Els Pujol no demanaran al jutge acollir-se a l'amnistia

BarcelonaSi hi va haver un aspecte que va complicar la llei d’amnistia va ser determinar-ne el perímetre. És a dir, quines causes hi entraven i quines en quedaven fora. I això que la llei no ha acabat incloent cap llista d’afectats i només estableix una guia general sobre quins processos judicials es consideren resultat del Procés i se n’han d’esborrar els efectes. Durant aquesta negociació, segons fonts coneixedores de les converses, una de les qüestions que va estar sobre la taula –tot i que finalment es va descartar– va ser si se citaven o no els casos que podien estar afectats per l’operació Catalunya, pensant en l'expresident Jordi Pujol. Ara, un cop l'amnistia ja és oficial, la família Pujol descarta sol·licitar als tribunals que s'apliqui al seu cas, segons fonts properes.

Creuen que la versió final exclou les investigacions atribuïdes al "lawfare", malgrat que la mateixa família Pujol va traslladar als negociadors de Junts, també a l'expresident Carles Puigdemont, que es tingués en compte la seva situació. En aquest sentit, consideren que després que no s'hagi vist reflectit en l'articulat no té sentit demanar-ho perquè se'ls rebutgi la petició, i fonts jurídiques afegeixen, a més, que els jutges que tenen casos susceptibles d'entrar en l'amnistia ja han mogut fitxa aquesta setmana demanant a les parts que es pronunciïn: en el cas dels Pujol, no ha passat. Fonts coneixedores de com van anar les converses parlen de "decepció" per part de la família.

L'expresident i els seus fills tenen una causa oberta a l’Audiència Nacional per blanqueig de capitals i organització criminal, entre altres tipus penals, perquè segons la Fiscalia es van enriquir de forma il·lícita. Demana nou anys de presó per a Jordi Pujol per aprofitar-se d’una suposada "xarxa clientelar" (l'Advocacia de l'Estat, en canvi, no sol·licita cap pena contra ell) i 25 anys per al seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola. Tot plegat està pendent de resoldre’s des de fa més de deu anys: la causa va començar el 2012 amb Pujol Ferrusola, recorden fonts jurídiques, i es va ampliar arran de la confessió de la deixa de l’expresident el 25 de juliol del 2014. L'últim moviment més important és del juny del 2021: quan el jutge Santiago Pedraz va decretar l’obertura de judici oral per a tota la família menys per a Marta Ferrusola, apartada de la investigació per una qüestió de salut. Des de llavors que el procés judicial està a l'espera.

Les converses

Segons fonts coneixedores de les converses entre Junts i el PSOE, durant la negociació del text es va parlar d’introduir les causes de "lawfare" o algun fragment que fes referència a anul·lar causes amb presència de "proves il·lícites", en al·lusió a l’operació Catalunya. L'encarregat de traslladar les peticions de la família a Puigdemont va ser Oriol Pujol, a qui se li va dir que s'"intentaria" que el cas Pujol quedés inclòs en l'amnistia, d'acord amb les fonts consultades per l'ARA. En definitiva, es va valorar incorporar-ho d’alguna manera perquè, un cop aprovada la llei, la defensa de Pujol pogués al·legar-ho davant del tribunal.

No només durant la negociació del text inicial, sinó també durant el tràmit d’esmenes al Congrés dels Diputats, apunten les mateixes fonts, malgrat que finalment es va descartar amb l'argument que la llei cauria en la inconstitucionalitat. El PSOE sempre va negar que es poguessin incloure casos que anessin més enllà del que havia sigut el referèndum de l’1-O o les protestes independentistes i, de fet, dins el mateix independentisme hi havia divisió sobre què havia d'entrar a l'amnistia. Esquerra estava en contra que s'incorporessin casos que Junts anomenava lawfare: "Els casos de corrupció no s'emmarquen en l'amnistia", va defensar en el seu moment la portaveu republicana, Raquel Sans.

I és que el cas de la família Pujol no va ser l’únic que va sobrevolar la negociació. També es va parlar del cas de la Institució de les Lletres Catalanes que afecta la presidenta de Junts, Laura Borràs, que està condemnada en primera instància per prevaricació i falsedat documental, o també la causa oberta per blanqueig de capitals contra l’advocat de l’expresident Carles Puigdemont, Gonzalo Boye. Aquesta qüestió va provocar situacions molt tenses entre els negociadors, sobretot en l'últim tram de les converses al mes de novembre, abans de tancar l'acord d'investidura. Sense acord, no es va incloure a la versió definitiva.