Marta Pujol va encadenar 12 contractes públics amb la Generalitat del 1988 al 1997

La filla de l'expresident de la Generalitat admet que segueix a sou de l'ajuntament de Sant Vicenç de Montalt amb una fórmula anòmala i assegura que la família va "meditar" acollir-se a l'amnistia fiscal de Montoro però va descartar-ho per "por" que els seus noms sortissin a la llum

R. Mateos / L. Vicens
02/03/2015
4 min

BarcelonaMarta Pujol Ferrusola, filla de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, ha admès aquest dilluns que segueix a sou de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, com a arquitecta, amb una fórmula anòmala. Marta Pujol ha obert la nova sessió de la comissió d'investigació al Parlament responent a les preguntes del diputat d'ERC Oriol Amorós. Ha reconegut que va ser contractada el 1996 per quatre anys, amb una pròrroga per a quatre anys més. Ha admès que des de llavors es troba en "una situació irregular i s'hauria d'arreglar". De fet, ha explicat que ja s'estaven fent els passos per regularitzar-la, però tot es va embolicar amb l'esclat del cas Pujol. Els seus cognoms, ha dit, l'han "perjudicat" més que "beneficiat".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Amorós li ha recordat que des de llavors té un contracte d'obra i serveis, i cobra "més de 18.000 euros anuals". Per la suma cobrada, segons Amorós, el contracte "no pot ser d'adjudicació directa", sinó que hauria d'haver-hi "pública concurrència". Per tant, ha dit Amorós, es troba "en situació irregular".

Marta Pujol ha admès que la plaça d'arquitecta a Sant Vicenç de Montalt "no s'ha convocat mai" però ella continua fent "les feines que se'm van adjudicar". És –ha dit, per treure-hi ferro–, "una pràctica habitual en municipis de fins a 10.000 habitants". Ha assegurat que "tres persones més a l'ajuntament" es troben "en la mateixa situació", de la qual se'n sent perjudicada, tot i seguir cobrant la suma referida.

Els 12 contractes amb la Generalitat

ERC ha sigut insistent a l'hora de preguntar sobre la relació de Marta Pujol amb la Generalitat. Pujol ha reconegut que va encadenar 12 contractes públics amb la Generalitat, del 1988 al 1997 –quan el seu pare era president de la Generalitat– com a arquitecta. És a dir, el 20% dels encàrrecs que rebia provenien de clients públics. Ho ha justificat afirmant que aleshores "es feia molta obra pública". Ara bé, segons ha dit, només un d'aquests projectes va ser a través d'un concurs, però en un procés restringit.

Entre les feines que va desenvolupar per a la Generalitat hi ha les modificacions de les normes subsidiàries de la Cerdanya, un projecte d'un bloc de 102 habitatges a Calella, 72 habitatges més a Calella, el CAP de Sant Cugat, el casal d'avis de Vilafranca, un centre de resistència assistida a Barcelona, el CAP de Llavaneres, l'arxiu de Manresa i una escola de Lliçà d'Amunt. L'últim projecte va ser l'any 1997, a Blanes, a través d'un "concurs de procediment restringit". Marta Pujol ha dit que a partir d'aleshores va optar per clients privats, i "gràcies a això" té el "despatx obert".

La filla de l'expresident de la Generalitat ha dit que en tots els contractes ha fet la feina encomanada. En aquest sentit, considera que és més "una víctima" que una "beneficiària" d'aquests contractes. De fet, ha arribat a dir que s'està fent "una campanya" en contra d'ella i la seva família. "Se'm posa en dubte pels meus cognoms", ha dit.

La deixa existia per "fer front a situacions de poca estabilitat"

Marta Pujol ha afirmat que tant ella com el seu germà gran, Jordi Pujol Ferrusola, van saber que existia la deixa del seu avi quan va morir, el 1980. Els diners els gestionava Delfí Mateu, un amic personal de Florenci Pujol. "No en vam voler saber res més", ha dit Pujol Ferrusola. Ha explicat que els diners a l'estranger servien "per fer front a situacions de poca estabilitat", de les quals la família en podria "sortir malparada". De fet, Marta Pujol ha recordat que el seu avi li havia parlat alguna vegada que tenia diners i que "ens tindria en compte i ens ajudaria si alguna vegada era necessari".

La filla de l'expresident s'ha remès diverses vegades al que va dir el seu pare sobre l'origen d'aquests fons: "respecte a la deixa i al seu origen, no li puc dir res més del que ja s'ha dit en aquesta sala", ha arribat a dir. Marta Pujol ha negat saber la data concreta d'obertura del compte a l'estranger i d'on provenien els diners. "És un llegat del meu avi, ens el va deixar, eren diners seus. I ja està", ha sentenciat.

Marta Pujol ha explicat que del 1990 al 92, va ser Jordi Pujol Ferrusola qui va gestionar el llegat familiar. L'any 1992, el compte es va repartir "a parts iguals" entre els germans, de manera que cadascun dels set fills de Marta Ferrusola i Jordi Pujol va començar a gestionar la seva part. Des que va obrir el seu compte en dòlars a Andorra, Marta Pujol hi anava "una vegada a l'any" i "alguna vegada" va retirar-ne diners, però no va fer-hi ingressos. Ha negat tenir comptes a l'estranger. Ara bé, ha admès que tenia un compte a Andorra que va regularitzar l'any passat.

"Por" de l'amnistia fiscal de Montoro

Ha reconegut que els Pujol van estar rumiant si s'acollien a l'amnistia fiscal per regularitzar la fortuna que tenien a l'estranger: "Vam estar meditant acollir-nos a la llei Montoro, però vam tenir por, no ens va donar cap garantia de res, com s'ha demostrat posteriorment". El juliol del 2014, després que el diari 'El Mundo' publiqués l'existència de moviments de diners dels Pujol a Andorra, la família ja va decidir regularitzar els seus comptes andorrans. Concretament, Marta Pujol va regularitzar 558.000 euros, segons ha detallat.

L'oposició colla la filla de l'expresident

El diputat del PP Sergio Santamaría ha afirmat que no es "creu" Marta Pujol quan es presenta com una "perjudicada", malgrat que les adjudicacions públiques que ha rebut li han generat "molts beneficis". Marta Pujol, en un moment de tensió de la sessió, ha replicat que va ser Víctor Ros, com a exalcalde de Sant Andreu de Llavaneres, qui va contractar-la als anys 80.

stats