Quatre anys en bucle "refent confiances" i "reprenent el diàleg"
La relació entre la Generalitat i la Moncloa no ha aconseguit encara entrar en el fons de la qüestió
BarcelonaL’octubre del 2017, Carles Puigdemont va anunciar que no convocaria eleccions tot i l’amenaça del 155. Va dir que no tenia ni prou confiança en Mariano Rajoy ni prou garanties de la Moncloa per assolir un acord. Amb el PP fora del govern espanyol s’obria una nova etapa en què es volien fer dos passos fonamentals: refer les confiances i reprendre el diàleg. Quatre anys després, aquests són encara els mateixos objectius i, de fet, s'utilitza més la paraula reiniciar que continuar. El febrer del 2020, dies abans de la primera reunió de la taula de diàleg –Sánchez i Torra ja s’havien reunit tres cops–, el president espanyol va dir que serviria per "recomençar i reprendre el diàleg". Divuit mesos després, el nou president, Pere Aragonès, va afirmar que la segona reunió de la taula era un "reinici". I vuit mesos més tard, la reunió prevista ara entre Aragonès i Sánchez servirà per "tornar a emprendre un procés de negociació", en paraules de Marta Vilalta (ERC).
Si sempre es reprèn és perquè en certs moments s’atura. Les excuses de la Moncloa són sabudes, amb diverses eleccions i una pandèmia pel camí. I ara hi ha el Catalangate. Javier Wilhelm, director del màster en mediació professional de la UPF Barcelona School of Management, destaca la importància de generar confiances entre les parts a l’inici de qualsevol taula de diàleg. Això sí, avisa que cal "paciència". De moment, Catalunya i Espanya porten més de quatre anys intentant-ho i repetint-ho. Pocs dies després de la reunió Torra-Sánchez a Pedralbes el 2018, la llavors ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ja deia que calia "recuperar un clima de confiança". Un mes més tard, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, defensava la figura del mediador per, precisament, generar "confiança entre les dues parts". A finals del 2019, Aragonès també deia que s’havia de recuperar la confiança després de la dura campanya electoral de Sánchez contra Catalunya: "No hi és, s’ha de construir".
El pacte d’investidura entre ERC i el PSOE va donar vida a la taula de diàleg. Es va reunir el febrer del 2020, i María Jesús Montero, ministra d’Hisenda, ja advertia després de la trobada que "per generar confiança es necessitaran moltes més reunions". La pandèmia va aturar el diàleg i amb la desescalada es va voler tornar a engegar. La famosa confiança, però, fins i tot va provocar tensions dins del Govern. Torra creia que Sánchez havia actuat de forma "unilateral" en la gestió de la pandèmia i per això va dir que no es tornaria a reunir la taula fins que no es recuperés "el clima de confiança". Aragonès va desafiar Torra i va afirmar que això seria una "irresponsabilitat", argumentant que la base de la taula no és "la confiança cega en l’altra part".
Quan va assumir la presidència, però, el republicà va insistir molt en la confiança. Abans del 14-F va escriure a l’ARA un article titulat "Construir confiances per transformar el país". En el discurs de la Diada va dir que "s’han de construir confiances dins i fora de Catalunya" i quan per fi es va reunir la taula de diàleg a la Generalitat va advocar després de la trobada per "refer les confiances". Ara, amb el Catalangate, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va dir dimarts que "la confiança entre governs no existeix i calen garanties noves". Els experts recomanen, per exemple, tancar-se i fer una mena de colònies per reforçar aquestes confiances. De moment, no s’han fet.
"Paraules que no comprometin i sonin bé"
També fa anys que s’intenta establir una metodologia, o que es demanen concrecions, o que es reitera el reconeixement del conflicte. "Hem d’establir quin és el format", deia Torra després de reunir-se amb Sánchez a principis del 2020. "Estem treballant en la metodologia", afirmava Aragonès un cop acabada la reunió de la taula de diàleg de finals del 2021. "Ens cal passar de la cordialitat a les propostes", assenyalava Torra. "El més important són les concrecions", assegurava Aragonès. "Partim del reconeixement que existeix un conflicte de naturalesa política", deia l’acord d’investidura d’ERC i del PSOE de finals del 2019. "Hem constatat de nou que som davant d’un conflicte de naturalesa política", afirmava Aragonès a finals del 2021. Javier Wilhelm conclou, amb tot, que en la majoria de negociacions "es trien paraules que no comprometin a ningú i que sonin bé".