Arrufat va marxar de la CUP amb una denúncia interna per agressió sexual

BarcelonaQuan Quim Arrufat va marxar de la CUP, l’abril del 2019, just abans de les eleccions municipals en què ell tenia previst formar part de la llista dels cupaires a Vilanova i la Geltrú, ho va fer amb dues denúncies internes per casos d’abusos sexuals, un d’ells una agressió. Dos episodis, un del 2014 i un durant els últims mesos d’Arrufat com a membre del partit, que no van ser denunciats a la justícia ordinària, sinó que es van tractar dins del partit, a través de la seva comissió d’abordatge de les agressions masclistes i seguint els protocols que té la CUP per tractar aquestes situacions.

Després de la publicació de la notícia, la CUP va emetre ahir un comunicat per condemnar l’agressió i admetre que “en el si de l’organització” es donen casos de violència sexual. “Mostrem el nostre compromís clar i ferm en la lluita contra el patriarcat i contra les agressions masclistes i condemnem l’agressió. Constatem que aquesta ha estat la prioritat des que es va posar en coneixement de la CUP l’agressió”, diu el text, en què es remarca que la decisió d’anar als tribunals és “exclusivament” de la dona i que la formació independentista li “donaria suport” si ho fes.

Aquest dilluns, la diputada cupaire Natàlia Sànchez s'ha mostrat convençuda en declaracions a Catalunya Ràdio que, si les denúncies per "agressions masclistes" s'haguessin produït ara, el "tempo" i el "resultat" de la gestió dels casos serien molt diferents. "Ara sí que tenim les eines", ha argumentat i ha confirmat que Arrufat va marxar de la CUP "a les portes d'una més que probable expulsió".

Un protocol de 4 nivells

Els dos casos que s’havien denunciat al partit -un dels quals encara s’estava tramitant- van portar Arrufat a abandonar la formació anticapitalista. Va ser la segona denúncia, de fet, el detonant perquè se n’anés, ja que tot i que la comissió encara estava analitzant aquest cas, els protocols de la CUP estableixen un agreujant de repetició que implica l’expulsió del partit. Anticipant-se, doncs, a la decisió de la formació, Arrufat va marxar després d’aquesta denúncia per abús, que se sumava a la que hi havia hagut la tardor del 2014 -quan Arrufat encara era diputat al Parlament i portaveu del grup mixt- per agressió sexual.

Els actuals protocols de la CUP -que no estaven vigents quan hi va haver la primera denúncia- fixen quatre nivells diferents a l’hora d’abordar els casos de violència sexual: des dels comentaris lascius del nivell 1; l’exhibicionisme o tocaments sexuals no desitjats del nivell 2; la violació o forçar pràctiques sexuals no desitjades del nivell 3, i la violació amb força del nivell 4. En el cas d’Arrufat es tractaria d’una agressió sexual de nivell 3, que implicava com a mesures reparadores que l’exdiputat havia de renunciar a la visibilitat pública, sense poder presentar-se sota les sigles de la CUP. Tot i que el nivell 3 fixa que l’agressor ha de ser suspès de militància entre sis mesos i dos anys, llavors, encara sense protocol, aquesta mesura no es va aplicar.

Pèrdua de presència mediàtica

Inicialment, quan hi va haver l’agressió sexual l’any 2014, la CUP encara no tenia definit com abordar aquestes situacions i es va crear expressament una comissió informal amb membres destacats del partit per tractar el cas. A finals d’aquell any hi va haver una trobada amb Arrufat i es van definir les mesures per reparar el dany que havia provocat a la noia: el llavors diputat no podia coincidir amb ella en cap acte, havia d’iniciar un procés de revisió amb un treball personal per assumir el que havia fet i havia de perdre presència mediàtica. Després del que havia passat, Arrufat, doncs, no podia ser la cara visible de la CUP. Un fet que, tanmateix, no es va complir, ja que el 2016 va passar a formar part del secretariat i a ser portaveu.

L’any 2017 la formació independentista va començar a utilitzar protocols de referència per a situacions d’agressió sexual i en l’assemblea de dones del 2018 a Ribes es va començar a tractar la necessitat de fer un protocol propi, que es va acabar aprovant el 2019 a Celrà. Davant d’aquest nou escenari, a finals del 2017, el cas de l’agressió sexual d’Arrufat, que havia quedat aparcat, es va fer arribar a la direcció de la CUP, que el va acabar tancant uns mesos després, a principis del 2018, acordant que no podia ser una figura representativa del partit i que havia de reprendre el treball terapèutic iniciat el 2015. L’arribada d’una segona denúncia més tard va provocar que la formació obrís una segona investigació.

Durant els últims dos mesos, Arrufat ha evitat parlar amb l’ARA per donar resposta a les qüestions relacionades amb aquest cas. Aquest dilluns, per contra, ha trencat el silenci en un missatge de Twitter perquè no s'interpreti que "qui calla, atorga". L'exdiputat assegura que les "actituds" que se li atribueixen "no són certes" i insinua una voluntat de "desprestigiar" els cupaires a les portes d'eleccions. La CUP, però, ha volgut remarcar que “Arrufat estava enmig d’un procés de gestió d’agressions masclistes” que “s’estava gestionant a través del protocol propi amb què compta la CUP” quan “va abandonar la militància de l’organització”. La formació independentista subratlla que aquests casos estan regits per un pacte “de confidencialitat” i que es manté l’anonimat i protecció de la persona agredida per evitar victimitzar-la doblement”. Totes les parts consultades han demanat no donar detalls sobre l’agressió denunciada el 2014 ni sobre el segon abús i remarquen que la porta de la justícia ordinària segueix oberta.

Arrufat ha limitat les seves intervencions des que va deixar la CUP, tot i que un any després d’anar-se’n va impulsar l’Institut Sobiranies -una plataforma de reflexió dins el catalanisme d’esquerres-. Una de les excepcions va ser una entrevista a Vilaweb en què va revelar que ja no militava a la formació anticapitalista i ho va justificar dient que després de deixar el secretariat va tenir “unes quantes i decisives decepcions polítiques amb la CUP”.