A punt per a l’article 155

MadridJa està tot a punt a Madrid per obrir la caixa dels trons: l’article 155 de la Constitució. Després d’unes quantes setmanes de reunions, el PP i el PSOE han pactat tots els serrells i l’abast de la mesura. I després l’han obert a Ciutadans. Mariano Rajoy es va reunir ahir amb Albert Rivera per rebre el seu vist-i-plau, l’endemà de trobar-se amb Pedro Sánchez. Els dos grans partits espanyols, per damunt de tot, no volen traslladar la “imatge errònia” que s’està anul·lant l’autonomia, i defensen que suposarà activar “les mesures necessàries per tornar al marc original de l’Estatut”, en paraules d’un alt membre de l’executiu espanyol.

La Moncloa està a punt per convocar un consell de ministres extraordinari avui mateix per anunciar tot el desplegament de l’article. Rajoy viatja fins a Brussel·les a la tarda i voldria arribar-hi amb la resposta sota el braç, tot i que no es descarta que es deixi per divendres o fins i tot dissabte. Sigui com sigui, serà una resposta molt detallada. “L’objectiu és ser eficaços i minimitzar-ne els danys col·laterals, i per això és imprescindible deixar-ho tot lligat”, assenyalaven ahir fonts de la Moncloa.

Immediatament passarà al Senat perquè es debati -segons les previsions- dijous o divendres que ve. Però el govern de Mariano Rajoy esperarà “fins a l’últim minut per executar-lo”: si Puigdemont convoca abans eleccions autonòmiques es paralitzarà l’article 155.

S’han especulat molts escenaris sobre el seu abast, però el que ja és clar és que ha de desembocar en eleccions, que es buidarà Puigdemont de competències i que Economia i els Mossos seran els més afectats. Una intervenció “quirúrgica”, segons la Moncloa.

INTERVENCIÓ DE COMPETÈNCIES

Control dels Mossos i un perfil tècnic per al departament d’Economia

L’abast de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució és encara una incògnita i el govern espanyol valora amb el PSOE i Cs quines competències clau ha d’assumir per agafar el timó de la Generalitat.

Cristóbal Montoro es va avançar a aquesta mesura i ja va prendre el control de les finances al setembre, una decisió presa amb l’argument que no es desviessin fons per al referèndum de l’1 d’octubre però que continua sine die. Fonts del ministeri d’Hisenda van assegurar ahir que, sota l’empara del 155, podria reforçar encara més el control sobre el departament capitanejat per Oriol Junqueras substituint la seva figura per una persona de perfil tècnic. No van entrar a valorar si aquest nou virtual conseller d’Economia dirigiria l’àrea des de Barcelona o des de Madrid, ni tan sols si seria una persona del ministeri espanyol, un funcionari català o bé externa. A més, tot i “la important” regulació que ja fa el ministeri de les finances, les fonts van assegurar que encara se’n pot fer més, sobretot en tot allò que fa referència a la recaptació de tributs i al control d’organismes vinculats a Economia.

L’objectiu amb el 155, segons fonts populars consultades, no és “suspendre l’autonomia”, sinó “recuperar l’autogovern”, de manera que no plantegen un escenari d’“intervenció total” de les competències de la Generalitat. Més aviat opten per fer una “operació quirúrgica” en algunes conselleries, i en aquest diagnòstic coincideixen alguns dirigents socialistes. A banda d’Economia, un dels altres departaments més assenyalats és el d’Interior. En aquesta àrea, el PP, el PSOE i Cs debaten si l’estratègia podria passar per rellevar la cúpula dels Mossos d’Esquadra.

Una altra conselleria a l’ull de l’huracà és la d’Ensenyament. Sobretot per Cs, que ahir va anunciar una proposició de llei per crear un òrgan independent d’inspecció que vetlli pels “drets de tots els alumnes espanyols” i que asseguri que “no se’ls adoctrina”, en paraules d’Albert Rivera. El president de la formació taronja és un dels més ferms partidaris de posar fi a la immersió lingüística, però el PSOE va fer públiques les seves reticències votant en contra d’una moció dimarts al Congrés i també genera dubtes en el PP.

Una altra qüestió encara per determinar és el perfil de les persones que assumiran les competències i si establiran el seu lloc de treball a Madrid o a Barcelona.

