Catalunya exigeix ja la Via Augusta de les mercaderies

BarcelonaEl Corredor Mediterrani comença a ser aquella lletania feixuga que de tan recitar-la podria perdre valor. Els avantatges d’una infraestructura com aquesta són tan evidents –tan econòmiques com ambientals–que posen d’acord des de la CUP fins al PP, passant pels sindicats, patronals i cambres de comerç, com es va veure ahir al Palau de Pedralbes amb la constitució de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani.

Malgrat que tothom està d’acord és una obra clau, les decisions polítiques dels governs espanyols –tant socialistes com populars– han provocat uns retards d’execució flagrants, que fins i tot la Unió Europea els ha hagut de picar la cresta. Espanya ha preferit penjar-se la medalla de ser el primer país d’Europa amb quilòmetres de tren d’alta velocitat –sense saber si hi havia demanda de passatgers– i el segon del món darrera de la Xina, que no posar tots els diners necessaris en el Corredor Mediterrani, declarada prioritària per la UE des del 2011.

Quan es va posar en marxa la connexió amb França el 2009, estava que hi circulessin 8.000 trens a l'any, i actualment no hi passen ni un miler anuals, i el 2019 n'haurien de circular 20.000. "Quan parlem de retards ens referim a aquestes xifres concretes, i aquestes xifres són llocs de treball i pèrdues d’oportunitat per a la nostra economia amb unes conseqüències greus", diu el president Puigdemont.

Davant aquesta manca de visió política de l’Estat, el País Valencià va impulsar fa dues setmanes el Fòrum Valencià pel Corredor Mediterrani, i Catalunya ha constituït un lobi similar anomenat Taula Estratègica. Abans de l’estiu està previst que se celebri una reunió conjunta a València, a la que es convidarà també la presidenta Balear, Francina Armengol. Els canvis de govern a Palma i València han permès recuperar el lobi dels Països Catalans per reivindicar interessos comuns, que en són molts.

La primera reunió de la Taula impulsada per la Generalitat ha rebut un suport unànime de tots els partits del Parlament –sense excepcions–, que han celebrat la iniciativa del Govern. L’únic 'però' l'ha posat Xavier Garcia Albiol del PP, que ha trobat a faltar algun representant de l’Estat, “que és qui pagarà l’obra”. Fonts del Govern, però, defensen que si no hi havia ningú del govern espanyol, i tampoc de la UE, és perquè la Taula pretén ser una eina de pressió cap a aquestes administracions superiors. De la trobada en va sortir un document amb sis estratègies per aconseguir fer de lobi per acabar aquest desitjat corredor mediterrani –des de la institucional a la comunicativa–, i que es desenvoluparan a través de quatre grups de treball en què hi participaran tan polítics com tècnics de les patronals o col·legis professionals.

De la reunió n'ha sortit també una altra exigència a l'Estat, que és la recerca de la figura d'un coordinador de l'obra, que la impulsi sobre el terreny, amb capacitat executiva i estigui empoderat per totes les administracions. L'exemple més clar és el que va passar amb les obres de la T1 del Prat, que va comptar amb aquesta figura de consens i tot va rutllar sense els problemes actuals del corredor. El Govern, però, ja sap que l'actual executiu de Mariano Rajoy no creu en aquesta figura, i caldrà esperar al govern que surti del 26-J.

Junts pel Sí

Germà Bel: "Podríem demanar el canvi de nom a corredor madriterrani"

Un dels grans experts en el corredor mediterrani és l'actual diputat de JxSí Germà Bel: "Catalunya i Espanya són territoris amb economies madures i sobredotació d’infraestructures. No s'ha pensat tant en el que no es tenia sinó en el que es necessitava, per això hi ha massa infraestructures, però malgrat això, hi ha forats negres, i aquest és el corredor mediterrani". Bel també ha destacat com l'Estat ha 'colat' inversions de l'eix de Madrid dins les partides del corredor mediterrani, per aquest motiu ha demanat un canvi a la Reial Acadèmia de la Llengua: "corredor madriterrani".

Partit Popular

Albiol: "No entenc que no s'hagi convidat l'Estat a aquesta taula"

"En els darrers quatre anys, la inversió en el corredor mediterrani no s’ha aturat. Hem passat de projectes en un Power Point a posar vies. S’han invertit 1.600 milions d’euros, segurament no és suficient, però també hi ha hagut molta inversió per unir les quatre províncies catalanes amb AVE", ha explicat el president del grup del Partit Popular.

"Jo n’he parlat, d’això, amb membres del govern d’Espanya, i m’han dit que a Catalunya només queda el tram Tarragona-Castelló, i podria estar acabat d'aquí uns tres o quatre anys. Insistirem que si pot ser en dos anys, millor que en tres", ha afirmat.

Albiol també ha trobat a faltar la presència de representants de l'estat espanyol en aquesta Taula Estratègica, ja que és qui ha de pagar aquesta infraestructura: "L'hi he dit al president, m’ha mirat, m’ha fet un somriure, però no m’ha dit res".

Ciutadans

Arrimadas: "La millor manera que el corredor mediterrani no tiri endavant és seguir demanant la independència"

La presidenta del grup de Ciutadans, Inés Arribadas, és qui ha fet la lectura més política de la Taula: "És curiós que es demani la desconnexió d’Espanya i a l’hora es parli de connectar Catalunya amb Espanya i Europa amb el corredor mediterrani". Per aquest motiu ha insistit: "La millor manera que el corredor mediterrani no tiri endavant és seguir demanant la independència".

"Seguirem treballant, i Espanya ha de fer un canvi i ha de prioritzar aquestes infraestructures que sí que tenen un retorn econòmic i social real", ha conclòs Arrimadas.

PSC

Iceta: "Espanya ha d’optar pel corredor mediterrani, no pel corredor central"

El líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, ha subratllat "el nostre 'sí' al corredor mediterrani, 'sí' a la connexió entre territoris que es beneficiaran de la infraestructura".

"A la vida no tot és possible, i Espanya ha d’optar per una prioritat de xarxa transeuropea, i aquesta ha de ser el corredor mediterrani, no el corredor central".

"Un país que parla massa sovint de les desconnexions que no arriben, que està bé que parlem de connexions", ha conclòs.

CSQP

Rabell: "És un eix de vertebració de territoris i societats"

Finalment, el president del grup de Catalunya Sí Que es Pot, Lluís Rabell, també ha mostrat el seu suport absolut al corredor mediterrani: "Cal un canvi de model econòmic per reindustrialitzar el país, i això no és possible sense una infraestructura adient. És un eix de vertebració de territoris i societats".