Puigdemont s’implicarà a fons en la campanya tot i ser a Brussel·les

BarcelonaSer-hi sense ser-hi. Aquesta és la difícil equació a què s’enfronta Carles Puigdemont en la campanya per a les eleccions catalanes del 21 de desembre. Per resoldre-la, el seu equip ja treballa en el disseny d’una campanya farcida d’actes a Catalunya, però amb el candidat a Brussel·les. Una campanya en què el president de la Generalitat s’implicarà a fons malgrat que sigui a mil quilòmetres de distància. Com? “Amb imaginació i explotant la tecnologia”, subratllen fonts pròximes a Puigdemont, que treballen aquests dies en els detalls d’una cursa electoral que serà inèdita.

Sobre la taula de l’equip de campanya de Junts per Catalunya (JxCat) -que treballa a contrarellotge amb un equip a Barcelona i un altre a Brussel·les-, hi ha diversos reptes a superar. D’entrada, el més evident. ¿Com s’ha de fer una campanya que té com a principal reclam el candidat, sense la presència física del candidat? “Serà a les entrevistes, als debats i als mítings”, subratlla un dels assessors de Puigdemont, que admet, això sí, que no serà fàcil.

Tanmateix, l’objectiu és deixar clar en tot moment que el candidat és el president de la Generalitat i que, malgrat la seva situació judicial, l’aposta de Junts per Catalunya és restituir-lo al capdavant de l’executiu català. “El nostre candidat és Puigdemont. No hi ha tapats a la llista”, subratllen fonts de la candidatura, que defensen fins i tot que la impossibilitat del president de participar en actes a Catalunya -si trepitja territori espanyol pot ser detingut en qualsevol moment- pot ser un avantatge. “Demostra que cal que guanyi les eleccions per poder tornar-lo al país”, remarquen les mateixes fonts.

Tot i no poder ser físicament a Catalunya, doncs, l’equip de campanya de Puigdemont està explorant totes les vies per poder participar en els mítings. “No posarem només una pantalla de televisió amb un vídeo”, apunten fonts presents a les reunions de treball de Junts per Catalunya. Unes reunions en què s’estudien totes les alternatives, i en les quals s’ha arribat a plantejar, fins i tot, la possibilitat d’aprofitar l’última tecnologia i projectar un holograma de Puigdemont -cosa que li permetria fer el míting a Brussel·les i que la seva imatge aparegui en tres dimensions en qualsevol punt de Catalunya-. Tanmateix, encara s’està analitzant la viabilitat d’aquesta operació.

Més senzilla sembla l’aparició de Puigdemont en els debats electorals de campanya. Fonts de la candidatura donen per fet que el president de la Generalitat participarà en tots els debats que pugui. Argumenten que, en cas dels debats a la televisió i a la ràdio, n’hi ha prou connectant dos platós diferents -un a Catalunya i l’altre a Brussel·les-, una pràctica que és habitual. Caldrà veure, però, si la resta de candidats ho accepten o hi posen reserves que puguin fer que la Junta Electoral hagi de pronunciar-se. De moment, ahir el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, es va mostrar disposat a desplaçar-se ell mateix a Brussel·les per celebrar allà un cara a cara amb el president.

El que no podrà fer Puigdemont, però, serà votar el 21-D des de Bèlgica. El president de la Generalitat no forma part del cens d’electors de l’Estat que són temporalment a l’estranger, i el termini per inscriure-s’hi -haurien d’haver anat a fer-ho al consolat espanyol- acabava ahir. Una situació que, segons van explicar a Efe fonts de l’entorn de Puigdemont, també afecta la resta de consellers, Antoni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret.

En el terreny dels gestos, Puigdemont també va renunciar ahir al sou que li pertocaria com a expresident de la Generalitat. Segons va avançar El Nacional, el president descartava aquesta prerrogativa després que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, li hagués donat un termini de 10 dies per acceptar que ja no és president de la Generalitat. D’aquesta manera, Puigdemont manté simbòlicament des de Brussel·les el seu estatus de president legítim de la Generalitat malgrat haver estat cessat pel govern espanyol. Amb tot, el president sí que es donarà d’alta per cobrar el sou base que li correspondria com a parlamentari fins a la constitució de la pròxima legislatura, una retribució a la qual havia renunciat anteriorment.

Rovira, cara visible d’ERC

En l’altra candidatura dels partits del Govern, la d’Esquerra treballa amb la hipòtesi que el seu cap de llista, Oriol Junqueras, seguirà empresonat. “No és un escenari pessimista, sinó realista”, afirmen fonts del partit. Tret que quedi en llibertat, Junqueras no podrà debatre amb Puigdemont i ni ell ni els consellers tancats a les presons d’Estremera i Alcalá Meco podrien participar en mítings ni gravar missatges de vídeo. La campanya pivotarà en la número 2, Marta Rovira, que serà la cara visible també en els debats.