Els Pujol han buidat els comptes que tenien a Andorra

BarcelonaMilers de papers que, l’un sobre l’altre, arriben al metre d’altura. Aquesta és la documentació que les autoritats andorranes han enviat al jutge José de la Mata, que investiga la causa contra el primogènit dels Pujol, Jordi Pujol Ferrusola. El magistrat de l’Audiència Nacional va demanar una comissió rogatòria a Andorra que ha resultat ser reveladora per al cas: aporta informació sobre tots els moviments de diners de la família Pujol des de l’any 1991 fins a l’actualitat de les entitats Andbank i la Banca Privada d’Andorra.

Segons fonts de la investigació, recollides per Europa Press, s’ha pogut acreditar que els comptes bancaris que acumulaven grans quantitats de diners han sigut buidats en els últims anys. Res a veure amb el període en què es van arribar a moure quantitats de més de deu milions d’euros. La hipotèsi de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) és que la família Pujol actuava com un grup organitzat des de feia dècades: sospiten que cobraven comissions d’empreses aprofitant la seva influència política i posteriorment es repartien els guanys entre els diferents membres, un suposat entramat que es completava amb el presumpte blanqueig de capitals a través de negocis orquestrats per la família. Aquesta comissió rogatòria va desencadenar l’operació Hades, el nom amb què es va batejar la quinzena d’escorcolls de dimecres, entre els quals hi ha l’oficina de Jordi Pujol Ferrusola al carrer de Ganduxer de Barcelona, el seu domicili i la casa de l’expresident -l’habitació on s’havia instal·lat el primogènit per convalescència-. L’objectiu de l’operació era obtenir informació sobre les activitats econòmiques dels Pujol i conèixer els mecanismes de blanqueig de capitals.

Entre la documentació, destaca un manuscrit de l’any 2001 en què Jordi Pujol, llavors president de la Generalitat, comunicava a Andbank que els diners d’un compte de l’entitat a nom de Jordi Pujol Ferrusola eren seus -més de dos milions, segons fonts d’Europa Press-. Una dada que contradiu la versió que el mateix Jordi Pujol va exposar al Parlament quan va comparèixer a la comissió d’investigació. Va explicar que l’origen dels diners a l’estranger de la família era una deixa del seu pare, Florenci Pujol, que va ser gestionada a partir de la seva mort per persones de confiança de l’expresident. Però no per ell, que havia assegurat que no tenia comptes al seu nom a fora. “Jo he estat sempre totalment al marge del que s’ha fet”, va dir en la seva compareixença.

La comissió rogatòria correspon a una part de la investigació de la UDEF, ja que són els comptes bancaris només de dues entitats andorranes, mentre que el cas abarca comptes en bancs de Suïssa, Liechtenstein o Panamá.

Més imputacions

Arran dels escorcolls de dimecres, el jutge De la Mata va imputar per blanqueig de capitals dos fills més, Josep i Pere Pujol Ferrusola. Ahir el cercle es va ampliar al president del grup constructor Copisa, José Cornadó, i la seva dona en relació amb les presumptes comissions milionàries cobrades pel primogènit de l’expresident de la Generalitat. La hipòtesi del jutge és que Jordi Pujol fill va cobrar comissions milionàries i il·legals del Grup Copisa “en contraprestació a gestions” per beneficiar les seves empreses. En concret, la constructora va pagar 3,2 milions d’euros a Jordi Pujol per intermediar en determinades operacions, encara que el magistrat ja va apuntar en un acte del juliol passat que hi ha indicis que aquests serveis “no van existir” i que “encobrien comissions” a Copisa. De fet, el conseller delegat en funcions d’aquest grup empresarial, Xavier Tauler, ja està imputat en aquesta causa.

Paral·lelament, el jutge de Barcelona que investiga l’origen de la fortuna de Pujol a l’estranger -arran de la seva confessió- ha demanat a l’Audiència Nacional documentació sobre la causa del seu fill Jordi per decidir, així, si s’inhibeix del cas. D’aquesta manera, l’expresident seria investigat també a Madrid.