"Quedem?": la nova manera de fer "voluntaris" de Demòcrates de Catalunya

BarcelonaDemòcrates de Catalunya (DC) ha fet aquest divendres la seva primera roda de premsa després del 27-S, per valorar la situació política i el rol que la nova formació, fruit de l'escissió dels sobiranistes d'Unió, vol adoptar en aquesta etapa. "Som el primer partit post procés" ha estat la definició triada per Antoni Castellà per referir-se a l'essència de Demòcrates, que té l'objectiu de ser el pal de paller socialcristià de l'independentisme després que Unió hagi quedat fora del Parlament.

A la roda de premsa hi havia cares conegudes: Rigol, Castellà –secretari d'Universitats en funcions–, el director general de Recerca, Pep Martorell, les diputades Assumpció Laïlla i Mercè Jou, i altres dirigents. A banda d'alguns alcaldes que han volgut ser a la trobada per constatar la "presència" de demòcrates al territori (dels més de quaranta batlles que tenia Unió després de les eleccions municipals, la meitat ara són de DC).

Si, després de l'escissió d'Unió, Demòcrates de Catalunya creixia per WhatsApp, en els darrers dies el partit es difon a base de contactes personals, "picar pedra" i cafès. Tenen la voluntat d'eixamplar-se de "forma horitzontal" i fugir de les "fórmules tancades" dels partits nascuts al segle XIX. És per això que no tindran militants, sinó "voluntaris" que pagaran una quota (si volen) i podran participar en aquelles activitats que els interessin del partit. Per fer-ho, una de les maneres que han ideat és quedar amb tots aquells que volen conèixer la nova formació.

A través d'una pestanya a la pàgina web de Demòcrates que es diu 'Quedem?', explica un dels membres del comitè nacional del partit, tothom qui vulgui pot entrar en contacte amb els integrants de la formació. El nucli dur s'ha dedicat a fer-ho en els darrers dies. "A la majoria els atrau el partit perquè vol funcionar de manera diferent dels clàssics", admet un dirigent consultat. "El perceben obert", afirma. És per això que intentaran mantenir l'essència democristiana en el seu ideari però també "ampliar" l'espectre i aglutinar altres sensibilitats, d'aquells a qui cridi l'atenció la seva manera d'organitzar-se internament.

Castellà ha explicat les aspiracions que té el nucli impulsor de Demòcrates: escollir les llistes electorals a través de primàries obertes a la ciutadania, prohibir el finançament a través de crèdit bancari, no tenir en compte l'antiguitat dels membres del partit o bé la seva aportació econòmica a l'hora de votar en els òrgans plenaris del partit, com el congrés nacional (una qüestió que creuen que els diferencia clarament de la resta de formacions). Pel que fa a l'estructura interna, serà un partit d'organització "plana", que no comptarà amb un "màxim dirigent" amb poders executius. En l'àmbit del finançament, es nodriran a través dels fons públics que els toquin per la seva representació parlamentària, aportacions dels voluntaris, el 7% del sou dels càrrecs electes i plataformes de micromecenatge.

El congrés fundacional de Demòcrates de Catalunya serà el proper 7 de novembre, el mateix dia que es va fundar Unió el 1931. "Volem agafar el relleu del socialcristianisme" a Catalunya, ha assegurat Rigol aquest divendres, i ha afegit que se senten "hereus" del partit que va representar als anys 30 Manuel Carrasco i Formiguera.

En aquest congrés, el partit demòcrata debatrà les bases ideològiques que hauran de regir la formació, es redactarà una ponència estatutària que modificarà els actuals estatuts –ara són genèrics, ja que eren necessaris per registrar-se com a partit– i es discutirà el seu paper a les eleccions al Congrés de Diputats. També hauran d'escollir el comitè nacional, l'òrgan col·legiat del partit, que ara, provisionalment, està format per les cares més visibles del que era el sobiranisme a Unió: Castellà, Laïlla, Jou, Martorell, Rigol o la fins ara presidenta del Parlament, Núria de Gispert, avui absent.