Querella política contra Mas pel 9-N
Torres-Dulce acaba la polèmica i obté el suport de la cúpula fiscal per denunciar el president, Ortega i Rigau per quatre delictes
Madrid / BarcelonaL’Estat intentarà finalment asseure Artur Mas al banc dels acusats pel 9-N i inhabilitar-lo per mitjà d’una querella. Després de fer-se més que evidents les pressions de la Moncloa, Eduardo Torres-Dulce necessitava carregar-se de raons per acabar-la impulsant. I, amb aquesta premissa, ahir va rebre la benedicció de la cúpula de la Fiscalia, un pas més per desacreditar la rebel·lió dels fiscals catalans. Gairebé per unanimitat, la Junta de Fiscals de Sala va avalar la querella proposada per Torres-Dulce, nomenat pel govern central. “Bàsicament, ha vist ratificada la seva posició en aquest assumpte enfront de la del fiscal superior de Catalunya, que no ha obtingut el suport de ningú”, resumien fonts de la Fiscalia després d’una reunió que va durar gairebé quatre hores i mitja.
El següent pas ara és que aquesta mateixa setmana Madrid ordeni a la Fiscalia Superior de Catalunya que acati el “principi de legalitat i jerarquia” del ministeri públic i es querelli contra el president Artur Mas; la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d’Educació, Irene Rigau, per quatre delictes: desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions per l’organització del nou 9-N. Segons les mateixes fonts, aquests són els noms i les responsabilitats penals que figuren en el document presentat per Torres-Dulce a la cúpula de la Fiscalia, però podrien acabar variant si es tenen en compte algunes discrepàncies puntuals.
Només 2 de 24 fiscals discrepen
Tot i que la decisió de la Junta de Sala no és vinculant, el ministeri públic va matisar ahir que alguns fiscals van presentar objeccions “tècniques” sobre els delictes plantejats, que es tindran en compte a l’hora de redactar la querella. Tot i això, 22 dels presents a la reunió van donar suport a l’esborrany i només dos se’n van desmarcar, esgrimint arguments molts similars als del fiscal en cap català, José María Romero de Tejada, que ha quedat en una situació difícil després de rebutjar la sol·licitud de Madrid. En un gest inusual, la Fiscalia de Catalunya va anul·lar ahir un acte amb la premsa al migdia després d’haver-lo convocat només 12 hores abans.
“El debat ha sigut jurídic i cortès, sense enfrontaments, però sí amb alguna discrepància”, va valorar en sortir de la reunió el fiscal de la sala penal Eduardo Fungairiño. No va voler donar més detalls, a l’espera d’un pronunciament de Torres-Dulce. Però sembla que el fiscal general té intenció de continuar-se amagant de les càmeres fins almenys dimecres de la setmana que ve, quan té prevista una compareixença al Congrés de Diputats.
Pel que fa els dos fiscals díscols, es tracta de Bartolomé Vargas, de seguretat vial, i Pedro Crespo, del Suprem. El primer va defensar que ja hi ha denúncies ciutadanes presentades al TSJC que no fan necessària l’actuació de la Fiscalia. Crespo, en canvi, va considerar que el Tribunal Constitucional (TC) no és una instància integrada en el poder judicial i que, per tant, les seves suspensions no són directament executables. Aquest argument aniria en la línia d’una de les objeccions de pes dels fiscals catalans. Consideren que el TC, en el moment de la suspensió, no va dictar cap ordre al Govern per paralitzar l’organització del 9-N i que, per tant, no es pot imputar un delicte de desobediència.
Es tracta d’una visió que Torres-Dulce intenta tallar de soca-rel en la seva querella. La seva proposta, a la qual va tenir accés El Mundo, considera que la suspensió del TC “no deixava marge possible al dubte” perquè “afectava amb caràcter general tota l’actuació que contribuís a impulsar el procés participatiu”. A més, carrega contra la proposta de Mas després de la impugnació de la consulta vinculant. Apunta que el president va impulsar el nou 9-N amb “l’única i exclusiva finalitat d’eludir el control jurisdiccional, que fins llavors havia obstaculitzat la crida a les urnes”.
Defensa jurídica a punt
Malgrat les queixes, Torres-Dulce satisfà així finalment la Moncloa. El president espanyol, Mariano Rajoy, es va limitar a dir ahir que “ha complert” la seva funció i que ara garantirà que “respecti la decisió de la Fiscalia”. Des del PSOE, es va carregar contra un “error” que no farà més que “agreujar la convivència amb Catalunya”.
La querella no va sorprendre el Govern, que la donava per feta des que es van fer públiques les desavinences entre Torres-Dulce i els fiscals catalans. Els serveis jurídics de la Generalitat ja tenen a punt la defensa jurídica de Mas, Ortega i Rigau a partir de l’argument que la denúncia “no té sentit jurídic ni legal”. Així ho va explicar ahir Francesc Homs, conseller de la Presidència, que considera que la querella no té “cap recorregut”. “Si facilitar la llibertat d’expressió acaba sent delicte, vol dir que estem en una cosa que no és democràcia”, va insistir, ironitzant sobre el fet que el govern espanyol descarti renovar el model de finançament en aquesta legislatura. “És la viva expressió de qui se salta la llei. No sé si li faran una querella, al ministre Montoro”, va assenyalar.
Efectes sobre el procés
Quins efectes pot tenir la decisió de la Fiscalia sobre el procés? El Govern considera que qui pensi que pot debilitar-lo “no coneix el poble català”. Gairebé tots els partits -a excepció del PP d’Alícia Sánchez-Camacho i de Ciutadans, que consideren que Torres-Dulce fa tard- van carregar contra la querella i admetien amb la boca petita que això pot reforçar Mas i accelerar els temps. ERC va qualificar-la de “gesticulació”, mentre que el PSC va titllar-la d’error “tel·lúric”. ICV-EUiA va avançar que presentarà un escrit a la Fiscalia per autoinculpar-se com a coautora del 9-N. La CUP va acusar l’organisme de “personalitzar” la causa catalana en Mas.
El Govern, segons Homs, afronta “serè” el nou plet jurídic plantejat per l’Estat i reitera que les actuacions relacionades amb el 9-N es van fer dins la legalitat, a l’empara de la llibertat d’expressió. Al Palau de la Generalitat entenen que la Fiscalia ha rebut “pressions injustificables” del PP i ja calibren els efectes polítics d’una querella que afegeix encara més tensió a les relacions entre executius.