DESPRÉS DEL 9-N

El puzle de la legislatura: guia per saber qui vol (i qui no) eleccions plebiscitàries

Mas tanca les reunions amb els partits i presentarà el dia 24 de novembre el seu full de ruta posterior al 9-N

El president del Govern, Artur Mas, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, s'han reunit aquest dijous al Parlament, per primer cop després del 9-N / EFE
Oriol March
14/11/2014
5 min

BarcelonaL'any 2010, quan Artur Mas va guanyar les eleccions per tercera vegada consecutiva i va poder formar Govern després d'observar com a espectadors els dos tripartits, poc s'imaginava que al cap de dos anys hauria de tornar a convocar eleccions arran de la mobilització sobiranista de l'Onze de Setembre del 2012 i de la negativa de Mariano Rajoy al pacte fiscal. En aquest 2014, la situació és similar a fa dos anys: l'èxit del 9-N ha sacsejat els fonaments de l'escena política i existeix la possibilitat –alta– que s'acabin avançant les eleccions per convertir-les en un plebiscit sobre la independència. També hi ha qui aposta per esgotar la legislatura fins al 2016, aprovar els pressupostos i aparcar el procés sobiranista. Aquestes són les opinions de tots els partits de l'arc parlamentari:

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

CDC

Convergència va viure diumenge una jornada eufòrica per l'èxit de participació –i la victòria rotunda del doble sí– a la jornada del 9-N. "Era una proposta assumida en solitari per Mas i ha sortit bé", defensen aquests dies els dirigents nacionalistes. En un primer moment van defensar la possibilitat d'un "improbable" referèndum pactat amb l'Estat –ràpidament enterrat per Rajoy–, però la vista ja la tenen posada en unes eleccions plebiscitàries a les quals no volen posar data. Defensen sense fissures el pla de Mas: llista unitària amb un programa "molt referit a la independència", segons explicava Josep Rull, coordinador general de CDC aquest dilluns. L'accent, de moment, recau en la demanda de candidatura conjunta, de manera que aquesta setmana han redoblat la pressió sobre el seu antic soci, l'ERC d'Oriol Junqueras. Tot i els acostaments del PSC, els dirigents de Convergència neguen qualsevol negociació per aprovar els pressupostos.

Unió

Els democristians es van reunir per separat de Convergència amb el president de la Generalitat. Ramon Espadaler va voler transmetre a Mas que Unió és partidària de no avançar les eleccions. "Ara toca governar", defensava el secretari general dels democristians aquest dilluns, amb la jornada del 9-N encara ben viva. De fet, Espadaler –com a secretari general de CiU, en aquest cas– va ser l'encarregat d'avançar que el Govern tenia previst presentar els pressupostos al Parlament durant les properes tres setmanes. El líder d'Unió, Josep A. Duran i Lleida, ja ha deixat clar en més d'una ocasió que no és partidari de l'avançament electoral i ha explorat un acord amb el PSC. A Unió no la convenç la llista unitària i tampoc un programa comú que defensi la declaració unilateral d'independència.

ERC

Els republicans consideren que ha arribat l'hora d'unes "eleccions constituents". De fet, aquesta mateixa setmana Junqueras va presentar el seu full de ruta cap a la independència: comicis constituents amb programa comú, govern d'unitat i Constitució catalana referendada per la ciutadania. El president d'ERC és qui més urgència planteja en referència a l'avançament electoral i sovint defensa que "no s'ha de perdre temps" per anar cap a la plena sobirania. La candidatura conjunta que planteja Mas, però, no té el suport dels republicans, que avantposen el programa unitari a la llista "de país". "No es tracta que un conductor condueixi cinc cotxes, sinó que tots els cotxes vagin en la mateixa direcció", defensava ahir Junqueras després de reunir-se amb el president. ERC no vol ni sentir a parlar d'uns pressupostos "autonòmics".

