Els quatre grups que amenacen Junqueras dins d'ERC
Els republicans se sumen al PSC i Junts i regularan els corrents interns a la formació
BarcelonaFins a tres candidatures es van postular per disputar la presidència d'ERC a Oriol Junqueras: Nova Esquerra Nacional (NEN), Foc Nou i el Col·lectiu 1-O (que no va aconseguir els avals necessaris). Un cop superat el procés congressual, les candidatures s'han convertit en l'oposició interna a Junqueras i, ara, es podran organitzar en corrents interns dins del partit. En el congrés del cap de setmana passat a Martorell, Esquerra va aprovar regular aquesta qüestió i sumar-se, així, a partits com Junts o el PSC, que fa temps que la tenen reglada. La direcció republicana l'ha incorporat als estatuts després de negociar les propostes de Foc Nou, NEN i també Àgora, el corrent promogut per l'exportaveu al Congrés Joan Tardà, i en els pròxims sis mesos haurà d'elaborar un reglament per establir-ne el funcionament.
D'aquesta manera, els republicans podrien tenir fins a quatre corrents interns, tot i que ara mateix només Àgora confirma que es constituirà com a tal. De fet, fonts d'aquest moviment expliquen que mentre no es desenvolupa el reglament, demanaran al partit que els reconegui com a "col·lectiu". El corrent de Tardà és el menys crític amb la direcció i ni tan sols s'havia presentat com a candidatura, sinó que el mateix exdiputat havia donat suport a Oriol Junqueras en la primera fase del congrés, quan el partit va triar nova direcció. L'objectiu del col·lectiu, però, és obrir debats a ERC com els que ja va plantejar en el ple del cap de setmana passat: si ERC s'ha de redefinir com un partit que inclogui també no independentistes. L'esmena va ser rebutjada per un 56% de la militància.
Per a què serveixen els corrents?
El PSOE i també el PSC preveuen en els seus estatuts aquesta qüestió des de fa temps. En el cas dels socialistes catalans, però, els corrents interns que van aflorar a l'inici del Procés per defensar el dret a decidir i el vessant més catalanista del partit van acabar amb escissions o baixes de militants. És el cas, per exemple, d'Avancem, l'entitat impulsada per l'exconseller i ara membre d'ERC Joan Ignasi Elena, o també el partit que va crear ja des de fora del PSC l'exregidor i exconseller Ernest Maragall, Nova Esquerra Catalana. Un dels principals riscos per als partits és, doncs, que els corrents interns acabin sent una mena d'oposició dins el partit.
Segons el professor de ciència política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ivan Serrano, els corrents interns funcionen amb "la idea positiva" d'aportar democràcia interna a un partit; d'altra banda, però, les direccions han de vigilar perquè no se les percebi dividides internament. El politòleg Pablo Simón apunta que les executives de les formacions han d'encarregar-se precisament que aquests grups d'opinió funcionin com "un sistema perquè la discrepància es canalitzi dins l'organització i no provoqui ruptures". Ara bé, també afegeix que en funció de com quedin regulats internament, els corrents es poden sentir més o menys útils, més o menys escoltats, i això pot ajudar a contenir (o no) la dissidència interna.
Al PSOE fa anys que al partit hi ha el corrent intern d'Esquerra Socialista, que fins i tot presenta candidat a les eleccions per triar el secretari general. No tenen llocs reservats dins dels òrgans de direcció i el seu únic mecanisme d'influència interna són les esmenes que poden presentar en els textos que es debaten en els congressos del partit. Segons el reglament intern dels socialistes, és el comitè federal qui haurà d'autoritzar la constitució de nous corrents d'opinió si ho demana com a mínim un 5% de militants que pertanyin, com a mínim, a cinc federacions regionals diferents.
A banda del PSC, només Junts té regulada aquesta qüestió a Catalunya –la resta de partits no l'han incorporat als estatuts–. En el cas del partit de Carles Puigdemont, n'hi ha fins a tres: "el liberal, el socialdemòcrata i el de l'esquerra". Ho recull el mateix reglament que té la formació sobre aquesta qüestió, que també estableix que una "comissió de coordinació" d'aquests tres espais serà l'encarregada "d'integrar els diversos debats polítics" del partit i transmetre'ls a l'executiva. A banda, aquest reglament també permet la creació de corrents interns nous si ho demana un 5% dels afiliats i ho aprova el consell nacional. A ERC, aquest percentatge es redueix al 3%.
Ni Nova Esquerra Nacional, ni Foc Nou ni el Col·lectiu 1-O han decidit encara si es constituiran com a corrent intern, segons expliquen a l'ARA fonts dels tres sectors. El que tenen clar és que seguiran fent oposició a Junqueras. La candidatura de Xavier Godàs i Alba Camps encara ha d'obrir el debat i espera que la direcció compti amb ells per elaborar el reglament. Ara bé, fonts de la cúpula republicana expliquen que no han pres cap decisió sobre qui formarà part de la comissió redactora que ha d'elaborar aquest reglament. Aquesta comissió l'ha de nomenar l'executiva i el reglament s'hauria de presentar al consell nacional a tot estirar al setembre. Foc Nou i el Col·lectiu 1-O també han d'obrir el debat en les pròximes setmanes, i un dels factors que podria influir en les seves decisions és com acabin regulats aquests corrents.
"A les direccions dels partits els agradaria que no hi hagués corrents interns, però regular-los, precisament, és un mecanisme per evitar la ruptura perquè tothom se senti representat", defensa Simón. Ara bé, Serrano diferencia els corrents interns que serveixen per canalitzar la diversitat ideològica d'un partit del cas d'ERC, on considera que no hi ha una discrepància ideològica gaire accentuada, sinó que la diferència està en la "direcció estratègica". I en aquest cas, caldrà veure si la figura dels corrents serveix per sufocar la crisi interna dels republicans.
