Quants independentistes podrien quedar fora de l'amnistia?
La justícia veu presumpte terrorisme en els casos dels CDR i de Tsunami i el delicte de traïció plana sobre la investigació de Volhov
BarcelonaLa sorpresa va saltar dimarts al Congrés dels Diputats quan Junts va votar en contra de la llei d'amnistia. La raó? Els juntaires consideren que no blinda tres casos clau: els dos que hi ha a l'Audiència Nacional contra els CDR i Tsunami Democràtic per les mobilitzacions postsentència i el que s'instrueix a Barcelona sobre la suposada trama russa del Procés. Una interpretació, en tot cas, que no comparteixen ni Esquerra ni el PSOE. Hi ha 26 persones imputades en aquestes investigacions judicials que apunten als delictes de terrorisme i possiblement de traïció, difícils de blindar en la llei. En total, l'independentisme considera que entre 1.400 i 1.500 persones podrien veure's beneficiades per l'amnistia, xifra que el PSOE redueix a unes 400.
Ara mateix en el cas contra els CDR hi ha dotze investigats: per a vuit d'ells la Fiscalia de l'Audiència Nacional demana 27 anys de presó, mentre que per als quatre restants en demana més de 20. Se'ls acusa d'haver creat una "organització terrorista paral·lela" per dur a terme "accions violentes o atemptats" per aconseguir la independència. Ells ho desmenteixen. Són Eduard Garzón, Esther Garcia, Sònia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros, Joaquim Delgado, Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrego.
El sumari de Tsunami Democràtic per les protestes posteriors a la sentència del Procés té ara dotze investigats. L'instructor Manuel García-Castellón situa com a cervells de la plataforma l'expresident Carles Puigdemont, la dirigent republicana Marta Rovira i el diputat d'ERC al Parlament Ruben Wagensberg, que s'ha traslladat a Suïssa per preparar la seva defensa. Completen la llista la mà dreta de Puigdemont, Josep Lluís Alay; l'empresari Oriol Soler; l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell; la professora i delegada de l’Intersindical-CSC Marta Molina; Josep Campmajó, el periodista Jesús Rodríguez; l'informàtic Jaume Cabaní; l'exdirigent d'Òmnium Oleguer Serra, i el banquer suís Nicola Flavio. García-Castellón creu que formaven una "organització estructurada i jerarquitzada" que pretenia "subvertir l'ordre constitucional, desestabilitzar l'Estat econòmicament i políticament i alterar greument l'ordre públic" amb mobilitzacions, i insisteix en atribuir-los la mort d'un turista francès d'un atac de cor a la protesta de l'aeroport.
Des de Barcelona, l'últim a moure's ha estat el jutge Joaquín Aguirre, que un dia abans de la votació de l'amnistia al Congrés va reactivar la trama russa del Procés argumentant que Rússia podria haver ofert "suport econòmic i militar" a l’independentisme per aconseguir la "secessió" d’Espanya i la desestabilització de la Unió Europea. La causa afecta Alay, Vendrell, Cabaní i l'exmembre de Convergència Víctor Terradellas, i podria acabar involucrant Puigdemont, que estaria al cas dels contactes sota sospita amb els russos, segons el jutge.
ERC i el PSOE ho veuen cobert
Al contrari que Junts, ERC i el PSOE defensen que la versió de la llei que va arribar dimarts al Congrés ja cobreix aquests casos i es neguen a introduir-hi canvis a remolc de l'ofensiva judicial. Els republicans i el Govern van defensar que la llei no era "perfecta" però sí "robusta".
Òmnium situa en 1.400 les persones beneficiades per l'amnistia, una xifra que Junts ha donat per bona i que el PSOE redueix fins a les 400 (comptant, també, policies). Des d'Esquerra, aquest dimecres al faristol del Congrés també van donar una dada: "Aquesta amnistia no va de Puigdemont ni Rovira, sinó de les 1.500 persones que fa set anys que tenen la seva vida en tela de judici perquè l'Estat les està reprimint", va concloure la diputada republicana Pilar Vallugera. Sigui com sigui, qui tindrà l'última paraula de quants beneficiats hi haurà en cas d'una eventual amnistia és el poder judicial, que és l'encarregat d'aplicar-la.