Quatre directius públics s’apugen el sou tot i superar ja el topall legal

BarcelonaLa limitació dels salaris dels directius públics és un acord ja antic entre l’extinta CiU i ERC que es remunta al març del 2013. Els pressupostos de l’any següent incorporaven la fixació d’un topall equivalent a la retribució d’un conseller, però a hores d’ara encara no s’ha aprovat el reglament que desenvolupa la norma i, per tant, a la pràctica el límit només afecta les noves incorporacions del sector públic català. Diversos directius ja s’han limitat voluntàriament els salaris -els d’Infraestructures.cat o els de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals-, però això no evita que a hores d’ara hi hagi fins a 12 alts càrrecs -dels quals només dos són dones- que, tres anys després de l’acord polític, encara cobren més que un conseller, segons es desprèn de les dades del Portal de Transparència de la Generalitat. Quatre d’aquests, però, encara s’han apujat el sou aquest 2016, beneficiant-se de l’augment de l’1% aprovat al Parlament per als treballadors públics catalans, segons revelen també els documents del portal, que ara s’actualitzen mensualment.

El càrrec públic amb més retribució és el director general de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), amb 136.156,92 euros anuals, malgrat que es manté congelat el sou respecte al 2015. Sí que se’l van apujar el gerent del Consorci Port Mataró, que ara percep 132.376,35 euros per aquest càrrec, i el president de FGC, que en cobra 128.368,7. Mantenen el sou de l’any passat la gerent del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona i la directora de Barnaclínic, la quarta i la cinquena més ben retribuïdes, però va augmentar-se’l un 1% qui les segueix en la classificació, el conseller delegat de l’Institut Català de Finances, així com el director de l’Incasòl, el vuitè amb un salari més alt.

Una norma simple i transparent

Tanmateix, aquests increments poden ser només temporals. Segons explica a l’ARA la secretària d’Administració i Funció Pública, Meritxell Masó, el reglament que estableixi i reguli definitivament el topall salarial ja està acabant-se de perfilar entre els departaments de la Generalitat i es podria aprovar al setembre o a l’octubre. “Volem objectivitzar-lo molt i fer-lo molt simple i transparent”, avança, i per això la norma previsiblement dividirà les entitats del sector públic en tres nivells, segons la mida de la plantilla, el pressupost, la competitivitat i la complexitat. I per a cadascun d’ells fixarà unes retribucions a les quals les empreses públiques hauran d’adequar les escales retributives de les respectives cúpules en un període determinat. A banda d’un acord polític de la legislatura anterior, de fet, la limitació salarial dels directius públics és també un compromís de la Generalitat amb l’Estat segellat en el pla d’ajustament del 2016, pactat per continuar rebent préstecs del fons de liquiditat autonòmic.

El topall, però, no afectarà de la mateixa manera els alts càrrecs dels àmbits de la salut i la recerca, en què hi haurà especificitats, amb l’objectiu de facilitar la captació de talent. De fet, cinc dels dotze directius amb sous superiors als de conseller són precisament d’ens d’aquestes àrees.

Puigdemont renuncia a la pujada

A diferència d’aquests quatre càrrecs i de la gran majoria d’empleats públics, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, manté el sou del 2015, ja que ha renunciat tant a recuperar la segona paga extraordinària -retornada als funcionaris l’any passat i que els consellers tornen a rebre aquest exercici- com a l’increment de l’1% -sí que s’aplica a la resta del Govern-. El seu salari es manté en 136.834,78 euros.

Un gerent de ports rep més que Puigdemont

Quan un directiu públic acumula més d’un càrrec, acostuma a percebre només una retribució, ja que renuncia a totes les que li pertocarien per les altres responsabilitats. No és el cas de Joan Bellavista, gerent tant del port de Mataró com del de Portbou. Pel primer càrrec ja cobra 132.376 euros anuals, el segon sou més elevat del sector públic català, però a aquesta quantitat cal sumar-li també 37.754 euros anuals del segon càrrec, fet que provoca que acabi percebent en total uns 33.000 euros més que Carles Puigdemont. Tot i això, des del Govern apunten que aquest és un cas antic i que els consorcis han demanat, amb la complicitat del mateix Bellavista, un informe jurídic per corregir aquesta situació.