24/04/2019

Qui és la jutge Lamela?

PeriodistaCarmen Lamela (1961) va ser seleccionada per entrar a la sala penal del Tribunal Suprem el juliol del 2018. Va ser el vocal José María Macías, braç dret del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, qui va proposar incloure-la en la terna número dos. Segons va explicar Macías, la magistrada Lamela donava la cara en temes de gran repercussió mediàtica, era dona i ho estava passant malament.

Inscriu-te a la newsletter L'extrema dreta ja té nou laboratori: la tragèdia de ValènciaUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Lamela havia enviat a la presó el 2017 Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i vuit exconsellers del Govern. I, abans, havia processat per terrorisme 9 joves d’Altsasu i havia ordenat presó preventiva per a Sandro Rosell. Va ser el vocal Álvaro Cuesta, advocat que va entrar al CGPJ a proposta del PSOE, qui va defensar el 2018 l’elecció de Lamela per cobrir una de les tres vacants de la sala penal. Tenia sobretot experiència en instrucció de causes i el seu pas per la sala penal de l’Audiència Nacional havia sigut breu en comparació amb altres jutges. Lamela tenia fama de perfil tècnic, sense afiliació en cap de les quatre associacions judicials, durant el seu pas per l’Audiència Provincial de Madrid. El seu amic, el jutge José de la Mata, li va proposar treballar amb ell el 2009 i el 2011 al ministeri de Justícia. El que la va catapultar al Suprem com a carta amagada de Lesmes i de Macías -amic del jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, i del magistrat Pablo Llarena- van ser les investigacions d’Altsasu i del Procés. El 2017 Lamela també va ordenar detenir l’excomissari José Manuel Villarejo.

Cargando
No hay anuncios

Lamela ha patit dos cops seriosos en les seves investigacions estrella: en la d’Altsasu, el tribunal de l’Audiència Nacional va sentenciar que els fets no eren delicte de terrorisme; i en el cas Rosell, Lamela ja va poder intuir el tercer dia del judici oral que la seva investigació estava tocada quan el tribunal va decretar la llibertat sense fiança de Rosell. Ella l’hi havia denegat durant gairebé dos anys la llibertat. La possibilitat de controlar Rosell amb instruments com una polsera telemàtica van brillar per la seva absència. Ves per on, li ha tocat al jutge Hurtado, que va perdre la plaça del Suprem el juliol del 2018, atacar els fonaments de la instrucció de Lamela. Amb tot, ha sigut benèvol establint que els fets pels quals s’acusava Rosell no s’han pogut provar i que havia de prevaler el principi in dubio pro reo. D’això se’n sol dir salvar la cara.