On van quedar les investigacions contra el rei emèrit?

BarcelonaSi bé el 2018 la filtració d'una conversa de l'excomissari Villarejo amb l'examant del rei emèrit Corinna Larsen ja va fer encendre totes les alarmes, no va ser fins al març del 2020 que van començar els periples judicials de Joan Carles I. Des de llavors, van anar sortint diferents escàndols que van acabar amb tres línies d'investigació per part de la Fiscalia i la seva sortida a Abu Dhabi l'agost del mateix any. Totes, però, van quedar arxivades dos anys més tard, el 2 de març del 2022, pocs dies després de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna. Llavors, la Fiscalia del Tribunal Suprem va justificar l'arxivament per la inviolabilitat que li atorgava la Constitució durant el seu regnat (fins al 2014) i la prescripció d'alguns delictes. La investigació, però, sí que va constatar diferents irregularitats durant dècades.

Un dels grans punts pels quals se l'investigava va ser per l'adjudicació de les obres de l'AVE que uneix la Meca amb la ciutat de Medina al consorci empresarial Al-Shoula. Aquest consorci estava format per dotze empreses espanyoles i dues de l'Aràbia Saudita. Però per què se'l vinculava a aquesta operació? El cas és que uns anys abans, el 2008, la fundació panamenya Lucum, del qual el titular real era Joan Carles I, n'havia rebut un ingrés de 64,8 milions d'euros. La Fiscalia, però, no va poder establir, "ni tan sols de manera indiciària", cap vinculació entre "l'ingrés referit" i "l'adjudicació del projecte". D'aquesta manera, van descartar que fos cap comissió il·legal.

Per aquest cas, el ministeri públic sí que va identificar quotes defraudades a Hisenda entre el 2008 i 2012 que superaven "amb escreix" l'import de 120.000, el llindar que converteix el frau en delicte penal. Malgrat això, tampoc es va seguir aquesta línia perquè les responsabilitats penals entre els anys 2008 i 2011 ja havien prescrit. Per la seva banda, la del 2012 tampoc es va poder perseguir atesa la seva inviolabilitat com a cap d'estat.

Els diners de l'Aràbia Saudita també van ser protagonistes en la demanda que Corinna va fer a Joan Carles I per assetjament al Regne Unit. La justícia anglesa va desestimar aquest cas en considerar que no tenia jurisdicció per jutjar-lo. D'altra banda, el periodista de la Corona Jaime Peñafiel va arribar a assegurar que la fortuna del rei tenia un dels seus orígens en una petita comissió per cada barril de petroli importat. Aquest fet mai ha estat investigat i no hi ha proves que el sostinguin.

Donacions i dos trusts a l'illa de Jersey

Una segona línia d'investigació va acabar amb dues regularitzacions fiscals que van tornar a les arques públiques un total de 5,1 milions d'euros. La primera va arribar després que l'empresari britanicomexicà Allen Sanginés-Krause fes diferents transferències amb valor de 516.606,32 euros per satisfer les despeses personals de l'emèrit. Aquests diners haurien d'haver estat subjectes a l'impost de successions i donacions. Per motius similars van ser les donacions que va rebre de la fundació Zagatka, del seu cosí Àlvar d'Orleans, que va abonar-li "quantioses despeses per l'ús d'avions privats i serveis d'allotjament". Per aquests moviments va abonar 4,4 milions d'euros el febrer del 2021 a la Hisenda espanyola.

L'última pota de la investigació de la Fiscalia era l'existència de dos trustsa l'illa de Jersey. El cas va sortir després que el Sepblac alertés que aquests podien tenir com a últim beneficiari Joan Carles I. El ministeri públic va ser capaç de verificar que, fins al 2004, l'emèrit havia estat beneficiari de dues concentracions empresarials creades el 1995 i el 1997 pel seu amic Manuel Prado Colón de Carvajal. El 2004 va decidir traspassar aquests diners a l'historiador Joaquín Romero Maura, que va obrir JRM 2004 Trust amb uns 15 milions d'euros. La Fiscalia, però, va concloure que no tenia indicis que el vinculessin amb aquest nou trust.