Querella per aconseguir que les càrregues policials de l'1-O s'investiguin com un crim contra la humanitat

BarcelonaFins ara totes les accions judicials per les càrregues policials de l'1-O, que van deixar més d'un miler de ferits a tot Catalunya i imatges que van donar la volta a mig món, havien partit de la base d'intentar depurar la responsabilitat des de baix cap a dalt. Ara un grup de juristes, entitats ciutadanes i nou lesionats han fet un salt qualitatiu i han presentat una querella contra la cúpula política i policial dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, partint de la idea que l'actuació dels agents aquell dia pot constituir un crim contra la humanitat.

La querella s'ha presentat a l'Audiència Nacional i es dirigeix contra l'exsecretari d'estat de Seguretat José Antonio Nieto; el coronel de la Guàrdia Civil que coordinava el dispositiu, Diego Pérez de los Cobos; l'excap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo; el de la Policia Nacional, Sebastián Trapote; l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i els subdelegats de Tarragona, Lleida i Girona. La demanda de l'associació de juristes Atenes, l'Advocacia per la Democràcia, l'entitat d'Afectats 1-O i nou ferits acusa l'Estat i els màxims responsables policials de dissenyar de manera "premeditada" una actuació policial que només volia "atemorir" la ciutadania per evitar que sortís massivament a votar aquell dia, segons ha explicat l'advocat Lluís Mestres, un dels impulsors de l'acció.

Un dels fets que s'expliquen en el text per parlar de crims contra la humanitat és que l'Alt Comissionat de l'ONU va demanar al govern espanyol després de l'1-O que obrís una investigació per depurar responsabilitats per l'actuació policial que encara espera resposta. Per això els querellants traslladaran el cas al Tribunal Penal Internacional de l'Haia si l'Audiència Nacional no els admet la querella. De moment ja han enviat una notificació a la Fiscalia d'aquest organisme perquè tingui constància de l'arrencada del procediment.

"Atac sistemàtic"

Els impulsors de la querella consideren que el dispositiu de l'1-O va constituir un "atac generalitzat, sistemàtic i programat" contra la població civil de Catalunya. Aquesta premissa és la que els permet parlar, amb el Codi Penal espanyol a la mà, d'un crim contra la humanitat. "L'Estat va planificar atemorir una part de la població", ha insistit Mestres. El lletrat David Casellas, que com Mestres representa alguns dels ferits que han denunciat les lesions davant de diferents jutjats catalans, creu que l'acció "eleva els fets a un delicte internacional", més enllà del punt on es cometés.

Fins ara la instància judicial de més rang que s'ha pronunciat sobre l'actuació policial de l'1-O és l'Audiència de Barcelona, que en les seves resolucions ha insistit en l'existència "d'excessos" policials i actuacions desproporcionades i ha instat el jutge que porta el cas de les càrregues a Barcelona a no limitar-se a l'actuació concreta dels agents i buscar responsabilitats en les persones que van ordenar l'actuació.

De fet, dos anys després de la jornada del referèndum continua sent una incògnita qui va donar l'ordre d'actuar, quin objectiu perseguia i per què al migdia els agents van deixar de carregar. La querella parteix de la idea que el dispositiu de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya es va dissenyar amb antelació per "generar por" entre la ciutadania. Les escoles on es va actuar no es van triar a l'atzar, "com demostra el fet que a Sabadell, de 41 escoles es triés precisament on havia de votar Carme Forcadell", recorda Mestres. "Exigim saber qui va organitzar i manar que ens ataquessin quan estàvem exercint el nostre dret a la llibertat d'expressió i de manifestació", demana la presidenta de l'associació d'Afectats 1-O, Virginia Martínez.

Els advocats consideren que es va tractar d'una acció premeditada, perquè els agents van actuar "d'una mateixa manera, a la mateixa hora i amb el mateix objectiu", segons Mestres. "Amb els 12.000 agents que tenia l'Estat van crear secretament un pla B, que prescindia de la instrucció del TSJC, per poder atemorir la població de l'única manera que podien fer-ho, seleccionant 100 escoles que fessin de caixa de ressonància", ha afegit el jurista de l'Associació Atenes Jordi Ferrés.

"Encara estic atònit"

Un dels ferits l'1-O que s'ha sumat a la querella és Enric Sirvent. Diu que l'1-O "va tornar a néixer", després que uns veïns el reanimessin quan va caure al terra d'un atac de cor després que un agents de la policia espanyola l'empenyés i li claves una "forta puntada de peu als testicles" en un punt de votació de Lleida. "Encara estic atònit, no sé per què va passar allò, amb 70 anys jo no m'esperava aquella cafrada", recordava aquest al matí durant la presentació pública de l'acció judicial.

La querella que s'ha presentat a l'Audiència –es va entregar el dimarts 1 d'octubre i encara s'ha de repartir– incorpora gravacions de les actuacions de la policia espanyola i la Guàrdia Civil en 63 escoles de tot Catalunya, així com de la sortida "militaritzada" dels 12.000 agents desplaçats a Catalunya.

El risc

Ara la incògnita ara és si l'Audiència Nacional tramitarà el procediment. L'únic risc que hi veuen els advocats, segons fonts consultades, és que si accepta la querella decideixi sumar-hi totes les investigacions obertes a la resta de Catalunya contra més d'un centenar d'agents que van actuar aquell dia.

Tot i que això implicaria un salt qualitatiu en les causes –a aquests agents se'ls atribueix fins ara delictes de lesions, contra la integritat moral, disturbis i retenció il·legal, entre d'altres, i ara es podria parlar de tortures o d'altres delictes amb pena molt superior– hi ha el risc que s'unifiqués en un sol cas i que s'acabés arxivant tota l'actuació.