidatura conjunta amb ERC?

Una llista unitària ens garantiria el govern de la ciutat i costa entendre que per raons d’estratègia de partit hi hàgim de renunciar. La llista de JxCat ha de ser la baula que uneixi les diferents sensibilitats sobiranistes i que conformi aquest espai majoritari a Barcelona. Jo estic disposat a seure i parlar sense cap condició per fer efectiva aquesta unitat sobiranista. No hi podem renunciar. Encara hi som a temps.

¿L’hi va poder explicar personalment a Ernest Maragall?

Sí, li vaig tornar a insistir i ell em va explicar les seves raons, que també són legítimes. L’important és que des del sobiranisme s’ha de definir un model de ciutat i no només enarborar l’estelada.

¿Si no hi ha llista conjunta la seva prioritat serà pactar amb ERC?

És evident que si vull compartir llista amb més motiu voldré pactar amb ells. Tenim molts punts de coincidència. El meu objectiu és recuperar els grans consensos de ciutat. Hem tingut un govern feble amb Ada Colau, que no s’ha distingit per buscar el diàleg. A mi no em costaria incorporar gent d’altres partits al meu govern. No entenc la política sense diàleg.

¿Això vol dir que no descarta pactar amb els comuns?

Pactar amb els comuns no entra dins les nostres prioritats, som molt crítics amb la seva acció de govern a Barcelona. Això no vol dir que no puguem arribar a acords puntuals, com hem fet aquest últim mandat. Previsiblement es necessitaran grans acords entre diferents forces polítiques per poder afrontar els reptes de ciutat i no tancarem la porta a dialogar amb els comuns.

Per tant, ¿vostè com a alcalde dialogaria amb Pedro Sánchez?

Li demanaria una reunió, i també amb el president de la Generalitat.

¿Creu que l’independentisme ha d’apuntalar Sánchez a la Moncloa?

Hem de fer un debat i pensar què ens interessa més. Perquè si l’alternativa és un govern del PP, Cs i Vox... És evident, però, que Sánchez no ha fet cap gest, no ja amb els presos -que hem d’estar al marge- sinó per avançar en la solució d’un referèndum pactat. Dit això, ¿per aquest motiu ens l’hem de carregar? No ho tinc clar, la veritat.

¿Veu bé Elsa Artadi com a número dos de la seva llista?

Sí, esclar. És evident que la seva incorporació a la llista aportaria solvència i experiència, i entronca perfectament amb la voluntat de presentar-nos amb un equip sòlid i cohesionat. Però la seva incorporació té efectes sobre el Govern que s’han d’acabar de resoldre.

Quin lloc reserva per a Neus Munté i Ferran Mascarell?

Neus Munté tindrà un lloc molt destacat a la llista. Ella va guanyar les primàries del PDECat i ha tingut la generositat de fer un pas al costat per intentar conformar una llista sobiranista unitària. Ella podia encapçalar-la perfectament. En el cas de Ferran Mascarell m’agradaria comptar amb ell i clarament és algú que suma. Però encara no hi ha res decidit.

Parlant del PDECat. De quina manera s’ha d’integrar a la Crida?

Jo he donat suport a la Crida i crec que objectivament ens cal un instrument que unifiqui el discurs i superi els partits. Ara bé, al PDECat no se li pot demanar que desaparegui.

Hi ha un debat a l’independentisme sobre com combinar la gestió del dia a dia amb la reivindicació.

Jo soc partidari d’aprofitar qualsevol plataforma de govern. L’aplicació del 155 ens va fer molt de mal i allargar-lo va tenir uns efectes molt negatius. De fet, un dels objectius dels partits unionistes que volen aplicar el 155 és augmentar la presència de l’Estat a Catalunya, ja que consideren que està desaparegut. No podem retrocedir, no podem perdre ni disminuir el pes de les nostres institucions. Això s’aconsegueix governant. Hem de reivindicar però també hem de gestionar i hem de fer-ho bé.

¿Barcelona té un problema greu d’inseguretat?

És evident que hi ha un problema perquè així ho diuen els ciutadans a les enquestes. En general Barcelona és una ciutat segura però és preocupant el fenomen dels furts. I és evident que amb la Guàrdia Urbana el govern de Colau va cometre molts errors, sobretot al principi. En el cas del top manta s’ha fet molt malament.

No és una qüestió fàcil...

Nosaltres vam acabar amb els trilers de la Rambla, i tothom ens deia que no podríem. Però s’ha d’actuar en diferents fronts: policia, jutges, fiscalia... En l’àmbit de la seguretat el terreny que perds, després és molt difícil de recuperar.

Manuel Valls en fa bandera...

Ell fa un discurs catastrofista basat en un desconeixement absolut de la ciutat. He de dir que el que m’ha sorprès és el seu to intransigent i crispat.

L’altra gran qüestió és l’habitatge. Els comuns van votar en contra del decret del lloguer de Sánchez.

En aquest tema no hi ha cap vareta màgica, i l’alcaldessa ho ha pogut comprovar. Em preocupa el preu del lloguer i soc favorable a augmentar el mínim del contracte de 3 a 5 anys. El decret de Sánchez potser no era òptim però només per aquesta mesura ja valia la pena votar-lo.

I finalment hi ha la qüestió del tramvia per la Diagonal.

És que per a mi l’error és convertir-ho en un tema ideològic, quan ha de ser purament tècnic. Hi ha moltes incògnites que no em saben respondre, per exemple com afectarà la circulació en perpendicular a la Diagonal. Si em convencen amb arguments tècnics no hi tindré cap inconvenient.