PSC

Els socialistes catalans s'han ofert en reiterades ocasions al Govern per "col·laborar". Aquesta col·laboració, en primera instància, passaria per negociar els pressupostos del 2015. Quina és l'exigència que el partit de Miquel Iceta per aprovar els comptes? Esgotar la legislatura. El PSC, de fet, busca un pacte global amb el Govern que no serveixi només per aprovar els pressupostos amb l'horitzó que d'aquí un any hi hagi un canvi a la Moncloa. "Nosaltres som de relacions estables, no de flirtejos", asseguren fonts dels socialistes catalans. El PSC ha assumit la reforma federal del PSOE i ha aparcat la consulta, que ara circumscriu a un referèndum sobre la Constitució. El partit d'Iceta, que dilluns va rebre el suport de Pedro Sánchez, no vol ser, en definitiva, una crossa que ajudi Mas a aprovar els pressupostos o a neguitejar ERC per després acabar igualment amb unes eleccions anticipades.

PP

Alícia Sánchez-Camacho, que aquesta setmana va anunciar en un programa de Telecinco la imminència de la querella de la Fiscalia contra Mas per haver organitzat el 9-N i que encara no s'ha presentat, considera que el president ha d'aparcar el procés sobiranista i "posar-se a governar". El PP a Catalunya comparteix al 100% l'estratègia de Rajoy contra la consulta i considera un "fracàs" la convocatòria de diumenge, però veu com Ciutadans, l'altre referent unionista al Parlament, aprofita el fet que el govern espanyol no impedís la convocatòria per desgastar els populars. La setmana ha estat moguda per a Sánchez-Camacho, que ha vist com el seu cap de gabinet era nomenat director de Televisió Espanyola a Catalunya.

ICV-EUiA

Joan Herrera, coordinador nacional d'ICV, era un ferm partidari d'avançar eleccions quan es va trencar la unitat al voltant de la consulta original del 9-N. "No pot ser que hi hagi actituds dilatòries del president perquè no li interessen" unes eleccions, defensava fa tan sols unes setmanes. Un cop passada la jornada de participació, en què finalment Herrera hi va assistir per posicionar-se a favor del sí-no, el dirigent ecosocialista va considerar que les eleccions han de servir per "canviar les polítiques" que CiU està liderant, fer front a la corrupció i guanyar el dret a decidir, però no per utilitzar-les com a instrument per fer la consulta sobre el futur de Catalunya. "Les eleccions no poden ser una drecera per guanyar la consulta", va assenyalar Herrera just després de reunir-se amb el president al Parlament. Els ecosocialistes confien en un canvi de majories a Madrid per promoure el dret a decidir.

Ciutadans

"Vull votar, i vull fer-ho amb urnes de veritat i en unes eleccions de debò", assegura des de fa setmanes el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que juntament amb Sánchez-Camacho va ser l'únic dirigent polític del país que no va ser convocat a reunir-se amb Mas. Com el PP, Ciutadans reclama a Mas que aparqui el procés sobiranista i que es posi a governar "no només per als independentistes", sinó per a "tots els catalans".

CUP

L'esquerra indepedentista és partidària d'avançar els comicis. Fernàndez va demanar ahir dijous a Mas que convoqui eleccions "immediates i constituents", l'única sortida que veu viable perquè el futur de Catalunya avanci un cop el govern espanyol "ha dimitit" de la voluntat d'encarar una negociació "democràtica". Tot i això, Fernàndez va insistir que la CUP no comparteix la llista unitària que el president defensa. "La independència no és un projecte nacional neutre, necessita un projecte social", va subratllar. També va insistir en la necessitat que en unes eleccions de caràcter plebiscitari cal que hi hagi "pluralitat" de candidatures i no s'ha de confondre, per tant, "unitat amb homogeneïtat". Aquestes eleccions, va dir, han de servir per portar Catalunya a la independència, però també per afavorir la lluita contra la pobresa i contra la corrupció.

stats