Que no sigui D de dit

“Puigdemont o el que digui Puigdemont”. La frase, d’Albert Batet, exemplifica fins a quin punt el pla D és una decisió personal d’un Puigdemont que haurà de definir, més enllà del nom, quin és el paper que reserva al nou president: ¿el considerarà “provisional”, una anomalia a l’espera del seu incert retorn, o el president encarregat de reengegar el Govern i combatre la repressió? ¿Tindrà iniciativa política o el controlarà des de Berlín per seguir portant les regnes del Govern a distància? ¿Podrà instal·lar-se al despatx de la Generalitat o haurà de deixar-lo vacant? Puigdemont no vol que el pla D sigui el que ell és a Mas: un líder que deixa enrere l’altre. Un cop renuncia, l’hora greu demana que la D no sigui la d’un president (o presidenta) a dit. Ha de ser la d’un president de debò.