DRET A DECIDIR
Política08/04/2018

Quatre anys des que el Congrés va rebutjar el referèndum pactat

Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera, van defensar sense sort l’àmplia majoria parlamentària que la via pactada tenia al Parlament

Aleix Moldes
i Aleix Moldes

BarcelonaAvui fa exactament quatre anys el Congrés de Diputats va impedir per 299 vots en contra, 47 a favor i 1 abstenció que la Generalitat assumís la competència per convocar un referèndum d’autodeterminació. Aquell dia tres diputats catalans, Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera, van defensar sense sort l’àmplia majoria parlamentària que la via pactada tenia al Parlament de Catalunya. Quatre anys després, Turull és a la presó processat per rebel·lió i Rovira a l’exili per esquivar precisament la repressió del Tribunal Suprem. “Avui estem molt pitjor que aleshores”, opina Herrera en conversa amb l’ARA. Ell va deixar la política abans de les eleccions del 27 de setembre del 2015, les anomenades “plebiscitàries”, i opina que la unilateralitat per la qual va acabar optant l’independentisme ha posat en perill el dret a decidir. “El 2014 era important anar al Congrés i avui continua sent important buscar una solució pactada. L’única via possible és el diàleg i el pacte”, insisteix.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Com a coordinador nacional d’ICV, Herrera ja apostava per influir en els partits estatals per contribuir a un canvi en la correlació de forces a la cambra baixa espanyola. Les eleccions del 2015 i la repetició del 2016 van ser, segons ell, una oportunitat desaprofitada per contribuir a fer caure el PP.

Cargando
No hay anuncios

Si la votació del 8 d’abril del 2014 es repetís avui al Congrés, el referèndum continuaria sent rebutjat per una àmplia majoria, tot i que no tan gran com aleshores. La situació, però, és radicalment diferent, amb un procés judicial en marxa contra la cúpula del Procés. “És molt dolorós veure Turull a la presó i Rovira a l’estranger”, expressa Herrera, convençut que els tribunals espanyols estan atemptant contra els drets fonamentals: “Les decisions del jutge Pablo Llarena són lamentables i una barbaritat”. La solució, un cop més, passa pel diàleg.