Puigdemont i el PSOE s'encallen per l'abast de l'amnistia en les causes no vinculades directament amb l'1-O

Barcelona / MadridLa direcció permanent de Junts per Catalunya —l'òrgan més restringit de la cúpula del partit— ha viatjat aquest dijous a Brussel·les per afrontar una reunió determinant amb l’expresident Carles Puigdemont. La trobada ho havia de desencadenar tot: havia de donar llum verda a l’acord amb els socialistes i activar el procés de ratificació intern del partit, que passava per una reunió de l’executiva nacional el mateix dia, un consell nacional extraordinari demà divendres i una consulta a les bases el cap de setmana. Ara bé, la reunió, avançada per l'ARA, ha començat amb mal peu: les negociacions amb els socialistes han arribat a un punt mort per l’abast de la llei d’amnistia i la cúpula de Junts ha decidit finalment donar-se més marge per negociar. De fet, Puigdemont ha rebaixat a través de X (antic Twitter) la imminència d'un pacte: "Sempre hem dit que per tractar amb el sistema polític espanyol totes precaucions són poques. Ens hi mantenim i ens hi refermem. No canviarem la prudència i les precaucions que hem mantingut fins ara per més presses que alguns tinguin".

Segons diverses fonts consultades per l’ARA, han aparegut esculls a última hora que tenen a veure amb el perímetre de l'amnistia. Per a Junts, el text actualment pactat entre Esquerra i el PSOE no garanteix que s'hi incloguin les causes relacionades amb el delicte de malversació i que no estan directament vinculades amb el referèndum de l’1 d’Octubre i la consulta del 9-N. O almenys aquesta és la interpretació dels negociadors de JxCat, perquè els republicans asseguren que la llei engloba “tot allò relacionat amb la independència”. Fonts coneixedores de la negociació expliquen que l’escull està en aquelles causes que es consideren “contaminades” pel Procés, és a dir, que interpreten que han estat promogudes en contra d'independentistes, però que no pengen explícitament dels fets del 2017. I, ara per ara, el PSOE no estaria disposat a moure's perquè té por d'obrir massa el perímetre.

A què es refereixen? Tot i que no parlen d'investigacions determinades ni de persones –seria una mena d’indult encobert, creuen, que no passaria el filtre del Constitucional–, el paradigma d’això seria el cas Volhov, que és un calaix de sastre de diversos temes que no estan relacionats amb l’1-O, però que afecten membres de l’estat major que el van preparar, o casos que encara són secrets als jutjats i que poden aflorar més endavant.

Per exemple, hi ha el cas del cap de l'Oficina de l'expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, que té un judici al febrer per haver pagat amb recursos de l'Oficina un viatge com a observador al referèndum de Nova Caledònia i un peatge per visitar els presos a la presó de Lledoners. Junts considera que casos com aquests són exemples de lawfare: ha estat perseguit, diuen, per la seva proximitat amb Puigdemont i l'independentisme. Hi ha que també situa en aquest paquet el mateix advocat Gonzalo Boye, artífex de bona part de la llei d'amnistia, que està encausat, però, en una causa que no té res a veure amb el Procés o la presidenta de Junts, Laura Borràs, condemnada per prevaricació pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes -com defensa el jurista del partit, Héctor López Bofill. Ara bé, aquest darrer cas és fins i tot discutit dins de Junts.

També hi ha el cas de l’exconseller Miquel Buch i l’agent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, que estan condemnats per malversació per l’escorta encobert a Puigdemont.

Ja dimarts a la nit, quan Esquerra va fer públic el seu acord amb el PSOE sobre l’abast judicial –en què va incloure el Tsunami Democràtic i els CDR–, fonts de Junts van dir que no signarien el text de la proposició de llei si no s’ampliava el perímetre. “Està tot obert”, asseguren aquest dijous fonts de la direcció de Junts.

Un negociador socialista i el mediador

Com que l’acord no estava tancat, aquest dijous també era a Brussel·les un emissari dels socialistes, el número 3 del PSOE, Santos Cerdán. Ja era ell qui havia mantingut fins ara la interlocució amb Junts durant tota la negociació i era ell també l’encarregat de desencallar l’amnistia avui. És el mateix dirigent del PSOE que es va fer la fotografia al principi de la setmana al Parlament Europeu amb Puigdemont per escenificar que l’acord era a tocar.

De fet, malgrat els contratemps d'última hora, aquest dijous al vespre des del PSOE es mantenien optimistes: veus del partit detallaven que continuarien les converses divendres i es reconduiria la situació. Quan se li ha preguntat per la qüestió, el ministre Félix Bolaños ha rebutjat comentar les converses amb Junts: “És una negociació en curs, seré discret”, ha assegurat, tot i que ha afegit que esperava tancar un pacte “aviat” amb els de Carles Puigdemont.

¿Com pot ser que la negociació s’hagi encallat en aquest punt i en aquest moment? Les discrepàncies finals sobre la llei d’amnistia es deuen, en part, a com s’ha estructurat la negociació: cal tenir en compte que el PSOE ha negociat bilateralment i separadament amb Esquerra i Junts, que no s’han coordinat en cap moment durant les converses. Ara, un cop els socialistes han tancat un text amb els republicans, encara no hi ha pacte amb Junts, que no veu bé la proposició de llei avalada per Esquerra. Un cop més, doncs, apareix la competència entre els dos partits independentistes i el desacord sobre els termes del pacte amb el govern espanyol.

Més enllà de l’oblit judicial, el pacte entre Junts i el PSOE incorpora altres potes: un nou espai de negociació per resoldre el conflicte polític que compta amb un sistema de mediació o verificació, un element imprescindible per a Puigdemont per donar el sí. Segons les fonts consultades per aquest diari, a l’espera d’acabar-ho de tancar tot, el pacte inclouria la figura d’un mediador internacional, a més d’un equip de seguiment dels acords que no seria públic. El punt de partida d’aquesta negociació seria el reconeixement de Catalunya com a nació, tot i que cal veure quina traducció jurídica podria tenir a la pràctica. En tot cas, aquesta nova taula de diàleg que seria entre partits –Junts i el PSOE– s'engegaria a l’inici de la legislatura i serviria, d'una banda, per intentar resoldre el conflicte polític, i, d'una altra, per abordar totes les qüestions que anessin sorgint al llarg del mandat. I és que els socialistes volen que els independentistes no només els garanteixin la investidura, sinó també l’aprovació dels pressupostos.

Una compareixença ajornada

La prova que aquest dijous no ha sortit tal com estava previst és la compareixença ajornada de l’expresident Carles Puigdemont. A l'hotel Thon de Brussel·les, on estava reunida la cúpula de Junts, ha estat a punt durant tota la jornada una sala amb un faristol perquè comparegués l'expresident. S'ha anat ajornant successivament fins a mitja tarda, quan els negociadors han vist clar que aquest dijous no tancarien l'acord amb el PSOE i els tècnics han desmuntat tota la infraestructura.

La permanent de Junts s'ha trobat al mateix hotel on Puigdemont va comparèixer el 5 de setembre per exposar les condicions al PSOE per a la investidura.Queda poc per comprovar, quan es faci públic l'acord sencer, quines parts d'aquell discurs s'han convertit o no en una realitat després de la negociació amb el PSOE.