Quaranta anys sense relleu a l’ajuntament

Barcelona180 vots per al PSC i 179 per a JxCat. Aquest va ser l’ajustadíssim resultat que van donar les urnes a Torroella de Fluvià (Alt Empordà) a les passades eleccions municipals. “Pels pèls, ha anat”, explica Pere Moradell (1952), batlle socialista des del retorn a la democràcia. Després de guanyar totes les altres eleccions des del 1979 amb una certa comoditat, aquest cop el recompte es va repetir fins a tres vegades. “Es va comptar vot a vot per veure si s’havien equivocat”, revela Moradell, que no va viure aquesta nit electoral d’infart a l’únic col·legi habilitat el 26-M perquè el seu delicat estat de salut no li va permetre. Tampoc va fer campanya. “Soc diabètic i he perdut gairebé la visió en un ull i quasi em tallen un peu”, exposa l’alcalde, que ara ja se sent amb força per encarar l’onzè mandat consecutiu.

Que no pogués fer campanya i l’augment de la participació -d’un 74,8%- va escurçar les distàncies entre ell i Jordi Nierga, que es presentava per segona vegada a les eleccions del municipi sota la candidatura d’El Nostre Poble, vinculada a JxCat. “Era previsible que el resultat fos més igualat, perquè no vaig poder fer carrer els quinze dies de campanya”, subratlla l’alcalde, que manté la majoria absoluta, amb 4 dels 7 regidors. Nega que s’hagi beneficiat d’un PSC a l’alça: “Influeix relativament poc a nivell municipal, si han tornat a confiar en mi és senyal que el poble està content”. Si hagués perdut hauria plegat, com ja va avançar que faria, però amb la victòria al sarró espera poder dur a terme els projectes que té en ment: “Cal ampliar l’ajuntament i fer-lo accessible a les persones amb mobilitat reduïda i millorar places i carrers”, assenyala Moradell, que ara sí que es planteja seriosament deixar el càrrec d’aquí quatre anys.

Només un vot per al PSC

A Granyanella (Segarra) només una única persona va desafiar l’hegemonia de Ramon Pintó (1948). L’històric alcalde de JxCat va obtenir un altre cop una victòria incontestable i va rebre 45 vots, mentre que la llista socialista tan sols en va obtenir un. “El candidat era de fora, per tant no es va poder votar a ell mateix. No sé qui el deu haver votat, però tampoc em preocupa”, assenyala el batlle més antic de la demarcació de Lleida. No l’han sorprès els resultats: “La gent no volia que plegués i m’aturaven pel carrer per dir-me que continués, i això ja feia intuir que tornaria a guanyar”.

Que només es presentés una altra candidatura també li ha servit per evitar fugues de vot. “Ha sigut el primer cop que només s’han presentat dos partits, perquè s’havien arribat a inscriure cinc llistes fantasma perquè amb una sola persona pots fer la candidatura, i els partits ho aprofiten per mirar d’aconseguir vots per al consell comarcal i la diputació”, explica Pintó. Amb un ple format pels cinc regidors de JxCat, Pintó desitja acabar algunes de les obres que no va poder enllestir en l’anterior mandat: “No tenim un duro, però l’any vinent, si arriben les subvencions, vull arreglar el local social i arranjar alguns camins”.

Fogars de la Selva (Selva) és l’únic dels tres municipis que manté l’alcalde des del final de la dictadura on han concorregut tres formacions. Això no ha provocat cap terratrèmol polític. Josep Vilà (1951), d’Independents per Fogars (IF), ha vençut per onzena vegada consecutiva amb 421 vots (58,5%) el candidat socialista (148 vots) i el republicà (131), i manté la majoria absoluta amb sis dels nou regidors. “La gent del poble no sap votar, els podré seguir enredant quatre anys més”, fa ressaltar rient l’alcalde d’un municipi batejat amb el nom de l’Ohio català, perquè els resultats que s’hi donen a les eleccions catalanes sempre coincideixen amb els globals de Catalunya.

El pas al costat de Valentí Riera (1943), que no ha optat a la reelecció a Aguilar de Segarra (Bages) després de 40 anys, tampoc ha fet perdre l’alcaldia a JxCat, que ha aconseguit cinc dels set regidors en joc.