Puigdemont sentencia: "La democràcia espanyola ha emmalaltit"

Barcelona"Demano la paraula per una qüestió d’ordre", va dir ahir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Feia poca estona que havia començat el ple al Parlament i la resta de diputats no sabien per què el president recorria al seu dret a paraula, utilitzat poques vegades. En aquell moment, a 700 metres de la cambra, l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau estaven sent jutjats per haver organitzat el 9-N. Puigdemont, que ja dilluns va fer un missatge institucional, va voler donar caràcter d’excepcionalitat al ple i va carregar contra una democràcia espanyola “emmalaltida” per haver permès “que se subvencioni la Fundación Francisco Franco però no que es posin urnes”.

La intervenció de Puigdemont va sorprendre pel format extraordinari, la contundència en el to i la duresa en els retrets cap a l’Estat. El president només havia comunicat al seu cercle de col·laboradors que voldria parlar al principi del ple, i abans d’iniciar-se ho van saber els membres de la mesa. La prerrogativa del president de la Generalitat d’intervenir quan vulgui al Parlament s’utilitza en comptades ocasions: l’última, el mateix Puigdemont, quan en ple debat pressupostari va anunciar la qüestió de confiança el juny de l’any passat.

Un problema “estructural”

“Aquest Parlament no pot fer com si no passés res”, va justificar ell mateix a l’inici de la seva intervenció. Amb l’escó buit d’Irene Rigau ocupat simbòlicament per una urna de cartró, va afegir: “Hi ha una diputada que no pot assistir a aquest ple i no és per cap malaltia ni per cap baixa”. “La nostra companya Irene Rigau està sent jutjada” per haver estat fidel “a l’encàrrec rebut per aquest Parlament i pels ciutadans”, va dir.

La defensa dels “companys” i del 9-N es va convertir de seguida en un atac directe contra l’estat espanyol: “La democràcia espanyola té un problema estructural que la va deteriorant”. Puigdemont va retreure que Espanya “no va fer net a la Transició” i va començar a comparar escàndols que han passat indemnes amb la persecució judicial del 9-N: des de les paraules de l’exportaveu del govern espanyol, Miguel Ángel Rodríguez, “aconsellant afusellar l’expresident Mas” -sense condemna-; la recol·locació de Frederico Trillo al Consell d’Estat tot i l’escàndol del Iak-42; haver permès l’operació Catalunya, i deixar sense investigar el destí de fons reservats per a la Casa del Rei.

Puigdemont també va recordar que l’Estat té un procediment obert per haver incomplert diferents lleis europees, i que ha desobeït fins a 34 sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem. “Pot desobeir cínicament sentències dels tribunals sense rebre cap requeriment per part de ningú”, va lamentar. Un argument que l’executiu ha fet servir en els últims dies per contrastar-ho amb l’acusació de desobediència a la qual s’enfronten els encausats del 9-N.

El president va voler contrastar la promesa de diàleg de l’Estat amb la realitat que ha viscut des que va iniciar-se el procés. En un to d’indignació, va lamentar que “ja fa anys” que a Catalunya hi ha majoria a favor del referèndum però només hi ha una resposta del govern espanyol: “Ni diàleg, ni pacte ni propostes: judicis i amenaces”.

El president va acabar el seu discurs criticant que Mariano Rajoy es postuli com a interlocutor entre Donald Trump i Europa i l’Amèrica Llatina i no sigui capaç “de ser interlocutor amb Catalunya”. “Senyors diputats, dialoguem nosaltres que volem i podem. Volen?”, va dir. Els membres de la bancada de Junts pel Sí van ovacionar-lo drets, els de la CUP van aplaudir i fins i tot des d’algun escó de Catalunya Sí que es Pot hi va haver aplaudiments.

Sense assumir la desobediència

L’oposició va aprofitar aquestes intervencions improvisades per criticar la defensa dels encausats pel 9-N. En aquest sentit, la cap de l’oposició, Inés Arrimadas, va dir: “Se’ls veu més valents davant del Parlament que davant del jutge”. El líder del PP, Xavier García Albiol, també va llançar aquesta crítica, així com el president de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, que va fer una defensa de la desobediència: “Alguns hem desobeït i, quan ho fas, has d’acceptar-ne les conseqüències”. Al seu torn, el cap de files del PSC, Miquel Iceta, va considerar que la judicialització sempre és un “fracàs de la política”, però va subratllar que Mas, Ortega i Rigau no estan sent jutjats per les seves idees sinó per haver desobeït una resolució del Tribunal Constitucional.

Entremig, la diputada de la CUP Anna Gabriel, que va ser crítica amb el Govern i l’oposició. Els anticapitalistes van obviar els retrets del dia anterior (van lamentar que Mas no assumís la inhabilitació) però van recordar que la consulta s’havia rebaixat a procés participatiu. La via judicial, va concloure Gabriel, “demostra que l’Estat no deixa participar”. De cara al referèndum, Gabriel va desmentir la teoria de Junts pel Sí que hi haurà total seguretat jurídica. “El referèndum no serà legal”, va advertir.

Dades legals i cap llista de jutges

La intervenció de Puigdemont va trastocar els plans del PP, el PSC i Ciutadans, que volien centrar el ple en les declaracions de l’exjutge Santi Vidal. Els tres van preguntar per activa i per passiva si el govern havia obtingut dades fiscals dels catalans de manera il·legal, tal com havia afirmat Vidal. Després que el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, tirés pilotes fora, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va ser més explícit: “Mentre jo sigui president no s’obtindran dades de manera il·legal”.

Els socialistes també van interpel·lar el conseller de Justícia, Carles Mundó, sobre la llista de jutges classificats segons la seva ideologia que Vidal va assegurar que tenia la conselleria. Mundó va negar-ho en rodó, però les seves explicacions no van convèncer ni Ciutadans ni el PP, que van insistir a donar veracitat a les afirmacions de Vidal. Una prova que eren certes, va dir Xavier García Albiol, era que el govern no s’havia querellat contra l’exsenador d’ERC. La resposta va ser l’única lloança de Puigdemont a Vidal, de qui va destacar que havia dimitit “en temps rècord”.

El president va tenir més feina del que és habitual en un ple en què, apujant el to contra l’Estat, va voler demostrar que el Govern respon amb contundència a la judicialització.