Qui són els 14 consellers de Pere Aragonès?

BarcelonaDesprés de prendre possessió aquest dilluns, Pere Aragonès ja és oficialment el 132è president de la Generalitat. Ara serà el torn dels consellers, que assumiran el càrrec oficialment aquest dimecres però el nom dels quals s'ha acabat de conèixer en les últimes hores. Aragonès liderarà un executiu de 14 conselleries, amb més dones -8- que homes -6- i que suposa una renovació a fons respecte a l'anterior Govern. Només Teresa Jordà, Jordi Puigneró i ell mateix repeteixen respecte a l'últim executiu.

Jordi Puigneró (1974, Sant Cugat del Vallès) és un polític amb trajectòria institucional -va començar de jove a l’equip de govern de CiU a Sant Cugat-, però que també ha fet el pas pel món privat. Enginyer de Telecomunicacions, quan va fer el salt a la Generalitat, a partir del 2013, va assumir aquest àmbit com a bandera política fins al punt de crear una conselleria ad hoc sobre la qüestió el 2018. Proper a Puigdemont -tot i que no procedeix de cap família concreta de CDC ni del PDECat-, comparteix amb l’expresident l’interès pel món de les noves tecnologies i vol que l’aposta per la digitalització -lligada a l’equilibri territorial- sigui un dels distintius de Junts en aquesta legislatura. Però no només això: amb la vicepresidència del Govern es converteix també en l’aposta de futur del partit a la Generalitat. 

Alcaldessa de Santpedor entre 2003 i 2015, diputada del Parlament (2007-2011) i delegada del Govern a la Catalunya Central fins que el 155 la va destituir, Laura Vilagrà Pons (Santpedor, 1976) semblava que el seu temps per a la primera línia política ja havia passat. De fet, fins i tot havia fet el salt al sector privat durant una època. Però, per sorpresa de molts, Pere Aragonès va repescar aquesta politòloga per ser la número dos de les llistes d'ERC al Parlament el 14-F. Quan tothom esperava un perfil mediàtic i independent, l'escollida va ser ella amb l'argument que, malgrat ser desconeguda pel gran públic, podia aportar un llarga experiència de gestió. Serà des de la conselleria de Presidència, des d'on podrà demostrar-ho.

Llicenciat en ciències de la informació i diplomat en ADE, Jaume Giró (Badalona, 1964) va ser director general de la Fundació La Caixa entre el 2014 i el 2019, quan va abandonar el càrrec per desavinences amb el president, Isidre Fainé. Abans va exercir de periodista a Europa Press, i el 1990 va entrar a l'equip de comunicació de Catalana de Gas (avui dia, Naturgy), moment a partir del qual va anar ocupant diferents càrrecs a la galàxia d'empreses del grup La Caixa. Va adquirir molt protagonisme durant l'última campanya de Joan Laporta per a la presidència del Barça i tot estava previst perquè ell fos el vicepresident econòmic del club, però després de les eleccions va decidir fer un pas al costat. Ben connectat amb ERC i JxCat, un dels objectius pels quals se l'ha fitxat és perquè impulsi la conversió de l'Institut Català de Finances en una entitat amb fitxa bancària.

El nou conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968) forma part d'una lleva d'exmilitants del PSC que van acabar en l'òrbita d'ERC després d'una Opa llançada per Oriol Junqueras per captar quadres socialistes descontents amb línia del partit. Però Elena no n'és un integrant qualsevol. Aquest advocat i exalcalde de Vilanova i la Geltrú, el 2011 va arribar a disputar-li sense èxit el lideratge del PSC a Pere Navarro. Després va fundar el corrent intern Avancem, que s'acabaria escindint descontent perquè no podia convèncer el partit socialista de que avalés el 9N. El 2016 va tornar als titulars perquè va presidir el pacte nacional pel referèndum, que reclamava una votació pactada. En els dos darrers anys ha exercit de portaveu jurídic dels presos polítics d'ERC.

Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958) és llicenciat en Medicina, epidemiòleg i especialista en medicina preventiva i salut pública. És autor de llibres i articles sobre epidemiologia clínica, planificació sanitària i salut pública. Argimon va assumir la secretaria de Salut Pública el juliol del 2020, dos mesos després que Joan Guix deixés el càrrec per motius de salut en plena pandèmia. Des de llavors, Argimon compagina el càrrec amb el de director gerent de l'Institut Català de la Salut (ICS), responsabilitat que va assumir el juny del 2018. Com a director de l'ICS va haver d'afrontar una de les vagues més importants del sector de l'Atenció Primària, que reclamava millores laborals i en criticava la seva gestió. Prèviament, des del febrer del 2016, també havia estat subdirector del CatSalut i, abans, director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). La seva entrada a la secretaria de Salut Pública va ser ben vista per bona part del col·lectiu sanitari, pel seu perfil mèdic i especialista. JxCat va posar el seu nom sobre la taula com a nou conseller de Salut durant la campanya electoral.

Va aparcar la seva aspiració a liderar el partit per unir-se a Pere Aragonès com a peça políticament rellevant d’aquesta legislatura. Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979) ha deixat la presidència del Parlament, on es va convertir en focus de les crítiques de bona part de JxCat, i amb una querella de la Fiscalia a les esquenes comença la seva etapa al Govern. No serà la primera experiència en gestió pública: després de vuit anys fent de regidor, va ser alcalde de Sarrià de Ter entre el 2007 i el 2018. Politòleg de formació, pare de dues filles, lector de Stefan Zweig i molt interessat en l’estilisme, Torrent tindrà oportunitat de demostrar ara que la seva carrera política no ha arribat al zenit. Si segueix el consell del seu equip ho farà sense Twitter al mòbil i atent per si tornen a intentar hackejar-lo en algun moment.

Teresa Jordà (Ripoll, 1972) va entrar per primera vegada al Govern de la mà de Quim Torra i és una de les poques cares que repetiran en aquest mandat. Mantindrà la mateixa cartera, Agricultura, encara que ara també pilotarà Acció Climàtica des del departament. És, de moment, l'última parada d’una trajectòria política de més de dues dècades. Llicenciada en història moderna i contemporània per la UAB, va entrar a l’ajuntament de Ripoll com a regidora amb només 27 anys, i a les següents eleccions (2003) va convertir-se en la primera alcaldessa al municipi, càrrec que va revalidar el 2007. També té un passat a la política espanyola: el 2011 va entrar al Congrés -encapçalava la llista per Girona-, càrrec que va compaginar amb el de regidora a l’oposició del consistori fins al 2017. El 2018 va deixar el seu escó a la cambra baixa per ocupar la conselleria.

Victòria Alsina té 37 anys, és nascuda a Barcelona i pilotarà a partir d'ara el departament d'Acció Exterior i Transparència. Amb una llarga trajectòria acadèmica, es va doctorar en ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i després va cursar esudis superiors en direcció i innovació pública a Esade. Actualment és professora i directora acadèmica del Center for Urban Science & Progress de la Universitat de Nova York, a més d’investigadora a la Harvard Kennedy School. El seu àmbit d'especialització i de recerca és la innovació en el sector públic, la qual cosa encaixa amb les competències en transparència que també se situen a la conselleria d'Exteriors. Recentment Alsina ja havia estat en el si de la Generalitat com a delegada d'Estats Units i el Canadà, on va entrar er concurs públic el 2018 amb el mandat d'Ernest Maragall. Ara era una de les coordinadores del grup Catalunya 2022, impulsat per Josep Rius -que és qui es perfilava per la conselleria fins dijous-, que ha fet un informe sobre les reformes conjunturals i estructurals que consideren que necessita el país per sortir de la crisi.

Gemma Geis (1979, Girona) és doctora en dret i professora a la Universitat de Girona, on va ser vicerectora, i en els últims temps ha estat un valor en alça a Junts. Portaveu al Parlament durant aquesta legislatura, va guanyar les primàries a dins el partit per encapçalar la llista a Girona -enfront de l’alcaldessa Marta Madrenas- i a les eleccions del 14 de febrer va quedar en primera posició a la demarcació mantenint els set diputats enfront dels quatre d’Esquerra. Ara assumirà la conselleria d’Universitats i Recerca fent el salt per primer cop al Govern de la Generalitat.

