Enquesta de l'ARA: Només dos de cada deu catalans fan costat al rei i avalarien la Constitució
El suport a la carta magna es desploma 7 punts en un any, i el no en puja 14 i ja hi opten més de la meitat
MadridEl suport a les grans institucions espanyoles està sota mínims a Catalunya. Els fets de l’octubre de l’any passat i les seves conseqüències han trinxat la reputació dels pilars de l’estat espanyol -la monarquia, la Constitució i el mateix Felip VI- en una desafecció que s’ha vist agreujada en l’últim any i que ha arrossegat a la baixa el nivell d’aprovació de la carta magna fins i tot entre els votants dels partits anomenats constitucionalistes. Només dos de cada deu catalans votarien avui a favor del text que va recollir un suport del 90% dels votants quan va ser aprovat en referèndum durant la Transició, el 1978, segons l’enquesta de l’Institut Opinòmetre per a l’ARA. Un percentatge similar dona suport a l’actuació de Felip VI durant el Procés, mentre que un percentatge encara més baix, un 15,5%, votaria a favor de la monarquia en un eventual referèndum.
La xifra de suport a la carta magna suposa una caiguda de set punts respecte a l’onada de fa un any, i marca una tendència molt acusada a la baixa. Aleshores, un 27,8% dels catalans encara afirmaven que votarien sí en un referèndum per aprovar la Constitució en vigor, mentre que un 39,7% deien que hi votarien en contra. A les portes de l’1-O, quan es va fer aquell estudi, menys d’un terç dels catalans es veien reflectits en un text que aquest any ha fet 40 anys i que tots els partits espanyols tret del PP aposten per reformar, però sense propostes concretes ni calendaris per fer-ho.
La repressió del referèndum, els empresonaments dels polítics que van liderar el Procés, la inexistent resposta política des de l’Estat, l’allau de casos de corrupció, els escàndols encadenats en l’àmbit judicial espanyol i tot el seguit d’informacions que han erosionat l’aparell institucional espanyol al complet han agreujat la falta de suport del text, que ja compta només amb un 20,1% d’adhesions. Mentrestant, el nombre de persones que tenen clar que hi votarien en contra ha augmentat encara amb més intensitat, escalant 14 punts en un any i superant ja més de la meitat dels enquestats, amb un 53,4%. La resta es reparteix entre indecisos, abstencionistes i votants en blanc.
L’opció del sí supera la del nonomés entre els votants dels tres partits anomenats constitucionalistes : el PP, el PSC i Ciutadans. Si fa un any el 69% dels votants del partit taronja hi haurien votat afirmativament, avui aquest percentatge cau fins al 58,5%, mentre que els vots contraris passen del 22% al 26%. En el cas dels socialistes, el vot favorable és l’opció del 38%, lluny del 44,7% de fa un any, i entre els votants populars l’adhesió a la Constitució passa del 68,8% al 65,3%. També la rebutgen un 52% dels comuns. Entre els votants independentistes el rebuig és àmpliament majoritari: un 81,9% dels votants de la CUP, un 76,9% dels d’ERC i un 73,1% dels de JxCat tenen clar el seu no.
Suspens al discurs del 3-O
Pel que fa a la monarquia, l’últim any ha vingut marcat sobretot pel discurs de Felip VI el dia 3 d’octubre del 2017, coincidint amb les vagues que hi va haver a Catalunya en protesta per la repressió del referèndum de dos dies abans. El monarca va posicionar-se clarament al costat del govern de Mariano Rajoy, justificant la violència policial i responsabilitzant Carles Puigdemont i el seu executiu d’haver “incomplert la Constitució” de manera “reiterada, conscient i deliberada” i d’haver demostrat “una deslleialtat inadmissible amb els poders de l’Estat”. El rei no va fer cap referència al miler de ferits per la repressió policial.
El discurs, sense crides al diàleg, va decebre majoritàriament els catalans, que desaproven en general l’actuació del monarca en relació al Procés. En concret, un 64,9% dels enquestats suspenen l’actuació del monarca, entre els quals un 42,6% la consideren molt incorrecta i un 22,2% incorrecta. En el costat contrari, només un 19% aproven l’actuació, entre els quals la consideren molt correcta un 4,8% i només correcta un 14,2%. De nou, al rei només li fan costat majoritàriament els votants dels tres partits anomenats constitucionalistes, tot i que en aquest cas hi ha grans diferències entre el suport que rep entre els votants socialistes, on un 34,1% l’aproven i un 29,4% el suspenen, i entre els votants de Cs i el PP, on el suport és àmpliament majoritari. En el costat contrari, entre els votants independentistes el suspens de l’actuació del monarca és gairebé unànime. Ni un sol enquestat entre els votants de la CUP i ERC fa costat al rei, mentre que entre els de JxCat ho fan un 1,5%.
Tot plegat desemboca en un rebuig a la monarquia com a institució que es posa en relleu en la pregunta de l’enquesta de l’ARA sobre un eventual referèndum sobre la continuïtat de la monarquia. Només un 15,5% dels enquestats afirmen que hi votarien a favor, mentre que el 67,3% tenen clar que ho farien en sentit negatiu. Els més monàrquics són els votants del PP, que votarien unànimement a favor de la institució. El 58,2% dels votants de Cs ho farien en el mateix sentit. Aquí es trenca la unitat constitucionalista, perquè entre els votants socialistes triomfaria amb un 57,1% el noa la monarquia. Entre els votants independentistes el percentatge supera el 90%, mentre que els de CatComú la rebutgen en un 79,2%.