Puigdemont s'explica: "Anar al Parlament hauria representat una detenció segura. Mai he volgut entregar-me"

BarcelonaDes del seu retorn fugaç a Catalunya i la seva posterior desaparició aquest dijous, l'expresident Carles Puigdemont no s'havia deixat veure públicament ni en directe, però aquest dissabte l’ACN i TV3 l'han entrevistat a la casa de la República, a Waterloo on ha tret pit per l'operació que li va permetre no ser detingut. "Demostrem que tenim capacitat per entrar i sortir, per desafiar un estat repressor", ha destacat després d'admetre que el "gest" no estava "exempt de risc", però que ha servit per "amplificar la denúncia" contra els jutges del Suprem. En declaracions a aquests dos mitjans, Puigdemont ha assenyalat que el seu deure era "no deixar-se detenir" i que, en el moment que va veure l'operatiu al voltant del Parlament, "el pla B va passar a ser el pla B". "Vist que no podria accedir, que no podria parlar, que no serviria de res fer-me detenir, la meva intenció era continuar la feina", ha afirmat l'expresident.

Prèviament, havia emès per primer cop un vídeo per explicar la seva decisió de marxar un altre cop amb els mateixos arguments. "Aquesta setmana he tornat al Principat per comparèixer davant de milers de persones. Volia entrar al Parlament per ser present a la sessió i poder exercir el meu dret a parlar i a votar, però Interior va organitzar un dispositiu policial per impedir que entrés al Parc de la Ciutadella i exercís els meus drets fonamentals", ha declarat l'expresident, que ha responsabilitzat els Mossos d'Esquadra de la seva fugida. "Anar al Parlament hauria representat una detenció segura i hauria equivalgut a un lliurament voluntari. Mai he volgut entregar-me a una autoritat que no és competent per perseguir-nos per haver fet l'1-O i que no té cap interès a fer justícia, que allò que la mou és fer política", argumenta.

Per a Puigdemont, els Mossos i el departament d'Interior van "col·laborar de forma entusiasta" per detenir-lo amb el Tribunal Suprem, a qui retreu estar en "rebel·lió judicial" per no aplicar-li la llei d'amnistia. "Ho podríem esperar del govern de Mariano Rajoy, però no del nostre Govern", ha assegurat, recordant a més que l'executiu de Pere Aragonès estava en "temps de descompte". "Tota la meva solidaritat als compatriotes perseguits", ha declarat, ja que ja hi ha almenys tres mossos investigats.

"Tornar a un lloc segur"

L'expresident tenia el discurs a punt per debatre davant de Salvador Illa, que començava explicant per què va començar i s'havia d'acabar l'etapa de l'exili, segons fonts consultades. Ara bé, davant de l'ampli dispositiu policial, Puigdemont diu que dijous va optar per no intentar entrar al Parc de la Ciutadella sinó que l'"objectiu va passar a ser tornar a un lloc segur primer i després a Waterloo". És a dir, quan va veure el dispositiu policial i la voluntat dels Mossos –ja anunciada, tal com havia publicat l'ARA– de detenir-lo a les portes del parc, va decidir-se, explica, a activar l'extracció. Una operació que admet difícil tenint en compte el "context de repressió i encerclament total": "Sabia al que m'arriscava i vaig intentar el que semblava impossible".

El gir de guió va sorprendre adversaris polítics i les pròpies files –tot i que sobretot els Mossos–, ja que el que s'havia desprès de les seves paraules fins llavors era que tornava per assumir la presó. La seva última carta a la ciutadania es titulava "Set anys d'exili, amnistia, investidura i presó" i, entre altres coses, deia que la decisió d'anar a l'exili va ser "política" i la de tornar-ne també. Alhora, declarava "Sé que el meu retorn pot comportar la detenció i l'ingrés a presó, qui sap per quant de temps". De fet, que Puigdemont no acabaria apareixent al debat d'investidura no ho sabia del cert ningú del grup parlamentari juntaire. Només el secretari general del partit, Jordi Turull, que el va acompanyar en tot moment.

