La família Pujol, imputada per la fortuna oculta
La jutge cita l’expresident, la seva dona i tres dels seus fills a declarar el 27 de gener
BarcelonaDescavalcat com a prohom del catalanisme d’ençà de la seva confessió del 25 de juliol, desposseït de tots els honors institucionals com a expresident de la Generalitat i convertit en un element tòxic a qui miren d’evitar els actors que empenyen el procés sobiranista, Jordi Pujol va veure ahir com la seva biografia s’espatllava una mica més. La jutge que s’encarrega d’investigar d’on prové la fortuna que la família Pujol Ferrusola ha mantingut oculta a l’estranger va citar-lo a declarar com a imputat el 27 de gener. A ell, a la seva dona, Marta Ferrusola, i a tres dels seus fills: Marta, Mireia i Pere. Unes imputacions que s’afegeixen a les que ja fa temps que pesen sobre tres fills més: Jordi, Oriol i Oleguer.
La titular del jutjat d’instrucció 31 de Barcelona va emetre ahir dues interlocutòries que donaven una altra volta de cargol al cas Pujol. En els escrits s’especifica que el que s’investiga són possibles delictes contra la hisenda pública i blanqueig de capitals. La jutge ha citat a declarar la dona de Pujol i els seus tres fills perquè són els membres de la família que van regularitzar, el juliol del 2014, els seus fons procedents d’Andorra a través del Banc de Madrid. La jutge també ha considerat oportú imputar l’expresident de la Generalitat, ja que va fer-se públicament responsable de la fortuna familiar oculta a l’estranger en el comunicat de confessió del 25 de juliol. Segons la jutge, “l’ocultació d’un patrimoni a l’estranger” pot suposar un delicte de frau, cosa que obliga a comprovar si la regularització es va fer correctament. També podria tractar-se d’un delicte de blanqueig, si no es pot arribar a “aclarir” l’origen dels fons.
Dubtes sobre l’origen dels diners
“No deixa de resultar sospitós que els fons provinguin d’una herència de més de trenta anys enrere sobre la qual no s’aporta cap documentació”, diu la jutge en el seu escrit, però matisa que per anar més enllà caldrà avançar en la investigació. De fet, en una de les seves interlocutòries, la magistrada considera que en aquest moment de la investigació no es pot vincular la fortuna familiar dels Pujol amb el cobrament de comissions il·legals per l’adjudicació d’obres públiques, tal com plategen algunes de les querelles presentades, ja que seria “un salt qualitatiu” impossible de fer en aquest punt de la investigació.
La jutge recorda a les acusacions -que volien atribuir als Pujol delictes com suborn o tràfic d’influències- que no es pot utilitzar el procés penal “per dur a terme la constatació d’uns fets narrats de manera genèrica i imprecisa sense cap suport provatori” perquè no està permesa “una investigació prospectiva”. Per tant, la jutge accepta només la part de les querelles que fan referència a la regularització dels fons d’Andorra i a aquests cinc membres del clan Pujol. Deixa la porta oberta, però, a noves imputacions d’altres membres de la família o bé de persones que no estiguin sent investigades per altres òrgans judicials.
A banda de citar els cinc imputats a declarar el 27 de gener, la jutge ha tornat a enviar una comissió rogatòria a Andorra -que fins ara ha denegat les peticions d’enviar la informació per falta de concreció sobre els càrrecs que s’imputaven- i una altra a Liechtenstein perquè aportin les dades de què disposin sobre “un possible delicte de blanqueig de capitals” comès per algun dels imputats. La jutge vol saber si els imputats tenen comptes bancaris en aquest país, ja sigui com a titulars o com a apoderats. En canvi, la magistrada desisteix de tornar a remetre la comissió rogatòria a Suïssa, que també l’hi va denegar, ja que no considera possible “complimentar les exigències de les autoritats suïsses” perquè no hi ha constància “de data, lloc, persones i manera operativa dels fets delictius previs al blanqueig de capitals”.
Tot i que accepta parcialment les querelles de Manos Limpias, Plataforma per Catalunya, José Emilio Rodríguez Menéndez, UPyD, Guayem Barcelona i ICV, els demana que actuïn sota un mateix advocat i procurador, i els dóna 15 dies per posar-se d’acord. En cas de no aconseguir aquest acord, els avisa que seran representats pels advocats designats pel sindicat ultra Manos Limpias, ja que van ser els primers que es van personar en la causa.
El precedent de Banca Catalana
Als seus 84 anys, Pujol haurà de declarar davant la justícia, com va fer fa tres dècades pel cas Banca Catalana. El 1984 l’aleshores president de la Generalitat va ser acusat per la Fiscalia dels delictes d’apropiació indeguda i falsedat documental per la seva gestió a Banca Catalana. Pujol va presentar el cas com una ofensiva política per fer descarrilar el seu projecte nacionalista al capdavant del Govern. Dos anys més tard, l’Audiència de Barcelona va exculpar-lo de tota responsabilitat penal en no veure-hi prou indicis. Trenta anys després i amb una confessió pel mig, Pujol i la seva família semblen més acorralats que llavors.
Error de la infanta en l’ingrés dels 600.000 euros
El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, va apuntar ahir en una providència que no es poden donar per ingressats els 587.413 euros de fiança dipositats per la infanta Cristina perquè va ingressar els diners per error en un jutjat de Barcelona que no era el correcte, en confondre el número de compte. Es tracta de la quantitat que va sol·licitar la Fiscalia Anticorrupció en considerar que la germana del rei Felip VI s’hauria lucrat dels fons suposadament defraudats pel seu marit, Iñaki Urdangarin, en el marc de la trama empresarial ordida al voltant de l’Instituto Nóos. L’advocat de la infanta, Miquel Roca, ja va informar dimarts de la setmana passada que la infanta pagaria de manera immediata la quantitat que Anticorrupció li havia reclamat.
Per reclamar la fiança, el fiscal Pedro Horrach s’havia emparat en l’article 122 del Codi Penal, que estableix que “qui per títol lucratiu hagués participat dels efectes d’un delicte o falta està obligat a la restitució o al rescabalament del dany fins a la quantia de la seva participació”, encara que no hagi sigut considerat responsable criminal dels fets investigats. El jutge Castro decidirà abans de Nadal si envia la infanta a judici.