Pujol deixa enrere l’ostracisme

BarcelonaHan passat més de set anys des que un 24 de juliol del 2014 l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va fer saltar pels aires el seu estatus públic amb un concís comunicat en què reconeixia que havia ocultat a Andorra durant anys una fortuna derivada, va dir, d’una “deixa” del seu pare. Des d’aleshores -i a l’espera d’un judici sobre l’origen d’aquella fortuna que encara ha d’arribar-, l’home que va governar Catalunya durant 23 anys ha mantingut un perfil baix i s’ha deixat veure amb comptagotes. Fa unes setmanes, però, que Pujol sembla assajar una espècie de retorn a l’arena pública. Un intent de deixar enrere l’ostracisme.

Arran de la confessió, Pujol va perdre la seva condició de Molt Honorable -i el dret a mantenir la seva oficina d’expresident- i es va refugiar en un petit despatx del carrer Calàbria de Barcelona, lluny dels focus i limitant les seves aparicions públiques a actes molt puntuals. Un segon pla que, tanmateix, no el va fer desconnectar del dia a dia polític. Àvid lector de diaris, l’expresident ha seguit sempre interessant-se pels debats que vivia el país, immers en l’època més vertiginosa del Procés durant els primers anys del seu retir. Les visites de dirigents de CiU al seu despatx -entre les quals la del mateix Artur Mas- han sovintejat, però com explica l’expresident Carles Puigdemont en el primer volum de les seves memòries, Pujol tampoc ha dubtat a posar-se en contacte amb nous dirigents polítics si ho ha cregut convenient. En el cas de Puigdemont, amb una trucada mentre el gironí era president en què li trasllada la voluntat de parlar-hi un dia amb calma. Mesos més tard, tots dos mantindrien un sopar discret. També hi ha hagut trobades amb polítics d’altres partits, com ara destacats dirigents de l’actual PSC que han visitat Pujol per conèixer de primera mà el seu diagnòstic sobre la política catalana.

Tanmateix, malgrat el tràfec de visites i converses privades, les aparicions públiques de Pujol han estat mínimes, i les úniques informacions relacionades amb ell que han sortit als mitjans han estat conseqüència només de novetats al voltant de la investigació judicial a l’Audiència Nacional sobre ell i la seva família -l’obertura del judici oral encara no té data fixada- o per algun ensurt de salut, com ara l’ingrés que va patir a principis d’octubre per una arrítmia cardíaca.

En les últimes setmanes, però, alguna cosa sembla haver canviat en Pujol, que ha multiplicat les seves aparicions públiques. El primer pas el va fer el passat mes de maig quan va trencar el seu silenci amb la publicació d’un llibre-entrevista de Vicenç Villatoro en què l’expresident parlava per primera vegada del seu cas i demanava “perdó”, però mantenia que l’origen de la fortuna a l’estranger era la deixa del seu pare i no la corrupció. Tot i que Pujol no va participar en els actes de presentació -només a través d’un vídeo curt-, el llibre va servir també a l’expresident per reivindicar el seu llegat polític i fer públic el seu pensament sobre el Procés -es va declarar no independentista- i el destí de Convergència.

La foto amb Laporta

Des d’aleshores, i un cop superada l’arrítmia, Pujol també es va deixar veure en l’acte que va organitzar l’ARA sobre finançament autonòmic -en què va prendre el micròfon per rebatre l’afirmació de l’exconseller Antoni Castells sobre la renúncia de Catalunya a demanar el concert econòmic durant la Transició-, i a la tribuna del Camp Nou, on va ser rebut amb tots els honors pel president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, abans del derbi català entre els blaugranes i l’Espanyol. L’última frontera va ser la publicació diumenge d’un article a La Vanguardia en què avisava l’Estat de l’error que pot suposar anar contra la immersió lingüística a Catalunya. A poc a poc, Pujol va deixant enrere l’ostracisme.