Quatre experts per cuinar l’oferta de govern coral

BarcelonaÚltima setmana d’octubre. Faltaven pocs dies per a la constitució del nou Parlament, en què aterraven 62 diputats de Junts pel Sí (JxSí) i 10 de la CUP condemnats a entendre’s per l’aritmètica parlamentària. Amb la primera presa de contacte i tres taules de negociació sectorials en marxa -les de procés constituent, pla de xoc social i ruptura democràtica-, els posicionaments allunyats per tirar endavant la investidura van obligar els quadres dirigents de JxSí a moure peça. La cupaire Anna Gabriel havia indicat el camí: una “presidència coral” que repartís en diverses figures el pes de l’acció de govern. Per acostar-s’hi, la consigna passava per explorar fórmules d’enginyeria institucional per poder fer més col·legiada la direcció de la Generalitat. Això sí, sense renunciar a Artur Mas.

Segons les fonts consultades, els dirigents de JxSí van encarregar a un grup reduït d’experts format per Joan Vintró, Ferran Requejo, Carles Viver i Pi-Sunyer i Josep Maria Jové elaborar un informe per explorar les possibilitats legals que donessin encaix a les peticions de la CUP. Els assessors van posar sobre la taula fins a tres escenaris, recollits en un informe, amb una gradació de menys a més canvis institucionals per fer més horitzontal l’executiu.

La primera opció consistia a forjar un govern presidit per Artur Mas amb una vicepresidència econòmica forta per a Oriol Junqueras. La segona, un govern repartit en tres macroconselleries sota la batuta de Neus Munté, Oriol Junqueras i Raül Romeva. I la tercera, una reforma de la llei del president i del Govern que permetés crear més d’una vicepresidència -la norma vigent fixa que només n’hi pot haver una-. L’últim escenari es va descartar d’entrada. El tràmit de reforma es podia allargar més d’un any, quan el mandat compromès expira en 18 mesos. Sobre la taula negociadora hi va quedar el segon escenari, la proposta que consideraven que més es podia acostar a l’articulació de poder que reclama la CUP.

Tres grans àrees de govern

La comitiva d’experts i la plana major de Junts pel Sí, amb Mas inclòs, es van reunir al Palau de la Generalitat el mateix matí de la cimera amb la CUP -entre la primera i la segona votació de la investidura- per perfilar l’oferta: un executiu amb tres macroconselleries. Com s’articularia institucionalment? La llei del president i el Govern permet crear el que s’anomenen “comissions” delegades de caràcter temporal o permanent, una mena de paraigua interdepartamental per coordinar grans àrees. A través de decret, es determinaria la presidència, la composició i el règim de funcionament de les comissions. Entre altres coses, es pot habilitar els presidents de comissió per dirigir trobades sectorials dels seus departaments o mantenir reunions amb el president per preparar l’acció de govern. El mateix Mas va dir en el seu discurs d’investidura que es podia delegar qüestions de caràcter executiu o capacitat decisòria en “temes concrets”.

La proposta de JxSí també definia les conselleries que s’agruparien en cada comissió. Junqueras presidiria la d’Assumptes Econòmics, que inclouria la conselleria d’Economia i Hisenda -el líder d’ERC en seria el conseller-, Afers Socials i Ocupació, Territori i Agricultura. Neus Munté seria consellera de la Presidència i dirigiria les conselleries de caràcter més social: les carteres de Salut, Ensenyament i Cultura. I Romeva seria conseller d’Exteriors i presidiria la comissió que incorporaria Interior, Governació i Justícia.

Mas es va treure un as més de la màniga: una qüestió de confiança nou mesos després. Tot plegat, la base que ara exploren els negociadors per desbloquejar el “no tranquil” de la CUP.