Puigdemont reclama al Suprem la retirada "immediata" de l'ordre de detenció
Sense debat d'investidura al 25 de juny, l'expresident posposa el seu retorn a Catalunya
BarcelonaL'expresident Carles Puigdemont mou fitxa davant del Tribunal Suprem perquè li apliqui l'amnistia. Després que l'alt tribunal hagi demanat a totes les parts que es posicionin, el seu lletrat, Gonzalo Boye, ha presentat aquest dimecres un escrit de 23 pàgines en què reclama que s'amnistiï el líder de Junts i que es retiri de manera "immediata" l'ordre de detenció nacional que recau sobre ell perquè pugui tornar. "L'única solució conforme a dret i respectuosa amb la Constitució, els tractats ratificats per Espanya i la llei d'amnistia, és l'aixecament de les mesures cautelars que afecten el meu representat", escriu Boye.
L'advocat defensa la total extinció de les responsabilitats penals de Puigdemont, ara investigat per un delicte de malversació, per haver liderat el Govern de l'1-O, i es dedica a través del seu escrit a desmuntar l'argumentació dels fiscals del Suprem apartats de la causa, que reclamaven deixa fora de la llei l'expresident i també Oriol Junqueras per un suposat "enriquiment personal" per l'1-O, que implicava que la malversació no fos amnistiable. Una posició, en tot cas, que ja no és la del ministeri públic: després de la intervenció de la Fiscalia General de l'Estat, defensa l'amnistia total per a tots els encausats per l'1-O.
En aquest sentit, Boye considera que no aplicar l'amnistia amb l'argument que en el referèndum hi va haver "enriquiment personal" seria "arbitrari" i aniria en contra de la "literalitat de la norma", que explicita que s'han d'amnistiar "tots els actes dirigits a finançar, sufragar o facilitar la celebració del referèndum". De fet, Boye fins i tot diu que seria "irracional" i "absurd" no aplicar la llei d'amnistia a Puigdemont amb aquest argument.
També sosté que l'1-O no va afectar els interessos financers de la Unió Europea, l'altre argument dels fiscals del Suprem ja apartats per excloure l'expresident de l'oblit penal. El lletrat diu que la directiva europea que fa referència a la protecció d'aquests interessos va entrar en vigor l'any 2019, després de l'1-O, i per tant defensa que no es pot intentar agreujar la responsabilitat penal d'un encausat a partir d'una legislació que l'any 2017 no era vigent.
D'altra banda, la jutgessa de Tsunami Democràtic al Suprem, Susana Polo, ha acceptat la personació de l'expresident a la causa i li dona un termini de 10 dies perquè es posicioni sobre si creu que el cas ha de quedar amnistiat.
El retorn a Catalunya, ajornat
Paral·lelament a aquest moviment davant dels tribunals, al Parlament, Junts ha participat en la ronda de contactes per elegir nou president de la Generalitat, en què el líder del grup a la cambra, Albert Batet, ha deixat clar que Puigdemont vol sotmetre's a un debat d'investidura, però no ara. Una decisió, juntament amb la de Salvador Illa, que comporta que no hi hagi ple d'investidura la setmana que ve. "Puigdemont tornarà quan hi hagi debat d'investidura", ha assegurat Batet en roda de premsa, reconeixent que sense el ple per elegir president previst pels dies 25 o 26 de juny no hi ha retorn de l'expresident.
I quan tornarà? Els juntaires han insistit que el compromís que va adquirir en campanya d'acudir a la cambra catalana pel primer debat d'investidura es manté, però han afegit que això es produirà quan aquest ple es faci de forma efectiva. Per tant, dependrà de les negociacions sobre la investidura. I si finalment no hi ha acord i no hi ha ple, Puigdemont tornarà? Batet ha declinat respondre aquesta qüestió.
