D'artífex de la purga a la fiscalia a ariet contra l'independentisme: el mandat de Maza en 4 claus
Va ser el primer fiscal general de l'Estat reprovat pel Congrés per fer de dic de contenció al PP
MadridEl fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha mort aquest dissabte a Buenos Aires a causa d'una insuficiència renal. Repassem el seu breu mandat –ha estat encara no un any al capdavant del ministeri públic– en quatre claus.
L'artífex de la purga més gran dins del ministeri públic
José Manuel Maza va aterrar a la fiscalia general de l'Estat ara fa gairebé un any amb un mandat clar marcat des de la Moncloa: consumar la purga més gran que hi hagut mai dins del ministeri públic per fer de dic de contenció al degoteig de casos de corrupció dins del PP. En poc temps va situar Manuel Moix a la cúspide de la Fiscalia Anticorrupció. La purga, però, no es va acabar aquí. També va substituir Javier Zaragoza en el càrrec de fiscal en cap de l'Audiència Nacional. El conservadorisme s'instal·lava així a la cúpula del ministeri públic. L'Associació Progressista de Fiscals i l'Associació Professional Independent de Fiscals havien demanat una vegada rere l'altra la seva dimissió per haver posat els recursos de la fiscalia al servei polític de Rafael Catalá, amic seu.
L'ariet del govern espanyol contra l'independentisme
En l'estratègia de judicialització del Procés, Maza es va convertir en el millor ariet per al govern de Mariano Rajoy. No va dubtar ni un mil·límetre a executar totes les ordres de la Moncloa per aturar els preparatius de l'1-O i després presentar una querella exprés per rebel·lió i sedició contra tot el Govern, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la mesa. De fet, en diferents entrevistes en mitjans espanyols s'havia permès el luxe de fer travesses sobre la imputació dels líders catalans. Fins al punt que fa dues setmanes ja aventurava, sense tenir en compte la decisió dels magistrats, que el Govern podria sortir de la presó si abjurava de l'independentisme. L'última instrucció que deixa com a llegat és que s'informi la Fiscalia de Menors de Catalunya dels alumnes que falten a classe per anar a manifestacions.
Reprovat pel Congrés per actuar de dic de contenció del PP
Mig any després del seu nomenament, Maza es convertia en el primer fiscal general de l'Estat reprovat pel Congrés, juntament amb Manuel Moix –que llavors estava a Anticorrupció– i el seu bon amic Rafael Catalá per les contínues "ingerències" en diferents investigacions relacionades amb la corrupció al PP. Tots els partits de la cambra menys el PP van votar a favor d'una moció del PSOE en què s'instava el govern espanyol a cessar-los. Se l'acusava també "d'obstaculitzar les actuacions dels mateixos fiscals encarregats de les causes" –com la de Múrcia–. Maza va negar-ho tot i la Moncloa va continuar protegint-lo. La tempesta política, però, es cobrava al juny la primera víctima del seu mandat i deixava caure Moix pels seus vincles amb Panamà. "No trobo cap motiu per cessar-lo", va defensar.
Un quart fiscal general de l'Estat en només tres anys
El mandat de Mariano Rajoy a la Moncloa té el rècord, entre d'altres, del pas de més fiscals generals de l'Estat al capdavant del ministeri públic. En només tres anys n'hauran desfilat fins a quatre. Eduardo Torres-Dulce ja va tirar la tovallola el 2014 per les contínues pressions del govern espanyol, sobretot amb la resposta al 9-N. Consuelo Madrigal va ser rellevada per sorpresa fa just un any per negar-se a consumar una gran purga al ministeri fiscal. I ara, després del traspàs de Maza, l'equip de Mariano Rajoy afronta el repte de trobar un recanvi enmig de la greu crisi judicial i institucional amb Catalunya que, igual que el seu predecessor, agafi sempre el telèfon.