Els quatre moments decisius del mandat de Pere Aragonès

BarcelonaEl govern de Pere Aragonès, que aquest dimarts ha presidit la que serà, previsiblement, la darrera reunió del seu consell executiu, més enllà de l'obra de govern, ha estat marcat per quatre moments decisius. Des de l’acord d’investidura amb Junts –i la posterior trencadissa– als acords amb els comuns i el PSC per als pressupostos, fins que els de Jéssica Albiach van tombar el darrer projecte de comptes i el president va avançar les eleccions. Aquests són els moments decisius que han marcat el mandat del dirigent republicà.

Acord per fer president Aragonès

17 de maig del 2021

Noranta dies van necessitar Esquerra i Junts per segellar el pacte per reeditar la coalició de govern que, per primer cop des de la Segona República, duria els republicans a la presidència de la Generalitat. Els encarregats de pilotar les converses van ser Aragonès i el llavors secretari general de Junts, Jordi Sànchez, que van presentar el pacte per un govern de coalició al 50-50 al Palau Robert de Barcelona. El principal escull llavors va ser la divergent estratègia de les dues formacions al Congrés dels Diputats. Per superar-lo, Aragonès es va comprometre, si en dos anys no donava fruits la taula de diàleg amb el govern espanyol, a sotmetre’s a una moció de confiança –pactada amb la CUP– per preparar, en un segon tram de la legislatura, un “embat democràtic”.

Trencadissa un any i mig després

7 d’octubre del 2022

Durant el debat de política general, i enmig de tensions entre els dos socis de govern, Junts exigeix a Aragonès una qüestió de confiança davant el que interpreten com un "incompliment" del pacte de govern perquè no s'avançava en la resolució del conflicte polític, deien. Albert Batet va llançar a Aragonès la proposta al ple per sorpresa fins i tot dels consellers de Junts, i el president s'ho va prendre com una "deslleialtat" del seu soci de coalició. Dos dies més tard, Aragonès cessa el seu vicepresident, Jordi Puigneró, però manté la resta dels membres de Junts a l’executiu. Ara bé, llavors va ser el partit liderat per Laura Borràs i Jordi Turull, amb l'impuls de Carles Puigdemont, qui va decidir sortir de l'executiu en una ajustada consulta a la militància. Aquest va ser l'epitafi d'una aliança independentista ininterrompuda des del 2015 i des del 2012 si es compta des del pacte de CiU i ERC que va fer president Artur Mas.

Pacte amb els socialistes pels pressupostos

1 de febrer del 2023

Amb el govern de coalició enterrat, Aragonès va formar un govern monocolor amb minoria al Parlament i va activar la geometria variable per poder tirar endavant la legislatura. El repte més immediat era tenir pressupostos. Les negociacions amb el PSC –que s’incorporava a la governabilitat de Catalunya per primer cop en més d’una dècada– van començar al novembre i, tres mesos després, van donar fruits: Aragonès va haver d’acceptar la B-40 i desbloquejar el Hard Rock per tenir el seu suport. Ara bé, no hi va haver pacte estable, ja que els socialistes van seguir fent oposició al Govern i, sovint, s'aliaven amb Junts per qüestions socioeconòmiques al Parlament.

El Hard Rock tomba el Govern

13 de març del 2024

“Sempre he dit que el meu objectiu era esgotar la legislatura”, va declarar Aragonès el dia que convocava eleccions anticipades. I és que l'avançament electoral va venir precipitat per la debilitat parlamentària de l'executiu per no poder aprovar els pressupostos del 2023. Esquerra va obtenir el sí del PSC, però el veto dels comuns al Hard Rock –que havien facilitat els pressupostos del 2023 i els del 2022– va fer caure el projecte dels comptes. Després, ja va venir el 12 de maig, amb la victòria d'Illa i la pèrdua de la majoria independentista.