El protocol de la Generalitat contra l'assetjament sexual s'ha activat en 25 ocasions des del 2015

BarcelonaEls responsables d'Exteriors no van activar el protocol contra l'assetjament sexual de què disposa la Generalitat malgrat comptar amb indicis que el cap de gabinet del conseller Alfred Bosch, Carles Garcias, podria haver estat assetjant diverses treballadores. El conseller va preferir iniciar una sèrie d'entrevistes informals amb el personal del departament sobre la qüestió sense recórrer a les eines de l'administració, malgrat que el protocol estableix "l'obligació" de posar en coneixement aquests casos perquè siguin investigats. Segons dades del departament de Funció Pública, l'encarregat de portar les investigacions dels casos d'assetjament, el protocol s'havia activat fins avui en 24 ocasions des que es va aprovar el 2015. La número 25 ha arribat aquest mateix dilluns, un cop el president del Govern, Quim Torra, li ha reclamat directament al conseller. Tal com ha publicat l'ARA, Garcias va acabar sent cessat pel partit tot i que Bosch s'havia plantejat recol·locar-lo en un altre càrrec.

El document, que també recull les mesures que cal aplicar en casos d'assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat sexual, sexistes o degradants, defineix l'assetjament sexual com "qualsevol comportament verbal, no verbal o físic d'indole sexual no desitjat" que tingui per objectiu o finalitat "atemptar contra la dignitat d'una persona o crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest". És una "forma d'abús" que s'exerceix des d'una "percepció de poder psíquic o físic respecte a la persona assetjada". Hi pot haver, o no, superioritat jeràrquica sobre la víctima. En el cas de Garcias, es tractava de la mà dreta del conseller.

Les conductes d'assetjament es poden produir tant a la feina com a fora. En el cas d'Exteriors, on els treballadors acostumen a participar en actes fora de les oficines i també a fer viatges per feina, aquest assetjament s'hauria produït en diversos espais, segons les fonts consultades. Les conseqüències sobre la persona afectada poden ser una "disminució del rendiment" o "absentisme o pressió psicològica", i poden arribar a "l'abús de l'autoritat" en cas d'una "promoció professional o millora".

L'administració té el deure de fer constar qualsevol denúncia

Segons detalla el protocol, "qualsevol empleada o empleat públic" o "responsable" té "l'obligació" de posar en coneixement dels seus superiors els casos de possible assetjament. La persona afectada "ho pot denunciar i tindrà dret a obtenir una resposta". L'administració "té el deure de deixar constància per escrit de la denúncia" fins i tot en els casos en què "els fets hagin estat denunciats verbalment", així com de "tots els passos" que es facin durant el procés.

El protocol estableix, a més, que cal garantir el "tractament reservat de la informació" relativa a aquestes situacions. També exigeix que la investigació "garanteixi el dret a la indemnitat", de manera que es prohibeix "qualsevol tracte advers" sobre la persona que presenti una denúncia.

No obstant això, en el cas d'Exteriors Garcias va saber després que Bosch s'entrevistés amb diverses treballadores que el seu cas s'estava investigant, i va arribar a esbroncar una de les dones denunciants. Segons el protocol, la "investigació i resolució del procediment" s'han de fer "amb la celeritat màxima". Algunes de les presumptes víctimes van haver de continuar treballant amb Garcias després que es conegués que hi havia una investigació oberta durant més de dos mesos.

El consentiment de les víctimes

Pot iniciar una actuació tant la persona afectada com algú que conegui el cas. En la majoria dels casos s'exigeix el consentiment exprés de la víctima per fer-ho. No obstant això, el protocol també estableix que, en cas que no existeixi aquest consentiment, la subdirecció general d'Ordenació Jurídica i d'Inspecció de la direcció general de Funció Pública pot obrir "diligències" i "prendre les mesures oportunes".

En una investigació que complís totes les garanties establertes pel protocol, són molts els organismes que hi prenen part. La direcció general de Funció Pública és qui rep les denúncies o queixes i inicia les actuacions d'intervenció, ho comunica a les secretaries generals, prepara la informació que s'ha de lliurar a la Comissió Paritària General de Prevenció de Riscos Laborals, i fa "un seguiment de l'aplicació del protocol". Per la seva banda, la subdirecció general d'Ordenació Jurídica obre el procés d'investigació quan rep una denúncia o queixa i elabora un informe valoratiu de la qüestió.

Per la seva banda, la subdirecció general de Relacions Sindicals rep les sol·licituds d'intervenció, les codifica i les deriva a l'òrgan competent. Entre altres coses, també fa un control estadístic dels casos i pot participar en les actuacions. El titular de la secretaria general afectada ha de vetllar perquè es compleixi el que es decideixi durant tota la investigació. Altres responsables també tenen funcions, com ara informar els treballadors de la investigació, establir mesures preventives o oferir assessorament psicològic, tècnic o mèdic a les víctimes.