El joc d’equilibris entre JxSí i la CUP

BarcelonaAvui fa 50 dies que Carles Puigdemont és president de la Generalitat després que Junts pel Sí (JxSí) i la CUP assolissin un acordper a la investidura i per engegar el procés de desconnexió. La legislatura es preveu curta -18 mesos- però molt intensa. Les dues formacions independentistes mantenen discrepàncies ideològiques de fons, però el cert és que fins ara han fet mans i mànigues per exhibir certa unitat, almenys a l’hora de votar. A l’espera de sotmetre’s a l’autèntica prova de foc -els pressupostos-, aquestes han sigut per ara les divergències més notables, algunes d’elles evidenciades durant les primeres compareixences dels nous consellers.

BCN World

Fer una consulta tampoc sembla que resolgui les discrepàncies

CDC va buscar el suport del PSC per impulsar el macrocomplex BCN World, ERC vol reformular el projecte per reduir el percentatge destinat al joc i la CUP vol enterrar-lo del tot. Fer una consulta per desencallar el debat tampoc sembla resoldre les diferències, perquè CDC proposa fer-la al territori mentre que els anticapitalistes i els republicans aposten per obrir-la a tot el país. Tot i les discrepàncies, JxSí i la CUP votaran en contra de la moció que el PP presentarà el pròxim ple i que demana renunciar a la consulta. Una altra carpeta incòmoda és Aigües Ter Llobregat. Ara bé, en l’últim ple les dues formacions van aprovar una moció que insta el Govern a rescindir la concessió si es confirmen les irregularitats detectades per Antifrau.

Interior, una àrea sensible

Primeres topades amb les pistoles elèctriques Taser i els antiavalots

És un dels departaments on poden topar amb més facilitat. Ja han aflorat algunes discrepàncies, com ara l’ús de pistoles elèctriques Taser, un armament que el conseller Jordi Jané defensa però que l’esquerra anticapitalista considera “intolerable”. Per ara, el Govern ha acceptat que el Parlament n’estudiï la utilització. Durant la compareixença del conseller, la CUP va retreure-li també que no s’apartin agents imputats en casos com ara la mort de Benítez, i va demanar més control sobre les unitats ARRO i Brimo.

Desobeir lleis de l’Estat

Què es fa amb la ‘llei mordassa’, la Lomce o la LRSAL

Encara a Interior, també la desobediència a la llei mordassa ha distanciat els dos grups. La CUP ha preguntat en dues ocasions al conseller si pensa desplegar la norma, i la resposta sempre ha sigut la mateixa: és impossible no aplicar-la però es farà sempre en el sentit “més favorable als drets fonamentals”. A més, els cupaires han insistit que és indispensable desobeir la Lomce. La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va limitar-se a admetre que a la llei Wert “li queden quatre dies” perquè només té el suport del PP. Els anticapitalistes també reclamen desobeir la LRSAL, la nova llei de l’administració local, si bé és veritat que en la compareixença de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, van adoptar una postura menys bel·ligerant que la resta de partits i no van unir-se als retrets de l’oposició sobre el deute de la Generalitat amb els ajuntaments.

Cultura

Critiquen la “visió autonomista” del conseller Santi Vila

La CUP ha criticat la “visió autonomista” del conseller de Cultura, Santi Vila, per anar a Madrid a reclamar que l’Estat compleixi el “compromís” amb els equipaments catalans i per haver pactat el retorn de 53 peces del monestir de Sixena.

Full de ruta

La tramitació de les tres lleis de ruptura, l’última discrepància

Tot i que el procés és l’aspecte que més consens genera entre tots dos grups, també han aparegut algunes petites diferències. Més enllà de les crítiques de l’esquerra independentista pel fet que el Govern segueixi presentant recursos i al·legacions a un Tribunal Constitucional que la declaració del 9-N considerava “deslegitimat”, l’última tensió ha sorgit al voltant de les tres lleis de la desconnexió, que es tramitaran per ponència conjunta tal com volia la CUP, malgrat els dubtes que això ha generat dins d’una part de JxSí. En principi, s’ha d’aprovar dimarts.

Els plans econòmics

Impagar el deute i apujar l’IRPF als rics, esculls pels pressupostos

Els pressupostos estan cridats a ser la prova del cotó fluix entre JxSí i la CUP. S’albira una negociació tortuosa i ja han aparegut alguns esculls. Per exemple, el Govern rebutja apujar impostos, mentre que la CUP demana augmentar l’IRPF a les rendes superiors a 150.000 euros. Pel que fa al deute, els anticapitalistes defensen una auditoria, però el grup de treball per abordar aquest tema encara no s’ha creat.

Les discrepàncies en Salut

“Diferim profundament del model de gestió”, diu la CUP

En la compareixença del conseller de Salut, Toni Comín, la CUP va admetre que “difereixen profundament” del model de gestió sanitària del Govern i va posar especial èmfasi en l’exemple del cas del Barnaclínic, l’espai de sanitat privada a l’Hospital Clínic.

Escoles concertades

El Govern manté el concert a la segregada, però la CUP el rebutja

Els concerts a les escoles que segreguen per sexe provoca tanta discrepància que es va acabar obviant de l’acord per la impossibilitat d’arribar a un pacte. La CUP demana acabar amb la subvenció, però la consellera Ruiz va afirmar que el Govern la mantindrà perquè així ho recull la llei d’educació de Catalunya (LEC) i el programa electoral de JxSí.

Causes contra els activistes

Retret per no retirar-se de cap cas, pinya per evitar la compareixença

La retirada de la Generalitat de set processos judicials contra activistes era un dels acords entre JxSí i la CUP que no va transcendir. L’ARA va avançar que l’executiu es retirarà dels casos sempre que no hi hagi un agent dels Mossos ferit. Tanmateix, aquesta setmana Benet Salellas (CUP) va lamentar a la comissió de Justícia que el Govern encara no s’hagi retirat de cap causa. Una desavinença, però, que no va impedir que JxSí i la CUP votessin junts aquesta setmana per evitar que la consellera de Presidència, Neus Munté, comparegui al Parlament per parlar d’aquest cas.