Els quatre escenaris per resoldre la investidura a l'últim minut

BarcelonaEs compleixen tres mesos des que els catalans van decidir a les urnes la nova correlació de forces del Parlament. Malgrat que les eleccions van deixar una panorama polític renovat –va guanyar el PSC, Cs es va enfonsar i ERC va fer el sorpasso a JxCat–, res ha canviat substancialment. Les negociacions per a la investidura entre els independentistes estan bloquejades des de dissabte passat i el temps per arribar a un acord s'esgota. Queden 12 dies perquè el Parlament es dissolgui automàticament si no es pot investir un president. En aquest tram final, l'embolic es resoldrà amb un d'aquests quatre escenaris.

ERC s'ho repensa i torna a la coalició

ERC i JxCat fa setmanes que juguen un partida de cartes on tothom es pensa que l'altre va de farol i que, davant del vertigen d'anar eleccions, al final el rival cedirà. Una primera opció és que Esquerra sigui qui doni el braç a tòrcer perquè no vulgui posar en risc la possibilitat d'investir un president republicà –Pere Aragonès–, oportunitat que no se li presenta des del 1932. Així, en aquest escenari, els republicans accepten tornar a negociar un govern de coalició amb JxCat, es reparteixen l'estructura de la Generalitat al 50 per cent, i troben un consens sobre quin ha de ser el paper del Consell per la República. Això és el que negociaven fins al divendres 7 de maig, quan a ERC se li va acabar la paciència i va decidir que trencava amb tot l'esquema negociador i apostava per intentar formar un govern en solitari. Esquerra nega per activa i per passiva que aquesta sigui ara una possibilitat.

JxCat cedeix i posa quatre vots

En aquest segon escenari, a qui li agafa vertigen és a JxCat. En el seu cas, per un motiu diferent, i és que, en l'últim instant, tem que tornar a les urnes li suposi un retrocés en suports electorals massa important perquè el vot independentista es desmobilitza i una part de l'electorat el culpa del fracàs en la negociació. Així, per evitar aquest risc, Junts decideix donar a última hora quatre vots a Aragonès –o 12, en funció del que facin els comuns– que permeten que el republicà sigui president i formi un govern en solitari. En una entrevista a La Vanguardia, el secretari general de Junts, Jordi Sánchez, va considerar aquesta possibilitat: "No especularem amb eleccions. Si volen, que governin amb minoria". Per a JxCat, aquesta ja no és una possibilitat viable perquè les seves bases la podrien tombar.

Un govern de coalició en diferit

Aquest és l'escenari més complex. Com en tantes altres negociacions entre JxCat i ERC, una manera perquè ningú se senti perdedor i tothom es pugui reivindicar davant els seus. En aquest cas, JxCat accepta deixar al marge de la negociació el paper del Consell per la República i l'estratègia independentista. És el que ja semblava que deia el comunicat conjunt que van fer amb ERC i la CUP dimecres passat, però que des de Junts van acabar matisant. A canvi, ERC tornaria a l'esquema del govern de coalició que vol JxCat i s'oblidaria del govern en solitari, tot i que no ho faria immediatament, sinó que les negociacions es reprendrien a partir de l'endemà de la investidura. En una entrevista a El Nacional, així ho ha apuntat el negociador republicà Sergi Sabrià: "Hi ha una experiència al País Basc. Hi ha una investidura al juliol i al setembre es converteix en un govern de coalició. Ha passat en altres llocs, pot passar aquí", ha argumentat. De fet, aquesta experiència surt analitzada en una tesi electoral d'un altre negociador, Josep Maria Jové. A Euskadi, Juan José Ibarretxe (PNB) va rebre els vots d'Ezker Batua per ser investit, però aquest partit no es va incorporar a l'executiu fins dos mesos més tard –i ho va fer amb un sol conseller–. La diferència entre els dos escenaris és que a Euskadi es tractava d'un simple retoc, i aquí, d'un canvi profund de conselleries.

Una de les opcions que es té en compte és la de deixar el govern a mig fer un cop Aragonès sigui investit: que no nomeni els 14 consellers i els 500 alts càrrecs que li correspondrien amb l'estructura governamental actual. Així, només en nomenaria una part mentre acaba de tancar la coalició amb JxCat. De fet, la legislació li dona marge per fer-ho, ja que Aragonès no tindrà límit de temps per dissenyar el seu govern –el pot remodelar quan vulgui– i pot assumir temporalment les competències que acabarien en mans dels futurs conseller de JxCat. El problema principal seria que s'allargués aquesta situació d'interinitat.

Eleccions i posar en risc el 50%

En el quart escenari, la política catalana obre una pàgina inèdita en la seva història: la repetició electoral. És un fet que sí que s'ha viscut a Espanya, el 2016 i el 2019. Ni JxCat, ni ERC ho volen, però ningú s'atreveix a afirmar que no passarà. "Ningú vol una repetició, però ningú fa res per evitar-la", resumeix un dirigent independentista que segueix de prop les converses. Aquest divendres n'ha sigut una mostra. Els equips negociadors no s'han trobat formalment i tothom segueix enrocat en les seves posicions i preparant una setmana, la que ve, que per força serà decisiva. Si la investidura d'Aragonès s'ha de fer a dues voltes, el primer ple hauria de ser com a molt tard divendres que ve, 21 de maig, i el segon, el dimecres 26 –el dilluns 24 de maig és festiu a Barcelona–. També es podria anar a una votació agònica en l'últim moment el mateix dia 26. Això, però, ja no seria un altre fet inèdit. Es va fer amb Carles Puigdemont el 10 de gener del 2016. Aleshores va superar la votació.