Què és l'Oficina Antifrau i quines competències té?
És un ens creat el 2008 que investiga qualsevol cas d'ús fraudulent de diners públics en entitats locals, universitat públiques i organismes de la Generalitat
BarcelonaL'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) s'ha situat a l'ull de l'huracà després que el diari Público destapés les gravacions d'unes converses entre el director d'aquest ens, Daniel de Alfonso, i el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, en què conspiren per buscar draps bruts en matèria de corrupció de CDC i ERC. Però què és l'OAC? Quines funcions i quines competències té? Qui tria el director?
Què és i on actua?
Té competències sobre tots els organismes públics de Catalunya
Creada el 2008 –va ser pionera a l'Estat-, és una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, que s'adscriu al Parlament de Catalunya. L'Oficina té marge per maniobrar amb independència de la resta d'administracions, per tal de "prevenir i investigar" casos determinats.
En concret, l'OAC investiga possibles casos d'ús fraudulent de fons públics de qualsevol organisme públic de Catalunya: els òrgans de la Generalitat, els ens locals i les universitats públiques, i totes les entitats i empreses públiques que en depenguin.
A més, l'Oficina també assessora i aconsella mesures contra la corrupció i les pràctiques fraudulentes al Parlament, la Generalitat i els òrgans de l'administració pública.
El paper del director
No pot rebre instruccions "de cap autoritat"
El director és el màxim responsable de l'OAC, i és nomenat pel Parlament –per majoria de tres cinquenes parts– a proposta del president del Govern. En el cas de De Alfonso, va ser proposat per Artur Mas el 2011 i avalat pels vots de CiU, Ciutadans, PP i el PSC. ERC i ICV-EUiA es van abstenir i Solidaritat hi va votar en contra.
El director no pot estar afiliat a cap partit polític, sindicat ni associació empresarial, i tampoc pot rebre instruccions "de cap autoritat" en l'exercici de les seves funcions. Cobra uns 135.000 euros anuals.
El seu mandat és de nou anys. Cada any, el director ha de donar compte de la seva gestió al Parlament a través d'una memòria pública. Tot i això, pot ser cessat si renuncia, si hi ha una "incompatibilitat sobrevinguda", si hi ha una sentència judicial ferma que l'incapaciti o l'inhabiliti o si hi ha una "negligència notòria i greu" en el compliment del seu càrrec, que és al qual podria enfrontar-se ara De Alfonso.
En aquest cas, el seu cessament ha de ser proposat per la comissió parlamentària corresponent –en aquest cas, la comissió d'Afers Institucionals–, a la qual De Alfonso té dret a assistir per donar explicacions –ja ha dit que ho farà–. Després, el Parlament ho ha d'aprovar per majoria de tres cinquenes parts. Si no s'aconsegueix –tot sembla indicar que sí, ja que JxSí, PSC, Catalunya Sí que es Pot, Ciutadans i la CUP n'han demanat la revocació–, en la mateixa sessió del ple és possible revocar-lo del càrrec per majoria absoluta en segona votació.
El Parlament ja ha iniciat els tràmits per destituir De Alfonso. El primer pas ha estat convocar la Comissió d’Afers Institucionals (CAI) per a demà dijous a les 11 h i demanar a De Alfonso que hi comparegui per donar explicacions. En cas que la CAI decideixi tirar endavant amb el procés de cessament, el ple del Parlament previst per a dimecres que ve podria fer la votació final per revocar el nomenament.
És delicte?
Pot haver vulnerat el codi de conducta de l'OAC
L'ARA ha consultat diversos juristes i hi ha força unanimitat a creure que De Alfonso i Fernández Díaz no incorren en un delicte penal o administratiu. El que sí que consideren és que és un "escàndol polític" i que es podria haver incomplert el codi de conducta de l'OAC. El mateix De Alfonso va acudir al mes d'abril al Parlament a presentar aquesta normativa interna.
Entre altres coses, Alfonso es va comprometre amb la "confidencialitat" com un requisit indispensable. Això significa que cal "mantenir la deguda reserva respecte dels fets o informacions", sobretot quan la informació pugui tenir "caràcter sensible i la seva difusió pugui perjudicar el bon desenvolupament de l'activitat de l'Oficina". També demana "independència" als membres de l'OAC, de manera que obliga a "rebutjar, evitar sol·licitar i denunciar" qualsevol ordre o instrucció d'algun membre "jeràrquic intern" de l'OAC, i impedir que els interessos de grups econòmics, socials, polítics, corporatius, ideològics o religiosos influeixin en les actuacions.