Ningú és qui diu ser al cas Kitchen

BarcelonaEl cas Kitchen és un rosari de noms, entre policies, polítics, advocats i, fins i tot, un capellà i un xòfer. Darrere la seva façana pública -i, en molts casos, el seu sou- tots amagaven la participació en una trama complexa en què, segons la Fiscalia, del 2013 al 2015, el ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz hauria espiat l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, per recuperar documentació compromesa per als populars. El cas ha tornat als titulars aquesta setmana per l’aixecament del secret de sumari. També ha saltat al Congrés, en què s’ha registrat una comissió d’investigació. Repassem qui és qui en aquesta història d’espies presumptament pagada amb diners públics.

El cervell:

José Manuel Villarejo

L’excomissari José Manuel Villarejo acumula un ingent volum d’informació comprometedora i aquest cas és una mostra més de la seva patològica obsessió per gravar converses i presumir dels seus coneixements. Villarejo és qui va posar nom a l’operació: calia entrar fins a la “cuina” de Bárcenas. Ell se situa al centre de tot plegat. Els seus tentacles arriben a tot arreu. Rep l’encàrrec del PP de recuperar la documentació perillosa, i mou els fils perquè l’operació arribi a bon port. Tot plegat a canvi, segons la Fiscalia, de sucoses comissions. Està en presó preventiva des del 2017.

L’espiat:

Luis Bárcenas

Segons els investigadors, l’extresorer del PP, ja assetjat per les acusacions del cas Gürtel des del 2009, hauria amagat la documentació comprometedora per a membres de la cúpula del seu partit en un doble fons d’un armari a l’estudi de pintura de la seva dona, al barri de Goya, a Madrid.

El cap:

Jorge Fernández Díaz

És ministre de l’Interior durant tota la suposada durada de l’espionatge, i és informat diligentment del progrés de l’operació. Els fiscals tenen més contra ell per la freqüència amb què apareix en converses de tercers que no pas per documentació concreta que l’incrimini. A l’informe, els fiscals consideren acreditat que rep missatges comprometedors, però no que n’enviï.

La clau:

Dolores de Cospedal

L’ex secretària general del PP estaria molt interessada en recuperar documentació en mans de Bárcenas, possiblement relacionada amb suposades irregularitats en el marc de la trama Gürtel, de pagament de sobresous a polítics del PP. Segons diversos mitjans, va tenir un paper molt destacat en la tasca d’“apagar focs” creats per les successives acusacions de corrupció contra el PP. Va recórrer, en nombroses ocasions, a la feina bruta de Villarejo.

El penedit:

Francisco Martínez

Fins al gener del 2013 va ser el cap de gabinet de Jorge Fernández Díaz i, després, el seu cap el va ascendir a secretari d’estat de Seguretat. Llavors va començar l’operació Kitchen, de la qual els fiscals creuen que en va ser el “supervisor”. Ell és qui hauria rebut la documentació, un cop recuperada, de mans de García Castaño, però mostra en diversos moments els seus dubtes sobre l’operació. Anys més tard, segons recull l’escrit de la Fiscalia, va enviar nombrosos missatges a dirigents del PP en què reivindicava la seva “lleialtat” quan va ser purgat de les llistes, ja acorralat per la corrupció.

El cuiner:

Sergio Ríos

Xòfer de Bárcenas, després d’una trajectòria a l’exèrcit i com a porter de prostíbul, és l’aspirant a confident de la policia, segons El Mundo. Després de l’expulsió de l’extresorer del partit, s’hauria quedat treballant amb el matrimoni Bárcenas - Rosalía Iglesias per fidelitat, tot i que els acabaria traint. A canvi, hauria rebut 2.000 euros mensuals procedents dels fons reservats d’Interior i la promesa d’una plaça a la Policia Nacional. “Hem de tenir aquest tio trincat per si algun dia es torna boig”, diu Villarejo a Martínez.

El talp:

Enrique García Castaño

El comissari Enrique García Castaño no és tan cèlebre com Villarejo. És qui li feia de talp a l’interior de la Policia, perquè ja estava jubilat. El seu àlies és el Gras. És l’encarregat de captar Ríos, en primera instància, però falla. Villarejo s’ha d’arremangar i fer ell la feina. També seria qui rebia els fons reservats que provenien d’Interior, per després distribuir-los.

El marit:

Ignacio López del Hierro

El marit de Cospedal està present a la seu del PP quan, el 2009, la secretària general dels populars ofereix a Villarejo “encàrrecs puntuals” pagats amb fons del partit, un dels quals seria la destrucció dels ordinadors del PP. Segons l’informe de la Fiscalia, és López del Hierro qui, després, posa en contacte el cap de seguretat de Cospedal amb Villarejo perquè gestionin la recuperació dels documents.

El confessor:

Silverio Nieto

Estava amb García Castaño en el moment de la seva detenció, i avisa Fernández Díaz (persona de profundes conviccions religioses i de qui Nieto seria el capellà de confiança) de les pors de Martínez. Segons diversos mitjans, la seva trajectòria és peculiar: mariner, policia, jutge i, des del 1999, mossèn amb contactes a la Conferència Episcopal i al Vaticà.