El que diuen i el que callen
PeriodistaEl comunicat d’ETA sobre el desarmament és com una introducció amb paraules dels fets que tindran lloc aquest dissabte. Periodísticament és un lead, fins i tot per la seva concisió i claredat expositiva. S’hi poden detectar traços de l’esquerra abertzale i potser la revisió d’algun mediador internacional.
Hi ha quatre claus originals: dues per activa i una per passiva. Com d’habitud, els comunicats d’ETA s’han de llegir pel que diuen i pel que callen.
Per primer cop es qualifiquen ells mateixos com a “organització desarmada”: dada per a la història. És la gran notícia, tan esperada, que certifica que la violència no tornarà. Però s’espera encara més. Els seus enemics exigeixen, i els seus pròxims demanen, que un cop desaparegut l’adjectiu, abordin la superació del substantiu. Que l’organització es dissolgui.
L’apel·lació a la societat civil també és sorprenent en una estructura clandestina avantguardista. La societat civil és un actor dinàmic, mobilitzador i pacifista, d’inspiració catalana, que apareix com a substitutori de la negació de la política que és la política del govern espanyol.
Les institucions basques citades positivament per ETA són el tercer factor, inèdit des del pacte de Lizarra-Garazi, del qual farà dues dècades l’any vinent. Acrediten que el Govern Basc acomboia aquesta estació resolutiva del viatge al final de la violència, que tindrà ressò en els presos.
El dolor causat
La clau passiva és el silenci. Ni una paraula de les víctimes que han fet les armes que lliuren i que simbolitzen les que les han precedides. Però com que van dosificant els passos, han anunciat que vindran més accions i més missatges, alguns per avui mateix.
En algun moment, ETA farà el que ja ha fet l’esquerra abertzale reconeixent el dolor causat i mostrant-se proactius a fer que el final de la violència sigui el principi de la pau i de la convivència.