ELECCIONS AUTONÒMIQUES

Sánchez i Rivera volen eleccions anticipades ja, i el PP, temps per “rebaixar la tensió”

L’objectiu de la intervenció és només un, o almenys això repeteixen tant socialistes com Ciutadans per avalar-la: la convocatòria d’eleccions anticipades. “És evident que al final hi ha d’haver eleccions a Catalunya, i n’hi haurà perquè la ciutadania recuperi el control”, assenyalava el portaveu del PSOE, Óscar Puente, dilluns passat des de Ferraz. Ahir el seu secretari general, Pedro Sánchez, anava en la mateixa direcció que la Moncloa i donava un ultimàtum a Puigdemont: o eleccions o 155. I en aquest punt sí que van de bracet amb Albert Rivera, que busca amb més ànsia la convocatòria electoral per intentar arribar a la Generalitat -assegura que les enquestes li juguen a favor.

El PP, en canvi, prefereix fer córrer el temps per “rebaixar la tensió”. El tema més discutit ahir era, justament, els terminis fins a la dissolució del Parlament i la convocatòria d’anticipades. Damunt la taula hi havia ahir la paraula “mesos”, i en cap cas més d’un any. Un dels calendaris més repetits són comicis al febrer o al març. Convocar-les un cop el Senat aprovi l’execució del 155. Per a la celebració d’eleccions autonòmiques, la llei electoral espanyola (Loreg) marca que s’han de convocar amb 54 dies d’antelació. Seria així necessari deixar la campanya per a després de Nadal.

La negociació entre el PP i el PSOE es va allargar durant tot el dia d’ahir a l’espera de tancar aquest punt, un dels que aixecava més suspicàcies. Fonts de la Moncloa restaven ahir transcendència al fet que una autoritat transitòria governi Catalunya durant mesos amb un Parlament de majoria independentista, és a dir, en un territori que consideren “hostil”. El que genera debat dins el PP, més enllà de l’abast de la intervenció, és si s’utilitza la llei de partits per il·legalitzar les opcions independentistes. Mentre el vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, hi insistia ahir, fonts populars descartaven que finalment s’acabi concretant aquesta opció.

I quin seria el possible escenari electoral a Catalunya? Cs somia sumar escons i acostar-se a la Generalitat, però les seves úniques opcions d’assolir el poder a Catalunya passarien per una il·legalització dels partits independentistes. En canvi, fonts del PP compten a no gratar gaires vots i confien amb una nova reedició del tripartit amb Esquerra, comuns i socialistes que torni a l’autonomisme, malgrat admetre que és un escenari molt volàtil.

PRESIDÈNCIA I GOVERN

Puigdemont, tutelat per una “autoritat governamental transitòria”

Ni govern polític ni tecnòcrata. Tampoc un ministre espanyol que desembarqui a Barcelona per assumir la presidència de la Generalitat. L’aliança del govern espanyol, el PSOE i Ciutadans ha girat full a algunes de les mesures que hi havia damunt la taula per substituir el Govern. La proposta que ahir es polia als passadissos del Congrés, a la Moncloa i fins i tot en converses amb Brussel·les -on era Pedro Sánchez- era buidar de competències Carles Puigdemont, esperar que dimiteixin els consellers en bloc i posar un equip de representants de perfil tècnic al capdavant, sense especificar si es traslladarien des dels ministeris, serien del cos de funcionaris català o bé independents.

Fonts de la Moncloa van descartar que la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, assumeixi la tutela de la Generalitat com a ministra d’Administracions Territorials, i veuen més plausible el nom del delegat del govern, Enric Millo, al capdavant d’una “autoritat governamental transitòria” fins a la celebració d’unes eleccions autonòmiques. El govern espanyol assegura que tenen previstos tots els escenaris de “resistència”, especialment si Puigdemont “s’atrinxera a la Generalitat o qualsevol altre lloc”.

Malgrat retirar-li les competències, Puigdemont podria continuar com a president i mantindria l’aforament, assenyalaven fonts populars, tot i que temien que es configurés un govern paral·lel. Per col·locar al capdavant d’Economia, el ministeri d’Hisenda té en compte els seus coordinadors a Barcelona, justament de perfil tècnic, per fer de pont amb Madrid.