Si Puigdemont torna i és empresonat, què podria fer perquè l'alliberessin?
Abans d'acudir al Constitucional, hauria d'esgotar els recursos davant del Suprem
BarcelonaL'expresident Carles Puigdemont ha promès que tornarà a Catalunya quan hi hagi un debat d'investidura, encara que sigui el de Salvador Illa. Ara bé, el Tribunal Suprem ja ha conclòs que no li aplicarà la llei d'amnistia per l'1-O perquè considera que el delicte de malversació no entra en els supòsits de la norma i, per tant, si trepitja territori espanyol serà detingut immediatament per l'ordre que hi ha vigent. Què pot fer per ser alliberat, si això passa? Els advocats penalistes consultats auguren una nova batalla judicial i amb un calendari en mans dels tribunals.
'Habeas corpus'
El primer que pot fer Puigdemont és plantejar un habeas corpus si la policia el deté, al·legant que es tracta d'una detenció il·legal. Des de Junts remarquen que, amb l'amnistia en vigor, qualsevol privació de llibertat seria anar contra la legalitat vigent. Ara bé, els penalistes consultats dubten que Puigdemont, en aquest escenari, pugui ser alliberat per un habeas corpus. Afirmen que aquesta és una via judicial ràpida perquè les persones detingudes per la policia siguin portades davant del jutge, que ha de decidir en 24 hores si la detenció s'ha fet de manera legal.
L'advocat Benet Salellas afirma que aquesta compareixença se sol produir als jutjats del lloc on es produeix la detenció i que, per tant, en cas que Puigdemont tornés i fos detingut a Barcelona, hauria de comparèixer a la capital catalana. Ara bé, també admet que com que és diputat al Parlament i aforat, això podria veure's alterat. El també advocat Xavier Melero, al seu torn, considera que, en funció de com s'interpreti, també podria ser portat directament al Tribunal Suprem. És a dir, que l'habeas corpus es resolgués a Madrid.
I què podrien decidir sobre la legalitat de la detenció? Melero interpreta que el jutge difícilment dirà que la policia ha fet una detenció il·legal perquè, si es produeix, serà per mandat judicial fruit de l'ordre de detenció vigent contra Puigdemont a l'estat espanyol. Salellas apunta que la defensa de l'expresident, més enllà d'al·legar la vigència de la llei d'amnistia –que mana extingir la responsabilitat penal dels líders de l'1-O–, podria intentar jugar la carta de l'Estatut d'Autonomia, que diu que els diputats de la cambra catalana "gaudeixen d'immunitat" i "no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant". Ara bé, es mostra escèptic que funcioni en casos "especials" com els de l'independentisme.
Recurs al Tribunal Suprem
En cas que l'habeas corpus fos rebutjat, a Puigdemont el portarien a declarar davant del jutge instructor de l'1-O, Pablo Llarena. Podria fer-ho des de la Ciutat de la Justícia, com va fer l'exconsellera Clara Ponsatí, o directament a la capital espanyola. En aquest punt estarà a les mans del jutge instructor decidir si el tanca a la presó preventivament o no. Si la decisió és que no, Puigdemont quedarà en llibertat a l'espera de si hi ha judici per l'1-O; si és que sí, entraria en terreny desconegut: quedaria empresonat malgrat la vigència de la llei d'amnistia. A partir d'aquí, assenyalen tant Melero com Salellas, tindria a l'abast el sistema de recursos que té qualsevol ciutadà pres: podria presentar un recurs de reforma davant del mateix jutge, tot i que no és preceptiu –apunta Salellas–, i, sinó, directament un recurs d'apel·lació a la sala del Tribunal Suprem. Segons Salellas, el termini màxim per resoldre'l en cas d'ingrés a presó és de 30 dies. "És orientatiu, però acostuma a ser aquest", exposa.
Recurs d'empara
Si els recursos al Suprem no prosperessin, la via que li quedaria a Puigdemont seria el Tribunal Constitucional. Podria accedir-hi a través d'un recurs d'empara, per vulneració de drets fonamentals, i demanar mesures cautelars perquè, abans de resoldre sobre el fons, el Constitucional l'alliberés. A diferència del Suprem, que ha decidit no aplicar-li l'amnistia i està dominat per la dreta judicial, actualment al TC hi ha majoria progressista. Per tant, aquesta correlació de forces, més el fet que el govern espanyol del PSOE i Sumar depèn directament de Junts, seria l'única palanca de pressió que tindria Puigdemont per sortir de la presó. Amb quin calendari? Ni Salellas ni Melero s'atreveixen a pronosticar-ho, malgrat la prioritat general que sempre existeix a l'hora de resoldre els recursos que tenen a veure amb presos. Només quan hagués esgotat aquesta instància, si seguís tancat, l'expresident podria recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans.
