Quim Arrufat: “Sabem que som la baula feble, ens volen criminalitzar per desacreditar el Procés”

BarcelonaQuim Arrufat (la Seu d’Urgell, 1982) capitaneja la CUP un cop superada la tensió interna pel no a Artur Mas i al pressupost del 2016. A dos mesos per a l’1-O, Arrufat marca distàncies amb les accions contra el turisme protagonitzades per Arran.

Arran són les joventuts de la CUP?

No responen a una estructura ni a uns estatuts que depenguin de la CUP. Les seves estratègies i també les maneres de fer de la CUP no són les mateixes que les d’Arran.

Però Arran forma part del conglomerat CUP - Crida Constituent. Comparteix una acció com l’assalt a un bus turístic? Té la cobertura ideològica de la CUP?

Irrompre al mig del debat amb una acció polèmica és un tipus d’intervenció que l’activisme dels moviments socials ha fet sempre. Primer es parla molt de l’acció i finalment la gent s’apunta a parlar del que hi ha al darrere. Nosaltres, com a CUP, no fem aquesta mena d’accions, però l’excés de criminalització d’Arran tampoc el compartim.

Atacar béns privats és vandalisme. Si hi hagués danys personals es travessaria una frontera...

Evidentment. I llavors parlaríem d’una cosa molt diferent.

El cas és que tot plegat s’està aprofitant per traslladar una imatge de Catalunya amb kale borroka.

Sí, tot s’acaba relacionant amb l’1-O. Per això el fet que una acció pugui ser utilitzada per a un altre tema també s’ha de tenir present. Al marge de si hi estàs a favor o no, mira quins titulars provoca. Ara bé, la gent no és tonta i veu perfectament que és exagerat dir que hi ha un clima de violència a Catalunya.

El discurs del PP és que Puigdemont està segrestat per la CUP.

La CUP és la baula més feble. Ens volen criminalitzar per desacreditar el conjunt de l’independentisme i el Procés. Som conscients que fa temps que estan omplint un dossier d’il·legalització de la CUP. No els hem donat cap argument, però tenen preparada una estratègia de repressió. Per això hem de ser conscients que l’Estat va darrere nostre.

Aquesta estratègia no és contra tot l’independentisme?

Correcte. De la mateixa manera que obren dossiers de corrupció i no van a buscar corruptes, sinó que s’exagera per desacreditar tot un moviment.

Una altra estratègia és la de la por.

I funciona. Ningú és valent i immune a la por per naturalesa. Anar citant de manera tan obscura càrrecs públics i en Joan Ignasi Elena, a banda de ser una estratègia franquista, de claveguera de l’estat, funciona. Congela la valentia de la gent.

Té interlocució directa amb el president Puigdemont?

Sí.

Hi ha coordinació, doncs.

Sí. En el camí cap al referèndum hem fet l’aposta arriscada d’aprovar uns pressupostos que ens generen no poques contradiccions. Per responsabilitat fem un seguiment exhaustiu de la preparació de l’1-O.

I estan tranquils?

Bastant més que fa tres mesos.

La part logística està a punt?

Pràcticament. L’únic que podria fallar són les ordres que han de fer funcionar la logística. Si l’Estat no fa res, el referèndum es farà. I si no es fa per error nostre, ja ho hem dit, acabarem la legislatura.

Les urnes són en algun lloc?

El president ho ha dit: hi ha urnes. I l’Estat comença a saber-ho. La tesi que no hi ha garanties, que arribaríem fluixos, que dubtaríem... es va esvaint. A més, totes les enquestes diuen que hi participarà molta més gent del no del que es pensen. No és el mateix desacreditar a posteriori el resultat del 9-N que desacreditar un 60% de participació.

Però l’Estat no ho intentarà aturar d’alguna manera?

Com? Enric Millo va dir que es podia retirar la competència de convocar eleccions i dissoldre el Parlament. L’última vegada que va passar va ser el 1939 quan entraven tancs per la Diagonal. Seria greu i no creiem que s’atreveixin a aplicar-ho. Ho han fiat tot a la falsa neutralitat dels tribunals, però són reactius, suspenen allò que aproves. La iniciativa repressiva la té el govern, però ha fet tard i no sap quina decisió prendre. Si dissol el Parlament, se li subleva tothom i li piquen el crostó arreu d’Europa, què passa?

És plausible que la proclamació de la independència tingui efectes?

S’ha de desplegar tot el que la faci efectiva. Però hi haurà un procés de reconeixement i negociació que no serà immediat.

Quan serà necessària la mobilització ciutadana?

En molts moments. La primera, dilluns passat davant la Guàrdia Civil. Era necessària per activar el xip que cada atac de l’estat espanyol ha de tenir reacció. Si dissolen el Parlament, la gent ha de sortir en massa per frenar-ho.

Aquella concentració va provocar una contramanifestació espanyolista. Vol dir que és una imatge que convé al Procés?

La imatge que va sortir, sense ser buscada, era que qui va defensar la Guàrdia Civil eren escamots nazis.

El decep la posició dels comuns?

Profundament. S’hi està fent hegemònica una posició del sector d’ICV, pro règim del 78 i l’ statu quo. Anhelen que s’ensorri el Procés i poder governar una Generalitat intervinguda i travessada per tot arreu.

Què fara Colau? Si no obre escoles, el referèndum fa figa?

No. Hi ha prou locals de la Generalitat per garantir col·legis electorals. Però si Barcelona no hi participa quedarà molt tocada la nostra relació amb els comuns.

Vostè ha pacificat la CUP?

Ho va fer la CUP sola. Vam dir prou de tensió i vam canviar els processos de debat intern. Els mitjans feien l’agost amb nosaltres, per inexperiència, i ens havíem d’allunyar del focus mediàtic.