Quatre renúncies per garantir la presidència

BarcelonaL’aritmètica parlamentària després del 21-D deixa l’independentisme amb totes les opcions de revalidar la majoria absoluta a la mesa del Parlament. L’únic escull són els vuit vots que, ara per ara, té bloquejats a Brussel·les i a les presons de Soto del Real i Estremera. Un vots que podrien ser decisius si Cs aconsegueix un pacte amb el PSC, el PP i també amb els comuns per optar a la presidència de la cambra catalana que, de facto, capgiraria la majoria a la mesa. Tot i que l’acord entre Ciutadans i els comuns és ara per ara una quimera, per evitar qualsevol majoria alternativa a la que van donar les urnes, Junts per Catalunya i ERC negocien com rescatar, de moment, quatre dels vots bloquejats: els consellers a Brussel·les -alguns d’ells probablement tornaran a repetir en els càrrecs des de l’exili- haurien de renunciar als seus escons. Aquesta fórmula garantiria -amb el vot favorable de la CUP- la majoria independentista a les votacions de la mesa i també en la investidura.

L’acord entre les forces no independentistes es presenta pràcticament impossible -Catalunya en Comú s’ha mostrat reticent a qualsevol pacte amb el partit taronja-, però ahir la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, va tornar a reivindicar un pacte alternatiu al sobiranisme perquè el seu partit presideixi el Parlament. En una entrevista a Onda Cero, Arrimadas va demanar que José María Espejo-Saavedra, fins ara president segon de la cambra, passi a presidir el Parlament per evitar que “els partits separatistes repeteixin les mateixes barbaritats i es tornin a saltar les lleis”. Amb els resultats electorals sobre la taula, a Ciutadans li corresponen dos representants a la mesa (una vicepresidència i una secretaria), els mateixos que a JxCat i a ERC, i al PSC n’hi correspon un.

JxCat i ERC sumen 66 diputats, però només tenen garantits 58 vots si, abans del 17 de gener, no hi ha renúncies. Amb el suport dels quatre diputats de la CUP, el candidat independentista a la presidència del Parlament -probablement nomenat per ERC- aconseguiria 62 diputats (65 si Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez sortissin de la presó o obtinguessin un permís penitenciari per participar en la sessió de constitució de la cambra). Ciutadans necessita comptar amb els vots de tots els diputats no independentistes, amb els quals també en sumaria 65, suficients per aconseguir presidir el Parlament. Fins i tot si els presos polítics poguessin votar, la presidència se l’emportaria Espejo-Saavedra perquè, en cas d’empat, s’afavoreix el candidat de la força amb més representació parlamentària.

És difícil imaginar que els comuns se sumin a un pacte entre les forces constitucionalistes, però amb la renúncia de quatre diputats que tinguin bloquejat el vot, ERC i JxCat tenen la manera d’impedir que aquesta majoria sumi en qualsevol circumstància. Tenint en compte que els diputats empresonats poden optar al permís penitenciari i que, fins i tot, poden quedar en llibertat en les pròximes setmanes o mesos, fonts consultades per l’ARA apunten que les renúncies haurien d’arribar dels 4 consellers a l’exili que acompanyen Puigdemont a Brussel·les: Clara Ponsatí i Lluís Puig (JxCat) i Toni Comín i Meritxell Serret (ERC). De moment, cap d’ells ha pres possessió de l’acta de diputat, a diferència, per exemple, de Jordi Sànchez i Joaquim Forn, números 2 i 7 de JxCat, que ho van fer ahir a través d’un intermediari. Encara que acabessin presentant les credencials, els diputats a Brussel·les podrien acabar renunciant-hi en els pròxims dies.

El PSC i el PP s’han mostrat partidaris que la força més votada el 21-D presideixi el Parlament i, per tant, es presumeix que podrien acabar votant a favor del candidat de Ciutadans. En canvi, la situació dels comuns és diferent. Catalunya en Comú s’ha manifestat sempre molt crítica amb el partit taronja. Fonts del partit consultades per l’ARA expliquen que les negociacions per a la constitució de la mesa encara no han començat, tot i que dubten que hi pugui haver cap acord amb Cs, i menys per presidir el Parlament. El partit que encapçala Arrimadas podria oferir la seva vicepresidència al PSC i els socialistes podrien cedir als comuns una de les quatre secretaries. En tot cas, si no arriben a un pacte ja sigui amb els partits constitucionalistes o amb els independentistes, els comuns es quedaran sense representació a la mesa, on Joan Josep Nuet i David Companyon, tots dos d’EUiA, els han representat en les dues últimes legislatures. En cas que decidissin sumar-se a l’opció de Ciutadans i que JxCat i ERC no desbloquegessin quatre vots, l’independentisme no només perdria la presidència del Parlament, sinó també la majoria absoluta a la mesa, que quedaria configurada amb 2 representants de Cs, 2 de JxCat, 2 d’ERC, 1 del PSC i 1 de Catalunya en Comú-Podem. En canvi, si no hi ha acord amb els comuns, Ciutadans només podria optar a 57 vots i, per tant, a la vicepresidència.

Tot i les quatre renúncies dels consellers a l’exili, JxCat i ERC necessitarien que els 4 diputats de la CUP votessin a favor del seu candidat a la presidència tal com van fer el 2015 amb Carme Forcadell. Com aleshores, està oberta l’opció de cedir als anticapitalistes una secretaria de la mesa, malgrat que els cupaires no han sigut tradicionalment partidaris d’ocupar càrrecs formals.

Forcadell encara ha de decidir si repeteix en el càrrec. Fonts pròximes a la presidenta remarquen que s’ha mostrat reticent a fer-ho tenint en compte la seva situació processal. Forcadell està en llibertat sota fiança i té un advertiment explícit del Tribunal Suprem perquè no torni a “reincidir” en els fets pels quals està investigada, bàsicament permetre el debat de qüestions suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional. Segons diverses fonts consultades per l’ARA, el nom del conseller de Justícia, Carles Mundó, guanya força en les travesses per presidir la cambra.

Com s’escull la mesa?

En aplicació de l’article 155 de la Constitució, el govern espanyol va convocar la sessió constitutiva del Parlament per al 17 de gener. Serà aleshores quan, en tres votacions successives, s’escolliran els representants de la mesa. En la primera votació s’escollirà el president del Parlament. Els diputats escriuran el nom d’un diputat en un paper i el dipositaran en una urna. Si ningú obté la majoria absoluta (68 vots), es farà una segona votació en què només es podrà escollir entre els dos diputats més votats en primera instància. El més votat serà proclamat president del Parlament. La segona votació servirà per escollir els dos vicepresidents i, finalment, se seleccionaran els quatre secretaris de la mesa.