Puigdemont surt de la presó exigint a Rajoy una solució política

Enviada especial a Neumünster (Alemanya)En uns segons que duraran anys, el president de la Generalitat va sortir ahir de la presó alemanya de Neumünster. Poc abans de les dues de la tarda i aprofitant l’expectació mediàtica que l’envoltava, Carles Puigdemont va voler enviar un missatge clar al govern espanyol: “És l’hora de la política”. Quedaven enrere dotze dies d’empresonament, des que la policia alemanya el va detenir -pocs quilòmetres després d’haver travessat la frontera amb Dinamarca- per donar compliment a l’ordre de detenció emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

Ahir no quedava ni rastre del pessimisme que en aquell moment va recórrer les files independentistes: Puigdemont va sortir en llibertat provisional, a diferència de la cúpula del Procés empresonada a Espanya, i sense l’acusació de rebel·lió a sobre. “És una vergonya que hi hagi presos polítics a Europa”, va dir en una declaració en anglès, reclamant la llibertat dels empresonats a Soto del Real, Estremera i Alcalá-Meco. Es tracta de nou persones, més les cinc exiliades: els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Oriol Junqueras i Dolors Bassa; l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell; el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el diputat de JxCat i candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Sànchez. “Al llarg d’aquests anys hem demanat diàleg i només hem rebut violència i repressió. No hi ha excuses, s’ha de donar una sortida a les demandes catalanes”, va sentenciar Puigdemont davant de desenes de mitjans internacionals que esperaven des de les sis de la matinada la seva sortida de la presó. El president va recordar que, més enllà de reclamar el dret a l’autodeterminació, s’està exigint respecte a la democràcia, que va reiterar que “està en joc” a Espanya i, consegüentment, dins la Unió Europea. “No és una lluita interna, afecta tots els ciutadans europeus”, va dir, a més de reclamar la implicació de les institucions comunitàries en el conflicte català.

Puigdemont va fer aquestes declaracions en anglès, després de dirigir-se en alemany als funcionaris de la presó per agrair-los el tracte rebut al llarg d’aquests dies. Va comparèixer només acompanyat dels seus advocats, dues hores després que la fiscalia de Schleswig-Holstein enviés un comunicat anunciant que a les 11.14 havia decretat la llibertat de Puigdemont un cop constatat l’ingrés dels 75.000 euros de fiança i la comunicació d’un domicili conegut a Alemanya. I és que Puigdemont no podrà sortir del país fins que es resolgui la petició d’extradició pel delicte de malversació, que va començar a estudiar ahir mateix el tribunal alemany i que es pot allargar mesos. El president ja compta amb una nova residència a Alemanya que, de moment, prefereix no revelar.

Tot i així, la primera parada de Puigdemont dona pistes de les intencions del president. Just després de la declaració davant de la presó, el president va posar rumb a Berlín immediatament. Fonts oficials de JxCat asseguraven ahir que el desplaçament es devia a un “consell dels advocats”, tot i que això va implicar posposar per a aquest matí a la capital alemanya una roda de premsa prevista a la tarda a Neumünster.

Tot i que el seu entorn no vincula el viatge de Puigdemont a incrementar la internacionalització del Procés, és evident l’efecte mediàtic del seu desplaçament al principal nucli de poder europeu després de sortir de la presó i que la justícia alemanya hagi posat en qüestió la causa de rebel·lió. Darrere seu també s’hi van desplaçar ahir tots els diputats de JxCat que havien viatjat a Alemanya, amb qui el president va tenir una trobada en arribar a Berlín.

Malgrat l’empresonament, el president ha mantingut el contacte amb la direcció de JxCat al llarg d’aquests dotze dies. I també ha tingut un paper clau en la nova investidura: dimecres va ser ell qui a través d’una carta des de la presó va defensar les “potencialitats” per tornar a reactivar la candidatura de Jordi Sànchez després que l’ONU instés Espanya a “garantir” els seus drets polítics mentre estudiava la demanda de l’exlíder de l’ANC. Tot i les veus dins de la llista del president i la CUP que defensaven investir Puigdemont un cop sortís de la presó, ahir la direcció de JxCat va mantenir Sànchez de candidat i el president del Parlament, Roger Torrent, ja ha engegat la ronda de contactes per situar-lo com a candidat oficial. Un moviment que pretén forçar Llarena a pronunciar-se de nou -ja va negar-li el permís a sortir de la presó per ser investit- ara que el Comitè de Drets Humans de l’ONU estudia el cas i la causa contra el referèndum està sota la lupa europea per l’última decisió de la justícia alemanya.

Madrid busca resposta a Europa

Les autoritats de l’Estat van voler passar de puntetes ahir per l’alliberament de Puigdemont i, sobretot, pel fet que la justícia alemanya hagi rebutjat l’extradició per rebel·lió. El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va defensar la separació de poders a l’Estat i va assegurar que la gestió de l’euroordre provenia del Tribunal Suprem. Això sí, va remarcar que el procediment d’extradició continua pel delicte de malversació i que ha sigut el tribunal alemany qui, en el cas de la rebel·lió, s’ha apartat del criteri de la fiscalia, que havia defensat la concordança entre el delicte de rebel·lió a Espanya i el d’alta traïció a l’estat alemany.

Al revés judicial, Madrid va sumar-hi ahir l’advertència del govern d’Angela Merkel, que a través de la ministra de Justícia, Katarina Barley, va defensar com a “absolutament correcta” la decisió del tribunal, i va avisar que Espanya haurà d’explicar per què acusa Puigdemont de malversació. “No serà fàcil”, va avisar. Per intentar asserenar els ànims, el portaveu d’Exteriors del govern alemany, Rainer Breul, va dir que el cas de Puigdemont estava en mans exclusivament de la justícia i no havia d’afectar les relacions del país amb Espanya.

Qui sí que ja ha començat a fer moviments per intentar revertir la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein són la fiscalia espanyola i el Tribunal Suprem. Amb poques probabilitats d’èxit, però. La decisió de descartar la rebel·lió per a Puigdemont no es pot recórrer, i per revertir-la estudien portar-la al Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg. Segons fonts del Suprem, es tractaria de presentar una qüestió prejudicial per paralitzar el procés, informa Mariona Ferrer. Una via difícil, però, ja que hauria de ser la fiscalia alemanya qui iniciés el procediment, el qual s’hauria d’haver plantejat abans de la resolució dels magistrats alemanys.

El revés judicial, però, no és l’únic que posa en el punt de mira Espanya per la violència que atribueix als líders independentistes. Ahir va tornar a ser l’ONU qui va aixecar el dit: el relator especial sobre llibertat d’expressió va instar l’estat espanyol a desdir-se dels càrrecs de rebel·lió perquè l’impuls del referèndum “no involucra violència ni la seva incitació”. Puigdemont, acabat de sortir de la presó, continuarà sent avui el centre de les mirades al cor d’Europa.