Què és la quota basca i per què és tan important per al PNB?
El concert econòmic basc fixa una aportació anual d'Euskadi a l'Estat per la despesa de les competències no transferides, que provocava discrepàncies des del 2007
MadridEl Partit Nacionalista Basc (PNB) ha marcat el ritme de la primera fase de tramitació parlamentària dels pressupostos generals de l'Estat fixant com una condició irrenunciable l'actualització i liquidació de l'anomenada quota basca. L'acord anunciat aquest dimecres passa perquè l'Estat pagui 1.400 milions d'euros al País Basc com a compensació del sobrecost que ha suportat els últims 10 anys per aquesta quota, ja que el seu càlcul és un conflicte entre Euskadi i el govern espanyol des del 2007.
Què és la quota basca?
El concert econòmic de què disposa el País Basc, però també els anomenats territoris forals (amb Navarra), estableix la seva capacitat de recaptar tots els impostos que els afecten, propis o estatals. Del total recaptat per les diputacions, una part es reserva per a l’anomenada quota, la quantitat que la Lehendakaritza transfereix posteriorment al govern espanyol com a aportació d’Euskadi pels serveis que presta l’Estat. Així doncs, la quota és l'aportació que fa Euskadi en concepte de despeses generals i que assumeix per les despeses no transferides: Defensa, casa reial, representació exterior, manteniment de les institucions comunes (com el Congrés, el Senat o els ministeris), infraestructures o deute estatal.
Com es calcula?
Aquest és l'origen del conflicte i el que el PNB buscava renegociar. Les bases actuals del concert basc es van pactar el 1981 en forma d'acord bilateral que no es pot modificar sense pacte. Segons aquestes bases el País Basc ha de pagar en funció del seu pes relatiu a l'economia estatal, és a dir, un 6,24%. (Navarra, al seu torn, un 1,6%.)
Per què discrepen els dos governs en el càlcul?
D'entrada, la base del càlcul s'hauria d'actualitzar cada cinc anys, però l'últim cop que es va fer va ser el 2007. Aleshores es va xifrar en 1.565 milions d’euros. Des d'aleshores no s'ha actualitzat per falta d'acord. El problema principal és que aquest càlcul es fa en funció del pes relatiu que tenia l'economia basca el 1982 i no s'ha renovat. Per això Euskadi assegura que ha pagat de més i que l'Estat li ha de retornar diners. Des del 2007, doncs, s'ha prorrogat aquest càlcul, que només ha patit petites modificacions en funció de la recaptació, la transferència de competències o l’endeutament.
Quant demana el PNB?
El 2015 els pressupostos de l’Estat preveien 1.525 milions en funció de la quota basca, però, en canvi, el Consell Basc de Finances només en va pressupostar 850, la quantitat que considerava justa (gairebé la meitat del que Espanya diu que ha de pagar). És per això que el govern basc assegura que ha pagat 1.600 milions de més des del 2007.
Què passa aquest 2017 amb la quota?
Els pressupostos d'aquest 2017 preveien que Euskadi havia de pagar uns 1.200 milions d'euros per la quota, menys que els 1.500 previstos des del 2007 però encara molt més del que reclamen els bascos. Per això d'entrada l'Estat s'ha compromès a pagar 1.400 milions d'euros al País Basc aquest any com a compensació pel sobrecost que ha suportat els últims 10 anys, a més d'actualitzar el càlcul per als pròxims exercicis.