Natàlia Garriga (Sant Cugat, 1969), secretària de política cultural, educació i esports d'ERC, ha estat l'escollida per comandar la conselleria de Cultura, un àmbit en el que ha estat relacionat durant molts anys. Actualment era directora de Serveis del Departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda i formava part de l'equip de treball de Pere Aragonès. No és una nouvinguda a la Generalitat. Va començar-hi a treballar l’any 1989, al departament d’Economia, concretament a l’Institut Català del Crèdit Agrari. També va ser al departament de la Presidència i al de Cultura. De fet, va ser gerent, entre 2007 i 2016, de l’Institut Català de les Empreses Culturals. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, és militant d’ERC des del 2001. Està processada pel jutjat d'instrucció número 13 en la causa que investiga els preparatius de l'1-O.

El fins ara director general de Centres Públics, Josep González Cambray (Lleida, 1972), és el nou conseller d'Educació. Veu recompensada així la seva tasca aquest darrer any i mig com a gran artífex del dispositiu organitzat aquest curs perquè les classes tornessin a ser presencials a l'educació obligatòria, malgrat la pandèmia. Al llarg de la seva trajectòria, però, ha ocupat diversos càrrecs a la Generalitat. Amb el tripartit de José Montilla va ser adjunt primer a la secretaria d'Immigració i després director dels Serveis Territorials a Barcelona del departament d'Acció Social i Ciutadania. També ha estat coordinador de l'àrea de Cultura, Educació i Esports a la Diputació de Barcelona. Enginyer tècnic i llicenciat en Markèting, va ser detingut l'octubre del 2020 en el marc de l'Operació Volhov dirigida per la Guàrdia Civil per un suposat desviament de fons públics per finançar el Procés.

Poques vegades hi haurà més quòrum per validar el nomenament d’una persona al capdavant d’una conselleria com en el cas de Tània Verge (Reus, 1978). Després de dirigir des del 2014 la Unitat d’Igualtat de la UPF, Verge va obtenir fa només quatre mesos la plaça de catedràtica de Ciències Polítiques i Socials d’aquesta universitat. Ho va fer després de defensar davant del tribunal un programa de transformació basat en la ciència política feminista. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la UPF i doctora en Ciència Política per la Universidad Complutense de Madrid, ara haurà de deixar la docència per comandar la nova conselleria de Feminismes i Igualtat. Verge, que arriba al Consell Executiu com a independent perquè no milita a ERC, fou una de les integrants de la sindicatura electoral de l’1-O i com la resta de membres d’aquest òrgan va ser jutjada i absolta dels delictes de desobediència i d’usurpació de funcions pels quals l’acusava la Fiscalia.

Lourdes Ciuró, nascuda el 1971 a Reus, serà la consellera de Justícia, un càrrec disputat fins a darrera hora amb Miquel Sàmper, que finalment queda fora del Govern. Advocada de professió, va ser la cap de llista de Junts a l'ajuntament de Sabadell en les anteriors eleccions municipals i fins ara exercia de regidora en aquesta ciutat. Abans va ser diputada al Congrés dels Diputats primer per CiU i després pel Partit Demòcrata, entre el 2011 i el 2019. En el procés de divorci amb el Partit Demòcrata, es va situar de forma inequívoca al costat de Puigdemont i els presos de Junts, sobretot a l'òrbita de Jordi Turull.

Violant Cervera (Lleida, 1969) serà l'encarregada de liderar la conselleria de Drets Socials. Procedent de CDC i després el PDECat, se la situa al voltant de l'exconseller Jordi Turull i ha estat ja diputada dues legislatures al Parlament: amb CiU entre 2012 i 2015 i de Junts pel Sí fins el 2017. És llicenciada en filologia hispànica i postgradudada en tecnologies de la informació, però en l'àmbit parlamentari es va dedicar a les polítiques de Joventut i va ser membre de la comissió del Síndic de Greuges. En la primera legislatura d'Artur Mas com a president va ser, aproximadament un any, directora general d'Acció Cívica i Comunitària al departament de Benestar, el que ara arribarà a pilotar com a consellera.