Per què la justícia no s’atreveix amb Esperanza Aguirre?

MadridEl jutge Manuel García Castellón, titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció, va citar a declarar la setmana passada quatre càrrecs tècnics del Canal d’Isabel II (CYII) en relació amb l’operació de les instal·lacions esportives GolfCanal. “Els caps descarreguen en els tècnics i els tècnics en els caps; els enginyers, al seu torn, en els juristes. Tot són dictàmens, informes, autoritzacions. És a dir: un tema administratiu. Això sí: el nom d’Esperanza Aguirre sura en l’ambient, però mai es pronuncia”, diu una font jurídica.

Qui té por, i per què, d’Esperanza Aguirre? Sense la seva signatura, l’operació presumptament delictiva de construcció de tres camps de golf en terrenys propietat de l’empresa Canal d’Isabel II -camps que s’han començat a desmantellar recentment per ordre judicial- no hauria sigut possible.

Qui no ha tingut por d’agafar el toro per les banyes ha sigut Carlos Yáñez, membre de la Fiscalia Anticorrupció a Madrid fins a principis de novembre del 2017 i un dels que van impulsar la querella de l’operació Lezo, el juliol del 2016, contra l’exvicepresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González.

Abans de demanar el trasllat a Granada, Yáñez va lliurar als responsables de la Fiscalia Anticorrupció un informe amb data 24 d’octubre del 2017. Tot i que de manera informal, perquè la Fiscalia no l’hi va enviar, el jutge García Castellón va poder tenir accés a l’informe.

El document, de 22 folis, descriu els indicis racionals de criminalitat contra l’expresidenta de la Comunitat de Madrid i cinc membres més del seu govern. Per la seva banda, Ignacio González, successor d’Aguirre, i el seu germà Pablo González -presumpte intermediari- també estan imputats en aquesta peça, la número 2 del cas Lezo.

En el seu informe, el fiscal Yáñez assenyala que “Esperanza Aguirre i tots els membres del consell sabien fefaentment que la licitació de l’explotació del camp de golf es va iniciar l’agost del 2006, tot i no tenir llicència per executar l’obra”. L’informe precisa: “Els consellers van disposar d’elements suficients per conèixer l’interès patrimonial desmesurat que González tenia en l’operació a través de la societat Tamanaco, que era propietat del seu entorn familiar”.

Yáñez vincula l’operació amb una altra de les activitats investigades en el cas Lezo, el finançament irregular del Partit Popular, per mitjà d’una trucada entre tots dos en què Esperanza Aguirre deia: “ Que nos hayamos saltado el límite de dinero electoral para la campaña, pues puede, pero desde luego Fundescam no ha pagado... ” L’informe del fiscal xifra les comissions presumptament extretes de la Comunitat de Madrid en 1.201.537,97 euros.

Concert il·lícit

I assenyala: “Els actuants van respondre a un concert il·lícit per a la consecució del pla dirigit a l’apoderament de capitals públics de la Comunitat de Madrid. Per a l’execució d’aquest pla va resultar essencial la contribució d’Esperanza Aguirre i de la resta de consellers que van adoptar l’acord il·legal del 18 de gener del 2007, en la mesura que coneixien o, en el millor dels casos, havien de conèixer la il·licitud de l’actuació d’Ignacio González”.

La qualificació jurídica, segons l’informe elevat per Yáñez, assenyala que “l’acord constitueix indiciàriament un delicte de prevaricació urbanística previst i penat a l’article 320 del Codi Penal”, així com “malversació de cabals públics”. Les operacions no han prescrit.

Però encara continua pendent la mesura proposada per Yáñez, que és citar en qualitat d’investigada en aquesta causa Esperanza Aguirre i altres membres del seu govern.