La travessia del desert

A partir d'aquí, en el vídeo Puigdemont assenyala un rumb per al seu partit i també per a l'independentisme en conjunt, donant a entendre que Esquerra ha pres un altre camí donant suport a la presidència de Salvador Illa. Així, admet que s'entra en una "nova etapa" a Catalunya i que en aquestes "condicions diferents" i "sense renúncies" caldrà ampliar la base independentista. "L'aliança tripartida que fa president Illa no són les circumstàncies més favorables malgrat que són fruit de decisions legítimes –diu–. Ens pertoca lluitar en aquest context [...]. No ho podem deixar estar. Cal arribar a tots els racons del país per explicar les raons per la independència", conclou.

I és que Junts comença la seva pròpia travessia del desert. Amb l’aliança del PSC amb Esquerra i els comuns a la Generalitat, els juntaires exerciran de principal partit de l’oposició, però això vol dir no tocar poder de gestió durant tota la legislatura. Tampoc volen aliar-se amb Salvador Illa a l’hora de governar, tal com va deixar clar en el debat d’investidura Albert Batet, malgrat que el socialista li va allargar la mà per pactar. El pla de Junts, doncs, implica fer una oposició dura al govern de Catalunya i erigir-se en "alternativa independentista" ara que ERC ha optat per l’aliança d’esquerres. I, malgrat que en campanya electoral Puigdemont va dir que deixaria la política, des de Junts preveuen que sigui Puigdemont qui lideri aquesta etapa a Junts. De fet, hi ha la remor de fons d’un congrés extraordinari per tal de formalitzar també el lideratge orgànic de l’expresident al capdavant de Junts –ara és militant de base–, cosa que implicaria que s'apartés Laura Borràs.

Aquesta oposició a Catalunya, Junts la combinarà amb condicionar el govern espanyol. I més ara que, amb Puigdemont de nou a l’exili, els juntaires no estaran lligats pel seu hipotètic empresonament –del qual només el Tribunal Constitucional, amb majoria progressista, el podria haver deslliurat–. "Peça a peça", diuen, quan se’ls pregunta sobre l’estabilitat de Pedro Sánchez, que suarà la samarreta per poder aprovar els pressupostos espanyols. Tenint en compte, a més, que la reforma del finançament perquè Catalunya recapti els impostos l'ha concedit a ERC per la investidura d’Illa, Junts probablement apujarà el preu per donar el seu sí. Hi ha "absoluta normalitat amb Junts", ha dit aquest dissabte la vicepresidenta espanyola, María Jesús Montero.

El malestar latent

Malgrat que públicament tots els dirigents de Junts donen suport a Puigdemont, hi ha sectors del partit, enquadrats en la tradició més convergent i d’ordre, que estan molestos per l’episodi de dijous. Sobretot perquè deixa en entredit els Mossos d’Esquadra, que CDC va impulsar des del Govern. Diversos dirigents consultats no veuen el "benefici polític" de retornar de forma fugaç. I més quan qui va posar sobre la taula que seria al Parlament per a la investidura, encara que comportés anar a la presó, va ser el mateix Puigdemont. "La seva credibilitat queda tocada", apunta un dirigent juntaire. Altres es mostren preocupats per l’"aïllament" de Junts, ja que des de la cúpula han deixat clar que no volen pactar amb el PSC, però també hi ha ara una mala relació amb Esquerra. "L’objectiu ara és treballar per créixer fins als 50 diputats", assegura una font propera a Puigdemont.

I és que les veus discrepants dins de Junts no tenen pes a l'hora de prendre decisions. Tot passa per un búnquer reduït al voltant de Puigdemont –Albert Batet, Josep Rius i Jordi Turull–. En aquest sentit, no hi ha la perspectiva de revolta interna que hi ha hagut a Esquerra. Totes les fonts apunten que Puigdemont va millorar els resultats electorals i el seu lideratge està més que consolidat. Ara bé, hi ha malestar latent.